Almati

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Almati
Алматы
Bandera d' Almati Escut d' Almati
(En detall) (En detall)
Localització
Mapa del Kazakhstan amb Almati ressaltat
Estat
• Ciutat
Kazakhstan
Almati
Superfície 324.8 km²
Altitud 500-1,700 msnm
Població (2009)
  • Densitat
1.420.747 hab.
437,42 hab/km²
Coordenades 43° 16′ 39″ N, 76° 53′ 45″ E / 43.27750,76.89583Coord.: 43° 16′ 39″ N, 76° 53′ 45″ E / 43.27750,76.89583
Dirigents:
• Akim (Batlle):

Imangali N. Tasmagambetov
Codi postal 050000 - 050063
Codi telefònic +7 727
Fundació 1854
Web


Almati, de vegades transcrit Almaty (en kazakh Алматы), coneguda abans com a Alma-Atà (en rus Алма-Ата) durant l'època soviètica i Viernyi (Верный) en la Rússia imperial, fou la capital del Kazakhstan del 1929 fins a la construcció de la nova capital Astanà el 1998, i és la ciutat més gran del Kazakhstan, amb una població total d'uns 1.300.000 habitants (el 9% del total estatal; 1.266.000 habitants el 2005). El nom significa (ciutat) rica en pomes en kazakh, ja que la poma és típica de la regió on es troba la ciutat. Fou també capital de l'oblast del mateix nom del 1931 al 2001 (vegeu província d'Almati).

La ciutat, el principal centre comercial del país, és la seu de la principal universitat del país, la Universitat Estatal del Kazakhstan (KaGU) i de molts edificis i oficines del govern, incloent-hi la residència presidencial, construïda després del col·lapse de la Unió Soviètica. Actualment, és ciutat aspirant per a la realització dels Jocs Olímpics d'hivern de 2014.

Clima[modifica | modifica el codi]

La ciutat es troba en la part més humida del Kazakhstan (més de 100 litres de pluja els mesos d'abril i maig) i es troba força al sud cosa per la qual no té unes temperatures hivernals tan baixes com la majoria del país.

Nuvola apps kweather.svg Temperatures i precipitacions mitjanes de Almaty Weather-rain-thunderstorm.svg
Mes Gen Feb Mar Abr Mai Jun Jul Ago Set Oct Nov Des Any
Record altes °C (°F) 18.2
(65)
19.0
(66)
28.0
(82)
33.2
(92)
35.1
(95)
39.3
(103)
41.7
(107)
40.5
(105)
38.1
(101)
31.1
(88)
25.4
(78)
19.2
(67)
41,7
(107)
Mitjana més altes °C (°F) -0.2
(32)
1.4
(35)
7.0
(45)
17.2
(63)
21.6
(71)
26.7
(80)
29.8
(86)
28.7
(84)
23.8
(75)
15.9
(61)
7.5
(46)
2.4
(36)
15,2
(59)
Mitjana diària °C (°F) -5.4
(22)
-4.1
(25)
1.7
(35)
11.4
(53)
16.1
(61)
21.0
(70)
23.7
(75)
22.3
(72)
17.2
(63)
9.5
(49)
2.0
(36)
-2.7
(27)
9,4
(49)
Mitjana més baixes °C (°F) -9.6
(15)
-8.2
(17)
-2.6
(27)
6.1
(43)
10.5
(51)
15.2
(59)
17.8
(64)
16.3
(61)
11.2
(52)
4.5
(40)
-2.1
(28)
-6.7
(20)
4,4
(40)
Record baixes °C (°F) -30.1
(-22)
-37.7
(-36)
-24.8
(-13)
-10.9
(12)
-7.0
(19)
2.0
(36)
7.3
(45)
4.7
(40)
-3.0
(27)
-11.9
(11)
-34.1
(-29)
-31.8
(-25)
-37,7
(-36)
Precipitació mm (inches) 33
(1.3)
41
(1.61)
62
(2.44)
111
(4.37)
106
(4.17)
61
(2.4)
38
(1.5)
27
(1.06)
29
(1.14)
56
(2.2)
52
(2.05)
41
(1.61)
657
(25,87)
Font: pogoda.ru 2009-08-14
Carrer d'Almati a l'hivern
Imatge des de satèl·lit d'Almati

Història[modifica | modifica el codi]

Una tropa de cosacs siberians provinents d'Omsk va fundar el fort Zailiski el 1854 als peus de la cadena muntanyenca del Tian Shan, sobre una colònia kazakh anomenada Almaty (4 de febrer de 1854), i després, a l'octubre, el van reanomenar Fort Viernyi. A partir del 1856 hi van arribar colons russos que van fundar una vila cossaca (Bolshaya Almatinskaya Stanitsa) al costat del fortí.

El 1867 es va establir el poble d'Almatinsk amb la fortalesa i els assentaments que s'havien format al seu entorn, però el nom no va agradar i va persistir el de Verniy de l'antic fort. Fou des del 1867 la capital del govern rus de Semirechie. El 1871 fou virtualment reconstruïda sobre el model rus i va arribar a 12.000 habitants. La ciutat fou destruïda per un terratrèmol el 28 de maig de 1887. Un altre terratrèmol es va produir el 1911, quan la Catedral Ortodoxa va ser l'únic edifici important que va romandre dret.

El 1921 va adoptar el nom de Verniy–Alma-Ata. El 1926 la construcció del ferrocarril Turquestan-Sibèria va accelerar el desenvolupament, ja que es va convertir en una aturada obligatòria en la ruta; aquest any tenia 45.000 habitants. El 2 de març de 1927 el Comitè Central Executiu va decidir traslladar la capital de la República de Kyzyl Orda a Alma Ata, trasllat implementat el 29 d'abril de 1927 i oficialitzat el 1929. El 1930 es va obrir l'aeroport. El 1939 tenia ja 230.000 habitants.

Durant la II Guerra Mundial hi foren traslladades moltes indústries de l'oest i la ciutat va créixer considerablement. La presa Medeo, que protegeix la ciutat de les riuades es va construir el 1966. El 1978 hi va tenir lloc la Conferència Internacional Sanitària d'Alma-Atà, que va posar en relleu la importància de l'atenció primària en el terreny sanitari com a estratègia de desenvolupament dels pobles. A partir del 1981 es va iniciar el metro suburbà.

El 21 de desembre de 1991, s'hi va signar l'acord que posava fi a la Unió Soviètica i creava la Comunitat d'Estats Independents. Des d'aquest moment, Almati es va convertir en la capital de la República del Kazakhstan. El 1993 el govern del Kazakhstan va adoptar per la ciutat el nom d'Almaty. L'1 de juliol de 1998 una llei la va declarar capital científica, cultural, històrica, financera i industrial del Kazakhstan mentre la capital administrativa passava a Astanà. Al segle XXI la ciutat pretén derivar cap a un tipus de ciutat jardí.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Almati