Al·luaivita

(S'ha redirigit des de: Alluaivita)
De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de mineralAl·luaivita
Fórmula química Na19(Ca,Mn)6(Ti,Nb)3Si26O74Cl·2H2O
Epònim mont Al·luaiv
Localitat tipus mont Al·luaiv, massís de Lovozero, Província de Múrmansk, Rússia
Classificació
Categoria silicats
Nickel-Strunz 10a ed. 9.CO.10
Nickel-Strunz 9a ed. 9.CO.10
Nickel-Strunz 8a ed. VIII/E.25
Dana 64.1b.1.1
Heys 17.3.7
Propietats
Sistema cristal·lí trigonal
Estructura cristal·lina a = 14,04Å; c = 60,6Å;
Grup espacial space group 166 Tradueix
Color incolor a rosa marronós clar
Fractura concoidal
Tenacitat fràgil
Duresa 5 a 6
Lluïssor vítria
Color de la ratlla blanc
Diafanitat transparent
Propietats òptiques uniaxial (+)
Índex de refracció nω = 1,618 nε = 1,626
Birefringència δ = 0,008
Impureses comunes Zr, La, Ce, TR, Sr, Ba, K
Més informació
Estatus IMA aprovat
Codi IMA IMA1988-052
Any d'aprovació 1990
Referències [1]
Modifica dades a Wikidata

L'al·luaivita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de l'eudialita. Rep el seu nom de la seva localitat tipus, el mont Al·luaiv, a la península de Kola (Rússia).

Característiques[modifica]

L'al·luaivita és un silicat de fórmula química Na19(Ca,Mn)6(Ti,Nb)3Si26O74Cl·2H2O. Cristal·litza en el sistema trigonal. Es troba en forma d'acumulacions irregulars, de fins a 1 mil·límetre.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 5 i 6.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'al·luaivita pertany a "09.CO: Ciclosilicats amb enllaços de 9 [Si9O27]18-" juntament amb els següents minerals: eudialita, ferrokentbrooksita, kentbrooksita, khomyakovita, manganokhomyakovita, oneil·lita, raslakita, feklichevita, carbokentbrooksita, zirsilita-(Ce), ikranita, taseqita, rastsvetaevita, golyshevita, labirintita, johnsenita-(Ce), mogovidita, georgbarsanovita, aqualita, dualita, andrianovita, voronkovita i manganoeudialita.

Formació i jaciments[modifica]

Es troba en pegmatites ultra-agpaitiques en un massís alcalí diferenciat. Sol trobar-se associada a altres minerals com: sodalita, nefelina, feldespat, eudialita, arfvedsonita i aegirina. Va ser descoberta l'any 1990 al mont Al·luaiv, al massís de Lovozero, a la província de Múrmansk (Rússia). També, a dins del massís de Lovozero, ha estat trobada als monts Karnasurt i Kedykverpakhk, així com al mont Rasvumchorr, al Massís de Jibiny.

Referències[modifica]

  1. «Alluaivite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 29 juliol 2016].
  2. «Alluaivite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 29 juliol 2016].