Almonte (Huelva)

Almonte

Tipus	municipi d'Espanya
Lloc
37° 15′ 40″ N, 6° 31′ 03″ O
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Andalusia
Província	Província de Huelva
Capital	Almonte
Població humana
Població	24.864 (2025) (28,88 hab./km²)
Geografia
Part de	distrito notarial de La Palma del Condado (es) Mancomunitat de municipis de la Comarca de Doñana espanyol Mancomunitat de Serveis de la Provincia de Huelva Mancomunitat de Municipis «Condado-Campiña» Mancomunitat de Desarrollo del Condado de Huelva El Condado
Superfície	861 km²
Banyat per	oceà Atlàntic
Altitud	75 m
Limita amb	Bollullos Par del Condado Villalba del Alcor Sanlúcar de Barrameda Aznalcázar Moguer Rociana del Condado Hinojos Lucena del Puerto Bonares Palos de la Frontera
Organització política
• Alcalde	Francisco Bella Galán
Identificadors descriptius
Codi postal	21730
Fus horari	UTC+01:00, hora estàndard UTC+02:00, horari d'estiu
Codi INE	21005
Altres
Agermanament amb	Sanlúcar de Barrameda Farsia Baler Miami Beach Ceret A Estrada
Lloc web	almonte.es

Almonte és un municipi del litoral atlàntic, a la província de Huelva, a la comunitat autònoma d'Andalusia. Ocupa el tercer lloc provincial en nombre d'habitants i els seus 859,2 km² d'extensió el situen al lloc 19 a nivell nacional. Es troba a 75 metres d'alçada i 51 quilòmetres de la capital de província. En aquest terme municipal es troben la localitat d'Almonte, el llogaret de El Rocío, la urbanització costanera de Matalascañas i gran part del Parc Nacional de Doñana, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Dos dels sis Monuments Naturals protegits per la Junta d'Andalusia es troben igualment a Almonte. En l'actualitat, el municipi destaca a nivell internacional en el sector turístic gràcies als seus paisatges naturals, als seus més de 50 quilòmetres ininterromputs de costa (la més extensa d'Espanya) i al Romiatge del Rocío, esdeveniment que reuneix més d'un milió de persones de tot el país i estrangeres al llogarte homònimo, l'arquitectura del qual va ser exportada a Amèrica al costat d'altres elements culturals del municipi, influint en gran manera la cultura Far West americana. També en destaca la indústria agroalimentària ecològica, una de les principals d'Europa. Almonte és membre fundador i seu d'Amuparna, va ser el primer municipi d'Espanya a signar la Carta per la Sostenibilitat, és l'únic municipi del país que disposa de plataforma de llançament de vehicles espacials i és l'únic a Andalusia a tenir residència presidencial, el Palau de las Marismillas.

Història

Almonte, com altres poblacions establertes poc abans de la Conquesta feudal hispànica, compta amb una història variada i ha participat en fets històrics de certa rellevància, des de la Colonització europea d'Amèrica fins a la Guerra hispano-estatunidenca, passant per les Guerres Napoleòniques. La fi dels conflictes territorials amb Niebla el 1335 conformarà les dimensions actuals del municipi. Tot i que el nucli urbà va ser oficialment fundat al segle VIII, múltiples poblacions ho han habitat des de la prehistòria. L'estat protegit actual de part del municipi com a parc nacional implica una dificultat afegida a l'hora de fer prospeccions arqueològiques que facilitin l'estudi en profunditat de l'època prehistòrica i antiga.

Prehistòria

La Regió de Tartessia va existir des de l'Edat del Coure, amb el riu Guadalquivir (posteriorment Baetis)

S'han trobat restes de metalls tartèsics prop de la riera de Sant Bartomeu, al nord del municipi, que corresponen al poblat de Sant Bartomeu d'Almonte, de 40 hectàrees i que es dedicava a la producció de plata per copelació i el seu posterior comerç cap al riu Guadalquivir. Es creu que aquest poblat va tenir dues èpoques d'esplendor, una durant l'Edat del Coure, pels metalls datats de 3.000 aC. i l'altra a l'Edat del Bronze tardana, des del s.IX al VI aC. L'arquitectura que es va mantenir durant tot aquest temps van ser les típiques barraques ovalades excavades i fabricades principalment amb branques i fang. En aquesta època existia encara el Lacus Ligustinus, que abastava part de Huelva, Sevilla i Cadis. Aquest va anar reduint-se al llarg de tota l'Edat Antiga fins a convertir-se en una maresma tancada i sedimentària amb el Guadalquivir com a única sortida al mar el 700 aC.

Edat Antiga

Segons l'historiador Rodrigo Caro, l'assentament tartèsic de Sant Bartomeu d'Almonte va ser rebatejat com la ciutat romana d'Alostigi durant el Segle V a. C. També s'han trobat restes romanes localitzades a la Solana (part occidental de la localitat actualment) i al Cerro del Trigo (avui terreny del parc nacional de Doñana). Allí els arqueòlegs Adolf Schulten i George Bonsor, cercant l'Atlàntida, van descobrir les ruïnes d'una fàbrica de garum i un assentament. Hi ha almenys més d'aquestes factories al llarg de la costa, igual que una necròpolis romana amb diversos cossos sepultats.

Edat Mitjana

L'actual nucli urbà és fundat oficialment al segle VIII amb el nom d'Al-Yabal, encara que a partir del segle x, l'historiador hispanomusulmà Ibn Hayyan esmenta la fortalesa d'Al-Munt (el significat literal del qual és “El Mont”) en la seva obra Al-Muqtabis, la qual estava inclosa a la Cora de Niebla. Encara que la raça equina ja portava segles a la zona, va ser a partir del segle VIII, durant el domini musulmà, quan va començar a incrementar-se la cria del Cavall maresmenc a Almonte, qualificant-se el mateix com a espècie protegida i començant la tradicional “Saca de las Yeguas” (Saca de les Eugues).

Almonte va ser reconquerida al començament del segle xiii, mitjançant la incorporació a la Corona de Castella de la Taifa de Niebla, sota règim de protectorat. Després de la Revolta dels Mudèjars de 1264, aquesta taifa es va incorporar al territori reialenc del Regne de Sevilla. Va ser el rei Alfons X El Savi qui, embolicat en la llegenda del bosc de les Rocines sobre un caçador que va trobar la imatge una deïtat, va ordenar la construcció el 1270 del primer santuari dedicat a Santa Maria de las Rocinas en la seva ubicació actual del Rocío, havent establert 8 anys abans el seu bosc de caça real en aquest territori.

El 1335 és Alvar Pérez de Guzmán qui es fa amb la vila d'Almonte, ja castellana i independent de Niebla (convertida en comtat el 1369) i amb les seves dimensions municipals actuals. Durant el segle XIV Almonte va arribar a enfrontar-se amb el comtat per motius territorials. Quan els ducs de Medina Sidonia es converteixen en senyors de la vila, acaben els enfrontaments amb Niebla (ja que aquests eren comtes de Niebla). Els ducs de Medina Sidonia buscaven un territori unit amb Niebla, Sanlúcar de Barrameda i Almonte.

Edat Moderna

L'activitat econòmica d'Almonte es va reactivar a partir del Descobriment d'Amèrica, quan el comerç entre el port de Palos de la Frontera i Sanlúcar de Barrameda va augmentar i es va iniciar l'exportació d'oli d'oliva. Aquest tràfec de comerciants va fer augmentar igualment l'interès per Santa Maria de las Rocinas i el seu santuari al mig del bosc. De fet, un estudi arqueològic amb georradar va constatar que El Rocío va ser un dels ports fluvials més importants de la Baixa Edat Mitjana i el Renaixement. Almonte va exercir durant l'Edat Moderna certa influència cultural sobre les colònies americanes, quedant especialment reflectit en la cultura Vell Oest, ja que, tant la raça equina Mustang (descendent del Cavall maresmenc) com l'arquitectura típica de les poblacions de l'oest americà provenen d'allà.

