Al·luaivita

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Alluaivita)
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de mineralAl·luaivita
Fórmula química Na19(Ca,Mn)6(Ti,Nb)3Si26O74Cl·2H2O
Epònim lloc de descobriment i mont Al·luaiv
Localitat tipus mont Al·luaiv, massís de Lovozero, Província de Múrmansk, Rússia
Classificació
Categoria silicats
Nickel-Strunz 10a ed. 9.CO.10
Nickel-Strunz 9a ed. 9.CO.10
Nickel-Strunz 8a ed. VIII/E.25
Dana 64.1b.1.1
Heys 17.3.7
Propietats
Sistema cristal·lí trigonal
Estructura cristal·lina a = 14,04Å; c = 60,6Å;
Grup espacial space group 166
Color incolor a rosa marronós clar
Fractura concoidal
Tenacitat fràgil
Duresa 5 a 6
Lluïssor vítria
Color de la ratlla blanc
Diafanitat transparent
Propietats òptiques uniaxial (+)
Índex de refracció nω = 1,618 nε = 1,626
Birefringència δ = 0,008
Impureses comunes Zr, La, Ce, TR, Sr, Ba, K
Més informació
Estatus IMA aprovat
Codi IMA IMA1988-052
Any d'aprovació 1990
Referències [1]
Modifica dades a Wikidata

L'al·luaivita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de l'eudialita. Rep el seu nom de la seva localitat tipus, el mont Al·luaiv, a la península de Kola (Rússia).

Característiques[modifica]

L'al·luaivita és un silicat de fórmula química Na19(Ca,Mn)6(Ti,Nb)3Si26O74Cl·2H2O. Cristal·litza en el sistema trigonal. Es troba en forma d'acumulacions irregulars, de fins a 1 mil·límetre.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 5 i 6.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'al·luaivita pertany a "09.CO: Ciclosilicats amb enllaços de 9 [Si9O27]18-" juntament amb els següents minerals: eudialita, ferrokentbrooksita, kentbrooksita, khomyakovita, manganokhomyakovita, oneil·lita, raslakita, feklichevita, carbokentbrooksita, zirsilita-(Ce), ikranita, taseqita, rastsvetaevita, golyshevita, labirintita, johnsenita-(Ce), mogovidita, georgbarsanovita, aqualita, dualita, andrianovita, voronkovita i manganoeudialita.

Formació i jaciments[modifica]

Es troba en pegmatites ultra-agpaitiques en un massís alcalí diferenciat. Sol trobar-se associada a altres minerals com: sodalita, nefelina, feldspat, eudialita, arfvedsonita i aegirina. Va ser descoberta l'any 1990 al mont Al·luaiv, al massís de Lovozero, a la província de Múrmansk (Rússia). També, a dins del massís de Lovozero, ha estat trobada als monts Karnasurt i Kedykverpakhk, així com al mont Rasvumchorr, al Massís de Jibiny.

Referències[modifica]

  1. «Alluaivite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 29 juliol 2016].
  2. «Alluaivite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 29 juliol 2016].