Ruïnes de la Torre de l'Or (Almonte)

En 1499 els ducs de Medina Sidonia adquireixen el senyoriu d'Almonte, amb la intenció d'unificar les seves terres de Huelva i Cadis. El 1583 Almonte adquireix l'entorn al sud del rierol de la Rocina per 250 ducats, incloent el territori que posteriorment seria el parc nacional de Doñana, que va quedar establert com a zona de caça reial per la corona. A banda de la caça, també es va introduir el bestiar boví i l'activitat agrícola per part de la població local. Fins al segle XIX, eren els terratinents els que gestionaven el municipi, influint en el govern.

Durant el segle XVI, seran nombrosos els plets de l'ajuntament contra Niebla i els Ducs de Medina Sidonia per la propietat, ús i jurisdicció del vedat de Doñana, afectant especialment les activitats cinegètiques. És en aquesta època quan Felip II va ordenar la installació de les torres alimaras al llarg de tota la costa d'Almonte. Des del s.XVII, els reis visitaven el Parc nacional de Doñana puntualment, fins a derivar en les visites i estades de vacances dels presidents del govern a la residència presidencial del Palau de las Marismillas.

El 1598 traslladen per primera vegada a Santa Maria de les Rocines (ja coneguda com a Verge del Rocío) a Almonte, fet que es repetirà en innombrables ocasions posteriors, normalment a causa de desastres naturals o conflictes bèllics i es constitueix la Germandat Matriu (primera institució oficial organitzada pels devots de la verge a Almonte). La Verge del Rocío va ser oficialment reconeguda com a Patrona d'Almonte el 1653 i les diferents germandats filials comencen les seves peregrinacions anuals, destacant, per ordre d'antiguitat, la de Villamanrique de la Condesa, Pilas, La Palma del Condado, Moguer i Sanlúcar de Barrameda.

El 1747 l'ajuntament aconsegueix l'exempció d'impostos a la venda de productes durant el Romiatge del Rocío, cosa que augmenta exponencialment el nombre de visitants al llogaret. El Terratrèmol de Lisboa de 1755 va destruir gran part del sud-oest espanyol, incloent l'antiga ermita, per la qual cosa va caldre restaurar-la. Després d'anys d'insistència de l'ajuntament, el 1772 el Ducat de Medina permet inaugurar la llavors anomenada Fira del Rocío, que va adoptar l'apellatiu de “real” després de l'aval del rei.

Edat Contemporània

Durant els segles XVIII i XIX, l'economia almontenya es va basar en l'agricultura (oliverar i vinya) i en una extensa ramaderia (cavalls, cabres, ovelles, porcs, ruscos), afavorida per la superfície forestal. El 17 d'agost de 1810, els almontenys van executar el general francès Pierre D’Osseaux, cosa que va provocar l'enviament de més de 1.000 soldats des de Sevilla. La població, en el context de la Guerra del Francès, va traslladar a la Verge del Rocío des del llogaret, pregant-ne la protecció. Les tropes es van retirar a escassos quilòmetres. Des de llavors se celebra anualment el vot de “El Rocío Chico”.

Al segle XIX, les desamortitzacions van permetre la privatització de terres, impulsant l'activitat agrícola i l'accés de jornalers a la propietat. La Llei de Senyoriu de 1811 va atorgar als Ducs de Medina Sidonia la titularitat del vedat de Doñana, impedint-ne el repartiment, la qual cosa en va afavorir la conservació. L'agricultor almonteny burgès Domingo Castellanos va ser un dels principals opositors de l'administració dels ducs i va ser propietari del vedat durant el s. XIX, contribuint a incentivar l'interès ecològic de la zona. El 1900, Guillermo Garvey va adquirir la finca i va fundar una societat de caça amb naturalistes britànics com Abel Chapman. Posteriorment, el Marquès del Mèrit i Salvador Nogueras van promoure la reforestació davant l'amenaça d'expropiació estatal el 1952. Des del 1949, la virge de El Rocío visita Almonte cada 7 anys, romanent-hi 9 mesos.

El 1953 es va realitzar a Almonte la primera campanya nacional d'anellament d'ocells, dirigida per José Antonio Valverde, fet que va augmentar l'interès científic per la zona. El 1957, la “Doñana Expedition” va donar visibilitat internacional a l'àrea. El 1959, Fons Mundial per a la Natura va proposar crear una reserva ecològica. Valverde, amb suport del CSIC, va gestionar la compra de la finca Las Nuevas a la ribera del Guadalquivir per establir un centre de recerca. El 1962, el Fons Mundial per a la Natura va aportar fons i el 1965 es va fundar l'Estació Biològica de Doñana. En una dècada es van invertir 76 milions de pessetes i el 1969 es va crear el Parc Nacional de Doñana. El 1973, el CSIC va assenyalar quatre amenaces: la carretera Huelva-Cadis (l'única que es va paralitzar), el pla agrícola de l'IRYDA, el desenvolupament urbà de Matalascañas i les mines d'Aznalcóllar.

Actualment, Almonte és conegut per el Romiatge de El Rocío (des de finals del segle XIX), el Parc Nacional de Doñana (des de mitjans del segle XX), el turisme de platja (Torre de l'Or, Costa Maneli, Matalascañas i Doñana) i la seva indústria agroalimentària i ecològica, hereva de la seva tradició agrícola.

Demografia

Ja en 1534 Almonte era la vila més poblada del Comtat de Niebla, amb més de 2.000 habitants, aconseguint els 3.000 a mesurats del segle XVIII. La població ha estat en constant creixement des de la dècada dels 60, especialment a partir dels anys 2000. Entre els mesos de novembre i juny, quan és temporada alta de recollecció de fruits vermells, la població de facto d'Almonte es duplica, oscillant fins a les 50.000 persones, suposant un gran repte per als àmbits sanitaris, comercials i comercials.

Gràfica amb l'evolució demogràfica del municipi

Administració i política

L'ajuntament d'Almonte centralitza la gestió dels tres nuclis urbans principals del municipi (Almonte, El Rocío i Matalascañas). Havent estat administrat pel Ducat de Medina Sidonia al llarg del s.XVIII, és a partir de 1812 quan el govern local pren protagonisme. La política d'Almonte s'ha centrat durant tot el segle XIX a 7 grans camps: l'ordre i la salut públics, el consum de béns, la propietat, les tensions entre l'agricultura i la ramaderia, els jornals i la caça. El 1858, l'almonteny Antonio Martín Villa, en aquell moment Rector de la Universitat de Sevilla, demana per carta a l'ajuntament un registre de tota la fauna salvatge del municipi. Fins als anys 30, es van seguir exterminant llops, guineus i fins i tot àguiles. A causa de l'extensió del municipi i de l'augment de la població a la segona meitat del segle XX, l'ajuntament d'Almonte ha hagut d'enfrontar-se a múltiples reptes ambientals, climàtics, econòmics, socials i demogràfics. Alguns d'aquests problemes inclouen l'acumulació de residus en espais naturals degut a la gran afluència de turistes durant les festivitats locals, la manca de conscienciació mediambiental de part de la població, l'ús agrícola de camins naturals que en dificulten el trànsit per caminants o ciclistes, l'ús predominant de vehicles particulars, poc aprofitament de biomassa i energia solar o existència.

Govern municipal

El Ple de l’Ajuntament d’Almonte es compon de 21 regidors. Després d'un període de dos decennis d'estabilitat política amb el PSOE i Francisco Bella, que va governar cinc legislatures consecutives del 1991 al 2011, es van succeir dues legislatures en què van governar coalicions de partits de diferents ideologies. El Partit Popular (amb nou regidors) va assumir l'alcaldia conjuntament amb Esquerra Unida (amb dos regidors) del 2011 al 2015, per la qual cosa EU va expedientar els dos regidors que van recolzar aquesta investidura. En aquestes eleccions Bella va aconseguir novament la majoria amb 10 regidors. El 2019 va guanyar les eleccions el partit independent Ilusiona, amb l'exalcalde Francisco Bella al capdavant, guanyant 9 regidories. Tot i això, va ser el partit d'esquerra Mesa qui, amb només dues regidories, va aconseguir l'alcaldia, gràcies a un pacte amb totes les altres forces polítiques divergents. Aquesta coalició va ser de 3 partits: PSOE (amb 6 regidors), PP (amb 3) i Mesa (amb 2 regidors). A les eleccions de 2023 Francisco Bella va aconseguir la majoria absoluta amb 12 regidors per a Ilusiona, convertint-se en el 6^è partit amb més regidors a nivell provincial i el 15^è a nivell autonòmic. El PSOE en va perdre dos, Mesa en va perdre un i el partit independent IxA va desaparèixer. El cens electoral per a aquests comicis va ser de 17.095 persones. Bella ha estat alcalde d'Almonte durant més de 20 anys, sent el polític que més anys ha governat aquest municipi.

Urbanisme

Els tres nuclis de població del municipi tenen característiques urbanes molt diferents, fruit de la ubicació geogràfica i les diferents èpoques i funcionalitats de cadascun. Mentre que Almonte ha anat evolucionant estilísticament des de la seva fundació al segle VIII fins a l'actualitat, amb antics carrers estrets i empedrats al centre històric i edificis antics restaurats, el llogaret de El Rocío ha mantingut els seus carrers amples i rectes sense pavimentar, adaptats al trànsit equí del s.XIX. Matalascañas, urbanització establerta al segle XX poc abans que el parc nacional que l'envolta, ha quedat delimitada per aquest i posseeix edificacions de gran altura per l'escàs espai disponible per a l'elevada població estival.

Els carrers cèntrics d'Almonte es van construir al voltant de l'església, edifici del s.XV construït com a ampliació d'una capella mudèjar del s.VIII, quan es funda la localitat. A finals del segle XIX es van instal·lar els llums de petroli, es va cobrir la plaça de ciment i es van empedrar els carrers adjacents. El 1912 l'enllumenat era ja elèctric, el 1930 s'estableix la telefonia per cable i el 1956 es van instal·lar llums fluorescents. El 1971 es va crear la primera mancomunitat d'aigües. El 1998 l'ajuntament va rebre 938 llicències d'obres. El 2006 ja el municipi superava les 27.000 unitats urbanes i els 20.000 habitants. Hi ha 9 parcs municipals, d'entre ells el més extens, Parc Alcalde Mojarro, amb 44.831m², conté múltiples espècies arbòries, un llac central que acull diverses espècies d'aus migratòries, peixos i amfibis, diverses zones de gronxadors i màquines d'exercicis, un taller de bossà, un parell de patinatge, un hort-taller i una sala multiusos. Matalascañas disposa d´un altre cinema d´estiu i un recinte per a festivals, el Surfasaurus.

El Rocío i Matalascañas

Vista sud del Santuari de El Rocío

El llogaret del Rocío, 15km al sud del nucli d'Almonte, té una forma rectangular i s'assenta al nord de la maresma, on desemboca el rierol de la Rocina. Els seus carrers, a excepció dels que envolten el temple, són rectes i tots estan sense pavimentar, amb un estil arquitectònic i cultural únic que va ser exportat a Amèrica. Compte amb una població fixa de poc més de 1.000 habitants i disposa de col·legi, centre sanitari, ambulatori i caserna. La majoria d'hotels, restaurants i punts turístics són a la zona del temple i al passeig de la maresma. En 2024, el diari nord-americà The Washington Post va publicar un article que descrivia el Rocío com <<el seductor llogaret on el passat sembla el present>>. L'article descriu breument la indumentària i idionsincràsia almontenya i destacava el costat romàntic, literari i folklòric del romiatge, esmentant l'hospitalitat dels pelegrins i les noves generacions que s'uneixen a aquest esdeveniment. Un ampli repertori fotogràfic acompanya l'article, mostrant les característiques més iconiques del paisatge natural, la vestimenta i altres costums locals.

Zona oest de Matalascañas

A uns 15km més al sud, ja a la costa atlàntica, hi ha el nucli urbà de Matalascañas, amb una àrea d'1km d'amplada i 4km de longitud al llarg de la platja. Té una població fixa de 3.000 habitants. Comença amb un far a l'extrem oest i acaba amb el Gran Hotel el Coto i el Parc nacional de Doñana a l'extrem oriental. Principalment consisteix en xalets i edificis de diverses plantes amb zones enjardinades i piscines i múltiples carrers sense sortida. La Carretera Nord, que recorre tota la urbanització i la separa del parc nacional, té diverses rotondes adornades amb diferents monuments representatius i donen entrada als diferents sectors en què es divideix. Matalascañas disposa igualment d'un carril bici al llarg de tota la urbanització, així com hotels, múltiples restaurants i xiringuitos, quatre clubs nàutics i un camp de golf que roman tancat actualment. El far de Matalascañas, perceptible a simple vista des de Chipiona, resulta un element icònic a nivell nacional a causa de la seva peculiar planta triangular equilàtera.

Geografia

El terme municipal d'Almonte, un dels més extensos a nivell nacional, es troba al sud-est de la província de Huelva, a la Costa de la Llum, que continua al llarg del litoral gadità fins a Tarifa. La major part d'aquesta costa està formada per dunes semifòssils amb una vegetació baixa, sense terreny rocós ni accidentat. Tot i això, en un tram de diversos quilòmetres que abasta la platja de Cuesta Maneli i el Médano del Oro, hi ha el penya-segat dunar més alt d'Europa, amb uns 100 metres d'alçada sobre el nivell del mar, considerat Monument Natural d'Andalusia. Les platges d'Almonte són les més extenses del país, ja que abasten més de 50 quilòmetres ininterromputs des de les ruïnes de la Torre del Riu d'Or fins al riu Guadalquivir (gairebé la meitat de la totalitat de la costa de Huelva), 28 dels quals estan protegits dins l'actual Parc Nacional de Doñana. Només 4 quilòmetres estan urbanitzats, els corresponents a Matalascañas. Es componen de sorra relativament fina i clara, amb certes modificacions a diferents punts a causa dels temporals d'hivern. Mentre que la major part del municipi conté substrat argilós, hi ha certa concentració de sílice i altres compostos sedimentaris del Neogen i el Quaternari a la zona nord. Cap a l'est, hi ha llims grocs de l'època del Messinià coberts sovint per sorres basals. Cap al sud abunden els mantells eòlics, amb al·luvions i graves a la zona nord.

Unitats hidrològiques i lleres fluvials

Zones inundables

L'aqüífer "Almonte-Marismas" és el més extens a nivell provincial, amb més de 2.800km i fins a 150 metres de profunditat, sent la principal massa d'aigua que nodreix el Parc Nacional de Doñana. Es tracta d'un sistema detrític i porós format fa 11 milions d'anys, al període Tortonià, que es comporta més lliurement a les zones amb sorres superficials, però que també té una part confinada per sota dels aiguamolls. Les argiles s'intercalen amb els estrats detrítics i això ho conforma com a aqüífer multicapa sobre un fons impermeable de margues blaves. Forma part de la Demarcació Hidrogràfica del Guadalquivir i de les Conques Atlàntiques Andaluses i no té intrusió marina. Igualment proveeix d'aigua unes 22.000 hectàrees de reg. A Almonte existeixen actualment tres rierols principals i una llacuna que són permanents: el Rierol de Santa Maria, el Rierol de la Rocina, el Canell Madre de las Marismas i la Llacuna de Santa Olalla.

Clima

El clima d´aquesta zona és el mediterrani, però oceanitzat, a causa del contacte amb l´Atlàntic. Tot i que el terreny d'Almonte és molt extens i en algunes zones hi ha microclimes, en general, la temperatura mitjana de la localitat és de 17°C, amb uns estius molt càlids i uns hiverns suaus. En general, les pluges a Almonte no són gaire abundants, no superant els 700mm anuals. El clima de Doñana és de tipus mediterrani, amb certa humitat a l'ambient hivernal i estius semisecs i suaus, per ser zona on es combinen els fronts polars i les altes pressions subtropicals. A la primavera i altre any hi sol haver pluges torrencials i gotes fredes polars, mentre que els anticiclons poden aparèixer a l'hivern.

Tot i que la temperatura mitjana del municipi està suavitzada per l'influx oceànic, a la zona litoral es produeixen, especialment a la tardor i l'hivern, diversos temporals de vent i onatge que, alguns anys, han produït importants desperfectes al passeig marítim i establiments hostalers. Això fa que, anualment, l'ajuntament hagi d'invertir grans quantitats en reparació o millora a Matalascañas, de vegades superant el milió d'euros.

Dades climàtiques a Almonte (Huelva)
Mes	gen	febr	març	abr	maig	juny	jul	ag	set	oct	nov	des	anual
Màxima rècord °C	15.2	16.6	19.2	21.5	25.7	30.8	33.8	34.1	29.7	24.6	18.6	15.6	23.80
Mínima mitjana °C	6.2	6.9	9.1	11.1	14.3	18.5	20.6	21.2	18.5	15	7.3	7.6	13.25
Precipitació mitjana mm	54	27	58	56	35	8	1	3	27	75	60	78	505
Màxima rècord °F	59.4	61.9	66.6	70.7	78.3	87.4	92.8	93.4	85.5	76.3	65.5	60.1	74.84
Mínima mitjana °F	43.2	44.4	48.4	52	57.7	65.3	69.1	70.2	65.3	59	45.1	45.7	55.85
Precipitació mitjana polzades	2.13	1.06	2.28	2.2	1.38	0.31	0.04	0.12	1.06	2.95	2.36	3.07	19.88
Mitjana de dies de precipitació	5	4	5	5	0	0	0	0	3	6	5	5	38
Font: Climate Data

Política mediambiental

Des de la segona meitat del segle XX, destacant especialment la fundació del Parc Nacional de Doñana i l'establiment de cultius de regadiu a la dècada dels 90, Almonte s'està enfrontant a una gran polèmica de projecció europea pel que fa a la coexistència del privilegiat medi natural en què es troba i la necessitat de desenvolupament econòmic i industrial de la localitat, que no ha parat de créixer. Almonte va ser el primer municipi d'Espanya a signar la Carta per la Sostenibilitat l'any 2000, ratificada set anys després pel president del país i utilitzada en multitud d'àmbits, inclòs el PGOU. L’any anterior ja l’ajuntament s’havia adherit a les directrius de la Carta d’Aalborg de les Ciutats Europees. També és membre fundador i alberga la seu de l'Associació de Municipis amb Territori a Parcs Nacionals (Amuparna), creada el 1997 i amb gairebé 100 municipis inscrits de tot el país. Des de finals de la dècada dels 90 ha estat a l'avantguarda tecnològica i social en el terreny mediambiental, amb la preservació i la conscienciació ambiental pel que fa a Doñana, creant espais com el Museu del Món Marí (primer museu d'Espanya certificat amb l'etiqueta ISO 14001), el primer camp de golf ecològic d'Europa, la dedicació a l'agricultura ecològica i els múltiples ajuts al cultiu tradicional.

Flora i fauna

Cavalls a les platges d'Almonte

Al municipi, que suposa una gran part de l'entorn de Doñana, habiten diverses espècies protegides de flora, principalment matoll mediterrani i també de fauna, incloent-hi el cavall maresmenc (antecessor de la raça americana Mustang), la vaca mostrenca, el linx ibèric i l'àliga imperial ibèrica. Així mateix, hi ha extenses àrees de pi repoblades i de sotabosc. Almonte va ser declarat el juliol de 2022 "Kilòmetre 0 de la Biodiversitat a Europa" pel "Corredor Biològic Mundial", un projecte internacional format per científics, universitats i fundacions de diversos països. El municipi disposa de diversos centres eqüestres i associacions ecologistes que vetllen per la conservació de les espècies esmentades. Cada any es destinen múltiples ajudes europees, estatals, autonòmiques i municipals per a la conservació, el desenvolupament i la promoció de la flora i la fauna de la zona, com el Pacte Andalús pel Linç Ibèric, impulsat per la Junta d'Andalusia el 2002.

Cultura

Havent estat habitat des de la prehistòria i abastant des del comtat fins al litoral, Almonte compta amb una cultura i idiosincràsia molt definides i reconeixibles a nivell internacional, com ja s'explica a l'anterior secció històrica. Diverses civilitzacions, des de la tartèsica fins a la cristiana, passant pels grecs, fenicis, romans, visigots i musulmans han anat modelant uns costums arrelats al llarg dels segles, influenciats principalment pel medi natural privilegiat de la zona. Actualment, les tradicions culturals i el medi natural del municipi segueixen atraient visitants de totes les nacionalitats i contextos, des dels turistes que gaudeixen de les seves platges i gastronomia a l'estiu fins als alts càrrecs del govern i la monarquia espanyola, que visiten el municipi de manera regular i fins i tot disposen allà d'una residència presidencial.

Patrimoni històric

Almonte compta amb diversos elements que pertanyen a èpoques que es remunten des de l'Edat dels metalls fins a l'Edat moderna. Cal destacar:

Restes d'empremtes fòssils de l'Holocè

S'han trobat restes fòssils a la riba de la platja d'Almonte, a l'altura del Penya-segat de l'Asperillo, d'empremtes de diferents animals ungulats que daten d'entre 150.000 i 300.000 anys d'antiguitat, incloent-hi el llop, ur, Elefant antic i les ocells limícoles i anàtids. Es tracta de la troballa arqueològica més gran d'icnites fins a la data, tant per la mida (més de 250 empremtes descobertes) com per antiguitat (només hi ha dos jaciments similars al món, el de Biache-Saint-Vaast i el de la Cova de Teopetra (Grècia). És, igualment, la primera troballa d'empremtes fossilitzades de flamenc a Europa, demostrant per primera vegada la presència d'aquest ecosistema a la costa. En un estudi recent elaborat per la universitat de Huelva i publicat per la revista Quaternary Science Reviews, s'ha descobert que les empremtes que pertanyen a homínids són específicament de neandertals. Aquestes marques es troben a l'alçada de la riba sobre el substrat argilós. Això fa que moltes vegades quedin cobertes per la sorra i no sigui possible veure-les en directe.

Xiulet turdetà

A finals de gener del 2024 uns investigadors de l'Estació Biològica de Doñana (CSIC) van trobar a la riba de la Llacuna de Santa Olalla un xiulet de terracota tallat amb la forma d'una dona que data de l'època turdetana, amb més de 2.000 anys d'anti. Té 56,2mm d'alçada, 20 d'amplada i pesa 22 grams. La figura femenina representada porta un mantell i un tocat sobre trenes als cabells, tot de color ocre grisenc i presenta un trencament a la part inferior del cos, on es creu que hi podria haver un apèndix que permetés penjar la peça. Es creu que la funció principal de l'artefacte era la d'emetre sons aguts que servíssin de pautes com a reclam per a la caça o musicalment en ritus o cerimònies.

Restes de metalls de l'època tartèsica

Han aparegut, com s'esmenta a la secció històrica, restes d'un assentament de 40 hectàrees, així com restes de ceràmica, escòria, eines metàl·liques i metalls (or, plata, plom i coure) al costat de la zona de la riera de Sant Bartomeu que daten de l'època tartèsica, així com un forn de 3 metres d’amplada. Van ser descoberts el 1974 per Antonio R.Arazo, K.Clauss i Francisco G.Toscano. Les excavacions van ser dirigides pel catedràtic madrileny Diego Ruiz Mata i van abastar 9 anys.

Ruïnes d’una fàbrica de garum

Placa romana tallada

Aquesta zona està actualment dins del Parc Nacional de Doñana i encara es poden observar aquestes ruïnes. Adolf Schulten i George Bonsor estaven buscant la llegendària capital de Tartessos quan les van descobrir, menyspreant-les per la frustració de no trobar el que volien. Universitaris de Huelva van constatar el 1999 que es tractava d'aquesta factoria de garum del segle II aC, enterrada a 6 metres sota la duna. Es van rescatar igualment àmfores i contenidors on amanien el peix, convertint la troballa en el més important dels setze que es van localitzar a la costa de Huelva. Els arqueòlegs segueixen investigant avui dia la zona sense parar de trobar restes, com ara forns o una necròpolis amb diversos cadàvers. Entre el nucli urbà d'Almonte i el poblat forestal dels Cabezudos també es va trobar una llastra de marbre de més d'un metre de longitud amb una inscripció llatina incompleta i decoració paleocristiana al revers. Data aproximadament del segle I i un estudi va revelar que és una dedicatòria a l'emperadriu romana Agripina de part del polític i historiador Tàcit.

Ullastres centenaris de El Rocío

Ullastre centenari a El Rocío

A la zona sud del llogaret del Rocío, una vegada passada el santuari per la part dreta i tocant amb la maresma (a l'anomenada Plaza del Acebuchal) es troba un dels ullastrars més antics dels que es tenen registres. La seva conservació des de l'edat antiga es deu a les seves conegudes propietats medicinals i terapèutiques i el seu aprofitament culinari. L'Avi, un d'aquests 15 exemplars, és l'ésser viu més antic de l'entorn de Doñana, amb més de 800 anys d'antiguitat, més de metre i mig de diàmetre al tronc i 8 metres de perímetre. Es troben tancats per estructures de fusta que els doten d'un espai de seguretat des d'on observar-los. El 23 de novembre de 2001 van quedar catalogats com a Monument Natural d'Andalusia, igual que els Penya-segats del Asperillo, també a Almonte.

Làpida romana de Domigratia

Al paratge de La Solana, es va descobrir una làpida funerària de gairebé un metre d'alçada amb una inscripció llatina que diu: Domigratia Famula Deis Hic Requiescit In Pace Era DXXXIII (Domigratia, serventa de Déu, descansa aquí en pau el dia de les nones de novembre, de tres anys més o menys i sis mesos, any 533). Un cop estudiada, les investigacions van concloure que es tracta de la làpida d’una nena anomenada Domigratia pertanyent a una família acomodada, ja que es van descobrir més restes del que semblava una necròpolis familiar. Es tracta d'una de les làpides més antigues que es conserven a la província. Com que la nena va resultar ser una de les primeres habitants d'Almonte a ser batejada al cristianisme (l'emperador de llavors, Teodosi I el Gran, no va cristianitzar a la població hispana fins a finals del segle IV, el rector d'aquell llavors, romanòfil, va aconseguir que l'artefacte fos custodiat dins de la capella baptismal de la Església de l'Asunción.

Palau de Doñana

A l'extrem sud-est del muncipi, dins del parc nacional, hi ha el Palau de Doñana, un conjunt històric medieval protegit i ICTS en què el CSIC realitza estudis de camp i investigació i que té més de 700 anys d'antiguitat. Construït al segle XIV com a torre militar per controlar el transport de mercaderies des de l'interior de la província cap al mar, va patir una reforma al segle XVI basada en l'arquitectura del mas tradicional andalús i es va utilitzar com a caçador reial per la monarquia i l'aristocràcia. Els propietaris dels terrenys en aquell moment van permetre a científics de diversos països utilitzar el palau com a punt de partida per a les expedicions científiques al parc, principalment centrades en l'arqueologia, la hidrologia, la geologia, la botànica i l'ornitologia. El 1964 es va convertir a la seu de l'Estació Biològica de Doñana. Felipe González va utilitzar el palau com a residència de vacances, permetent la instal·lació de línies elèctriques i telefòniques d'última tecnologia i afavorint que dirigents de tot el món coneguessin el palau i, per tant, el parc i el municipi. A partir de llavors, la residència presidencial oficial és el Palau de las Marismillas. El 2015 el Ministeri d'Economia i la FEDER van invertir més de 7 milions d'euros en la modernització del palau, juntament amb 9 enclavaments més a tot Europa. Actualment és un dels complexos amb més capacitat tecnològica del continent. S'hi pot accedir per un camí d'uns 11,5 quilòmetres que comença al km 40 de l'A-483, a només 1 km al nord de la urbanització de Matalascañas.

Torres alimaras al llarg de la costa

Torre de la Figuera, en ruïnes

Es tracta d'unes torres defensives manades a construir per Felip II al segle XVI al llarg de tota la costa per supervisar-la i prevenir possibles invasions marítimes. Concretament, va ser l'enginyer Bravo de Lagunas qui va rebre el 1577 l'encàrrec del rei per construir-lo. Es poden classificar, d'oest a est, les que estan en ruïnes i les que no.

• Torre de l'Or: aquesta torre, de 19 metres d'alçada, va ser finançada a mitges pel Duc de Medina Sidonia i l'ajuntament d'Almonte per 187.000 maravides. La seva construcció va finalitzar el 1598 i actualment es troba en ruïnes a peu de platja, a uns 17km de [[Matalascañas[[, a la desembocadura d'un rierol. Aquestes ruïnes delimiten el terme municipal d'Almonte i donen nom a la platja on s'ubiquen, la Platja del Riu d'Or, l'accés de la qual per carretera es troba a un quilòmetre cap a l'interior. La zona dunar superior a la platja acull la plataforma de llançament de coets espacials administrada per l'INTA i la NASA. Des del segle XV hi havia a la zona un poblat pesquer amb llicència de l'ajuntament i un aiguamoll municipal que controlava la instal·lació de barraques i llicències de pesca i comerç. Almonte va instal·lar fins a dos molins fariners en aquest enclavament el 1613. La torre es va anar danyant fins a esfondrar-se completament en algun moment entre 1830 i 1860.

• Torre del Asperillo: a cinc quilòmetres i mig cap a l'est es troba, als peus de l'Acantilado dunar més alt d'Europa, les ruïnes de la Torre del Asperillo. Es tracta de les més difícils d'apreciar, ja que estan semienterrades i les descobreix la marea baixa. Va ser acabada el 1622 i la seva construcció es va veure dificultat i interrompuda en repetides ocasions pels atacs de pirates i fins i tot el segrest dels constructors per part de grups de barbarescos.

• Torre de la Figuera: és la torre en ruïnes més emblemàtica d'Almonte, apareixent en nombroses postals com a símbol per excel·lència de la platja annexa. La seva ubicació, just al final del sistema dunar fòssil, ha provocat que serveixi com a punt de començament de la urbanització costanera de Matalascañas, ja que, a partir d'aquest punt, les dunes són mòbils i amb molta menys alçada. Aquesta torre, que s'erigia al capdamunt del penya-segat, va sucumbir i va quedar bolcada a la riba. Els diversos temporals van ser enterrant-la fins a deixar visible únicament la base, popularment coneguda com “la penya” o “el tap” per la seva forma.

Si se segueix avançant cap a l'est, ja en territori protegit del Parc Nacional de Doñana, apareix a 7km de la urbanització, Torre Carbonero, la més ben conservada fins avui. Torre Zalabar s'erigeix en ruïnes a uns 7km més a l'est ia poc més de dos quilòmetres de la desembocadura del Guadalquivir hi apareix Torre San Jacinto, també en molt bones condicions de conservació. Totes estan catalogades com a Bé d'Interès Cultural des de 1985.

Església de l'Assumpció

L'església d'Almonte és única a la província per contenir al seu interior, dins la capella gòtic-mudèjar original del segle XV, la làpida més antiga que es conserva a nivell provincial, pertanyent a una nena anomenada Domigratia que va morir l'any 533. Juntament amb el Santuari de El Rocío, acull al seu interior la Virge del Rocío. A més, és una dels temples que més personalitats destaques ha rebut, incloent-hi autors com Juan Ramón Jiménez o els Reis d'Espanya, que l'han visitat fins a dues vegades. És una construcció barroca de planta basilical amb una nau central i dos laterals. Té tres portes i dos campanars. La major part de l'edifici actual data del segle XVI i gran part de la façana va ser restaurada el 1780 després del Gran Terratrèmol de Lisboa, obra d'Antonio de Figueroa i Ruiz, encara que es conserva aquesta capella mudèjar de l'edifici original del segle XV que conté una pila baptismal del s.XVI i la làpida romana. De fet, l'església d'Almonte apareix esmentada el 1411 al Llibre Blanc de la Catedral de Sevilla. El 1949 també va patir una important transformació per restaurar-la pels danys durant la Guerra Civil i el 2012 es van invertir més de 250.000€ és restaurar part del sostre i dels frescos. Aquesta sèrie de modificacions i reformes fan d'aquesta construcció un gresol dels diferents corrents arquitectònics de l'època. La capella del Sagrari destaca igualment dins de la Diòcesi de Huelva per la seva rica arquitectura, que inclou unes cridaneres rajoles del sòcol, els sants patronímics de la família Cepeda, que van cofinançar part de la construcció, representats a les quatre petxines de la cúpula, una gran reixa de forja i la façana profusament decorada. Rafael Blas Rodríguez va pintar molts dels murals barrocs a la postguerra, decorant el creuer, la cúpula i el cor principal. A la capella de les Ànimes es conserva una escultura a la Virge de la Soledat que data del segle xvii. Sobre la porta principal, al mur interior, hi ha una rèplica de la Immaculada de Soult de Murillo.

Ermita del Crist

Situada a la zona nord del nucli urbà i annexa a la plaça homònima, és un dels dos edificis que es conserven del segle XV a part de l'Església de l'Assumpció. Dedicada antigament a Sant Sebastià, avui dia es consagra al Crist de la Vera Cruz. Consta de dues naus col·locades en paral·lel i separades per un triple arc apuntat sobre pilars rectangulars amb pilastres adossades. L'ermita acull gran quantitat d'imatges que participen a les processons locals.

Ajuntament

L'actual ajuntament va ser adquirit el 1568, iniciant-se les obres el 1600. La seva estructura original, d'una sola planta, es va inaugurar el 1612, afegint-se la segona el 1618, amb dos accessos i terrassa amb vista a la plaça. Al segle XVII, la planta baixa va albergar l'audiència de justícia i la superior, el govern local. Aquesta última posseeix sostre sobre revoltó amb arquitrau adaptat, fris de triglifos i ampit de ferro forjat. El 1795 es va construir el pati interior amb arcs de mig punt, columnes de marbre i font central, a més de la tercera planta, el “Mirador de les Monges”, amb sostre de ferro forjat i gelosies. El pati, decorat amb rajoles costumistes, té una escala adornada amb escuts heràldics dels primers cristians de la localitat. El 1849 es va col·locar el tancament exterior de forja amb la col·laboració de mestres fusters i alarifes locals. El 1918 es van substituir els pilars de la planta baixa per columnes de ferro fos encara visibles al saló de protocols, que conserva fusta de noguera i bustos de personatges il·lustres. La sala de comissions, de pi roig suec, acull l'antiga vara d'alcalde usada pel rei el 1992. El 1927 es va reformar la tercera planta, afegint una entreplanta. El 1967, l'arquitecte José María Morales va dirigir una altra reforma, culminant en la gran renovació del 1995, quan es va construir l'actual despatx d'alcaldia. Aquesta sala conserva dos testos de l'escultor Pedro Navia i l'altar que va albergar la Verge del Rocío el 1755 després del Gran Terratrèmol de Lisboa. Des dels anys 60, el creixement urbà i turístic, juntament amb la creació del Parc Nacional de Doñana, va deixar l'edifici petit, dispersant-se les dependències municipals per Almonte, El Rocío i Matalascañas.

Cellers i molins d'oli

Fins a mitjans del segle XX, hi havia 58 cellers i 10 molins al nucli urbà d'Almonte. Molts estan restaurats i tenen funcions administratives; uns altres estan abandonats o fins i tot en ruïnes, caracteritzats per una torre de contrapès típica. Els cellers van proliferar a partir de les desamortitzacions, aprofitant les construccions eclesiàstiques. El municipi produïa 5 milions de litres de vi i 2.000 tones d'olives. Als anys 60, Almonte destacava a nivell autonòmic pels seus vins solera. Els bodegons i molins d'oli que l'ajuntament ha adquirit i restaurat al llarg de la dècada dels 90 inclouen la Hisenda de Santa Maria (s.XVIII), el Celler del Comte de Cañete (actual Biblioteca “Ana María Matute”), el Celler dels Germans Escolar (avui dia, el Museu del Vi) i el Molino de Ce) (s.XIX, actual oficina de turisme).

Tocs de flauta i tamborí

Es tracta d´un bé immaterial amb valor cultural, un so que caracteritza l´ambient almonteny i queda fusionat amb la resta de sons naturals de Doñana durant les festivitats locals. La flauta rociera es fabrica amb fusta de qualitat per aconseguir el timbre apropiat. El tamborí rociero és un instrument membranòfon amb pegat doble lleugerament més gran en grandària a altres tambors tradicionals. Se sol pintar amb la bandera d'Andalusia, encara que també es troben amb el color natural de la fusta. Els artesanals arriben a tenir un preu elevat.

Palau de las Marismillas

A l'extrem sud-est del municipi, a pocs quilòmetres i mig del riu Guadalquivir, hi ha el Palau de las Marismillas, l'única residència presidencial d'Andalusia. Se situa en una finca de 10.000 hectàrees i té una arquitectura d'estil colonial anglès, amb un total de 28 habitacions, totes amb banys annexes. Va ser inaugurat el 1912 com a pavelló de caça del II Duc de Tarifa i el 1998 va passar a formar part del Patrimoni de l'Estat. Utilitzat com a residència presidencial per primera vegada el 1996, continua sent un enclavament únic visitat, a més, per mandataris internacionals com Angela Merkel, Mikhaïl Gorbatxov o François Mitterrand. Anteriorment va ser el Palau de Doñana l'edifici escollit amb aquesta finalitat, avui dia administrat pel CSIC.

Búnquers a Punta del Malandar

Hi ha diversos búnquers de la Segona Guerra Mundial a peu de platja, a la desembocadura del riu Guadalquivir. Hi ha un programa anomenat “Descobreix les teves fortaleses” en què participen historiadors, paleontòlegs i arquitectes, organitzant visites guiades gratuïtes a aquestes restes, que formen part del patrimoni històric. Va ser Franco qui va ordenar la seva construcció el 1943, quan les tropes aliades es trobaven ja al nord d'Àfrica.

Palau de El Acebrón

Palau neoclàssic de El Acebrón (Almonte)

Al costat del toll de l'Acebrón, al Rierol de la Rocina, 5 km a l'est del llogaret del Rocío, es troba un palau d'estil neoclàssic envoltat de pinedes, a l'entorn natural de Doñana. L'enclavament es va acabar de construir el 1961 i era la residència privada de l'aristòcrata almonteny Luis Espinosa Fontdevila, les inicials de la qual ressalten en relleu a la façana frontal del palau. Fill de Julián Espinosa Escolar, que tenia un celler i destil·leria a la part nord del poble (avui dia és el Museu del Vi), Luis es dedicava també a la caça i els seus germans havien heretat hisendes a l'interior de Doñana, per la qual cosa va decidir construir el seu propi palau, que el servís com a residència i pavelló de caça. Tot i que va celebrar tota mena d'esdeveniments multitudinaris i festes per cofinançar la construcció del palau i dels jardins luxosos, va acabar per arruïnar-se i va haver de vendre gran part de la parcel·la al govern, que va començar a sembrar eucaliptus per extreure la fusta. En fallida i amb el palau sense acabar, va haver d'acabar-lo amb materials de molta menor qualitat. Tot i això, conserva avui dia gran part del luxe original, incloses les escales que donen accés al palau, fetes de pedres d'una calçada romana. L'escala que dóna al segon pis és de marbre vermell i hi ha una xemeneia de pedra rematada amb una àliga bicèfala. Gran part del sostre està cobert per impressionants frescos que encara es poden observar. Avui dia es pot visitar com a centre de recepció turística d'Almonte i inclou un museu dedicat als costums ancestrals del municipi, incloent-hi maquetes i informació sobre caça, pesca, agricultura i usos tradicionals dels recursos naturals. El terrat, també accessible, ofereix vistes del bosc. El palau està envoltat per senders de fusta que permeten fer un recorregut circular pel bosc, incloent-hi el llac de l'Acebrón. Almonte disposa de dos centres de visitants més, La Rocina i El Acebuche.

Festes típiques de la localitat

Almonte compta amb múltiples festivitats locals, la majoria relacionades amb l'Espai Natural de Doñana i les tradicions que s'han dut a terme al llarg de tot el territori, des de la platja al sud fins al poble al nord. Algunes es basen en usos i costums que daten de l'època tartèsica.

Romiatge de El Rocío

Romiatge del Rocío

És una festa popular d'Almonte considerada Festa d'Interès Turístic Internacional pel Ministeri de Turisme en 1980 en la qual es reuneix al voltant del milió de persones, entre les quals es troben els pelegrins de les més de cent vint germandats filials nacionals i internacionals, que recorren diversos país per, arribar al Llogaret del Rocío, on es troba el santuari, amb la talla de la verge (obra gòtica anònima del segle XIII), catalogada com a Bé d'Interès Cultural, al costat del romiatge. Aquest auge de visitants a nivell nacional es va intensificar durant la dècada de 1960, i va culminar amb la visita del papa Joan Pau II el 1993. Des del 1983, davant d'un esdeveniment d'aquestes dimensions, s'executa el Pla Romero, amb la participació de l'ajuntament d'Almonte, la Junta d'Andalusia i la Germandat Matriz, més de 6.000 professionals de les àrees de seguretat i sanitat i utilitzant tecnologies com AML i GPS i convertint aquest dispositiu en un dels més costosos d'Europa. Exemples d'algunes d'aquestes germandats són Madrid (1961), Barcelona (1969), Toledo (1986), València (1991), Gijón (1998), Santa Fe (Argentina) (1993), Clare (Austràlia)(1996) i Brussel·les (2000). Deixant de banda el fervor religiós, cal destacar el gran interès cultural i d'oci que suscita aqueste romiatge, único en el darrer tram de recorregut, que es produeix a través del Parc Nacional de Doñana. Dura una setmana per als habitants d'Almonte, tenint dos dies de més esplendor: dimecres, dia en què la Germandat Matriu i part de la població local i nacional fa el camí des d'Almonte fins a El Rocío i el dilluns de matinada, nit en la qual es porta a terme el popular “Salt de la Reja” (durant el qual els pelegrins escalen una reixa que envolta la verge per assolir-la i portar-la a coll) i la patrona d'Almonte fa un recorregut pels carrers sorrencs del llogaret, fins al migdia, on totes les germandats filials l'esperen.

La Vinguda de la Verge

Des de 1589, la Verge del Rocío és portada a Almonte en trajecte d'anada i tornada cada set anys, romanent a Almonte nou mesos fins que, de nou, els almontenys la tornin a El Rocío. Durant la seva estada a Almonte, la verge protagonitzarà un recorregut pels carrers del poble, que estaran adornats per a l'ocasió amb arcs, llums i flors blanques. Aquests adorns (que envolten els carrers cèntrics pels quals la verge passarà), els fan i col·loquen certs veïns de la localitat al voltant d'un any abans que la verge vingui. Aquesta preparació del poble per rebre la patrona és una tradició que, gràcies al fet que s'ha anat passant de generació en generació, se segueix donant de manera altruista i per mera devoció o lleure. Hi ha gairebé 50 trasllats documentats fins avui.

Saca de las Yeguas

Captura d'èquids semisalvatges a Almonte

Es tracta, juntament amb el Romiatge del Rocío, d'una de les tradicions insígnia del municipi, així com un dels esdeveniments més antics i populars que es duen a terme a nivell nacional. Fa més de 1000 anys que es celebra, segles abans de la creació de Doñana. Originalment dissenyat com a esdeveniment ramader, té lloc o cada any a finals de juny al municipi, normalment el dia 26 i precedeix la Fira d'Almonte, també d'origen ramader. Aquesta celebració es divideix en 5 fases principals: 1.Captura i organització dels èquids dins del parc nacional: els yegüerizos (genets) buscaran els èquids semisalvatges a diferents zones de l'interior de Doñana a la matinada del dia 26. En condicions normals, arriben a reunir-se més de mil exemplars, entre cavalls, eugues i poltres. 2. Desfilada de tropes pel llogaret del Rocío: ja avançada el matí, van desfilant en tropes pel llogaret del Rocío, on seran exhibides al públic. 3. Sesteu: una vegada exhibits al llogaret, els cavalls emprenen el seu camí de 15km a peu cap a Almonte. Un cop arriben a la pineda al sud del nucli principal d'Almonte, paren a descansar i s'organitzaran en lots al costat del rierol Santa Maria. 4. Desfilada per Almonte: unes hores després, el bestiar passarà pels carrers d'Almonte (al voltant de les 19 hores), on també desfilarà pels carrers i serà conduït cap al recinte ramader “Huerta de la Cañada”, al nord de la localitat. 5. Estada al recinte ramader: un cop al recinte, té lloc l'anomenada “tusa”, on netegen, retallen les crineres i endrecen els cavalls per vendre'ls al públic. Al cap de cinc dies emprenen el viatge de tornada al parc.

Fira d'Almonte

El 1872 es registra oficialment la Fira de Sant Pere, celebrada entre agost i setembre fins al 1896, quan s'avança al juliol perquè coincideixi amb el dia d'aquest patró. La fira d'Almonte està recollida des del 1901 al recinte municipal del Chaparral, de 31.120 m² i un triple arc a l'entrada construït als anys 70, zones d'alber, gespa i pavimentades (va ser el primer recinte de la província a utilitzar-se exclusivament per a una fira). La fira sol començar tradicionalment la setmana següent a la Saca de las Yeguas, quedant palès el seu origen ramader, tenint el seu dia de major esplendor el dia de la inauguració, normalment amb un personatge cèlebre, com Rocío Jurado. L'últim dia de fira que sempre cau en dilluns, és festa local i se celebra una correguda de bous, al recinte ramader. Aquest esdeveniment sol atraure població de localitats veïnes, especialment el cap de setmana. Les curses de bous s'estan celebrant des del segle XIX.

Transition Festival

Des del 2011 s'organitza a l'interior del bosc de Doñana, a una zona de pinedes a 4 km del nucli urbà d'Almonte, una celebració particular. Es tracta d´un festival internacional de música alternativa que reuneix milers de persones des de diversos països, en un ambient ple de natura, llums, colors, balls i relaxació. El festival té una pista principal, una alternativa, un mercat ambulant, una àrea de tallers i una zona d'acampada. Sol celebrar-se al maig i, per aquesta època, solen veure's grups de famílies hippies, gòtics i altres minories i estrangers visitant Almonte i aparcant les seves caravanes i furgonetes molt variades.

Nadal

Una cosa que distingeix la celebració del dia de Reis Mags a Almonte de la resta de municipis és la participació dels camells gràcies a l'associació ecologista de Doñana “Aires Africanos”, que es troba al Parc Dunar de Matalascañas. Ja el ministre progressista Pascual Madoz va registrar aquests animals que havien estat introduïts a Almonte a la dècada de 1830, encara que es van retirar al s.XX. Els Reis Mags apareixen muntats en camell per les platges i desfilen per algun tram de la urbanització de Matalascañas, alhora que tres camèlids més ho solen fer pels carrers d'Almonte, precedint la successiva processó de cavalcades temàtiques. La part més tradicional és representada per les anomenades zambombás, reunions en diversos locals on es toquen instruments tradicionals acompanyats del cant tradicional o nadales. Solen donar-se amb més feqüència a El Rocío.

Un altre gran esdeveniment distintiu del municipi i que atrau usuaris de localitats adjacents en dates nadalenques és el parc d'atraccions que s'instal·la al recinte firal El Chaparral, a la zona est del poble. L´atracció principal d´aquest esdeveniment és una pista de patinatge sobre gel de més de 420m², coberta per una carpa, acompanyada per un atractiu decorat de llums nadalenques, diverses atraccions i parades de menjar.

El Rocío Chico

Es tracta d´un festivitat celebrada el 19 d´agost, commemorant la suposada intercessió de la verge en el context de la Guerra del Francès. El 1810 es va efectuar el trasllat de la verge a Almonte davant la imminent arribada al municipi de gairebé 1000 soldats de les tropes napoleòniques, en represàlia per l'execució d'un capità i cinc soldats francesos a Almonte. Aquesta invasió mai no va arribar a produir-se, retirant-se els francesos a escassos quilòmetres d'Almonte. El 1813 es va aprovar oficialment el vot mitjançant el qual se celebra una missa a El Rocío cada 19 d'agost.

Edificis culturals

Als tres nuclis urbans del municipi hi ha una sèrie d'infraestructures de recent creació o que, havent estat originalment edificacions antigues, van ser remodelades íntegrament durant la dècada dels 90 i 2000 i que compleixen actualment un paper cultural destacat. El centre educatiu més gran del municipi, l'I.E.S. Doñana, organitza, juntament amb l'ajuntament, un projecte anomenat Almonte Uncovered que consisteix en la promoció turística d'aquestes instal·lacions culturals per part de l'alumnat, que participa explicant en tres idiomes diferents (castellà, anglès i francès) els diferents edificis i monuments. Aquestes explicacions apareixen enregistrades en vídeo a través de codis QR instal·lats al costat de cadascuna d'aquestes instal·lacions. Un total de 5 punts turístics han estat inclosos fins a la data: la Ciutat de la Cultura, el Museu del Vi, el ajuntament, el Monument a les Eugues i la Església de l'Assumptió.

La Ciutat de la Cultura

És un espai de 6.445m² situat a la part nord de la zona centre del nucli urbà. Va ser inaugurada l'any 2011 i ocupa el lloc d'un antic celler que pertany al Comte de Cañete. Amb un perímetre de 396 metres, inclou 5 infraestructures cobertes, sent la resta del recinte un espai exterior pavimentat i decorat amb il·lustracions, bancs, fanals i plantes.

Vista frontal del teatre d'Almonte, amb la terrassa exterior a la segona planta

Aquesta cinc instal·lacions inclouen:

• Teatre Municipal Salvador Távora, edifici dissenyat per l'arquitecte granadí Juan Pedro Donaire Barbero i inaugurat pel cineasta sevillà Salvador Távora, que compta amb un aforament de 512 places, ocupant el 2n lloc a nivell provincial quant a capacitat d'aforament, després del teatre de la capital. Aquesta sala acull esdeveniments o actuacions de projecció nacional, i ha estat visitat per ministres del govern d'Espanya i actors reconeguts, com Pablo Carbonell, Lola Herrera, María Castro e Gorka Otxoa. A banda de l'auditori, hi ha un espai tancat per a exposicions i una cafeteria amb terrassa a la planta alta.

• Centre Cultural Multiusos “Església de Baler”: és una rèplica a mida real de 162,27m² de la famosa església de Baler (Filipines), on es van atrinxerar els soldats espanyols a la Guerra hispano-estatunidenca de 1898, durant l'anomenat Setge de Baler. Un dels supervivents va ser l’almonteny José Jiménez Berro. Hi ha, igualment, un carrer que surt des de la Plaça d'Andalusia cap al nord dedicat a aquests soldats. La rèplica va ser inaugurada per la presidenta filipina en aquell moment, Gloria Macapagal-Arroyo i serveix com a oficina administrativa principal del complex cultural. En aquest centre s'hi ha instal·lat també l'exposició permanent “Els rostres del mite”, destacant fets interessants de la guerra colonial i la participació del poble d'Almonte.

• Biblioteca Pública Municipal Ana María Matute, d'uns 1.000m², que ocupa el lloc d'un antic celler i compta amb més de 15.000 volums. Té dues plantes i disposa d'espais per a la lectura i l'estudi i l'accés a internet. A la planta alta hi ha una sala per a ús audiovisual. Va ser inaugurada per la pròpia escriptora.

• Escola de les Arts "Manolo Sanlúcar", inaugurada pel mateix guitarrista i compositor gadità homònim, conté l'Escola Elemental de Música d'Almonte, així com espai per a múltiples tallers de guitarra, cant, ball o pintura organitzats per l'ajuntament.

• Templet: és un recinte cobert al costat del teatre que ocupa el lloc de l'antic cup del celler, on es premsava el raïm. És l'únic vestigi del lloc original per mostrar l'ús del celler.

Museu de la Vila

Inaugurat el 1999, ocupa el lloc d'un antic molí d'oli, el Molí de Cepeda, a la zona centre davant del Casino de la Pau i està dedicat a mostrar els usos i costums del municipi, incloent-hi la cultura de la vinya i l'olivera, la farina i la tradició ramadera i forestal estretament vinculada amb l'entorn de Doñana. L´edifici ocupa un total de 1.000m² i es divideix en tres zones principals: el rebedor, el pati i la nau central. El rebedor és un passadís a l'entrada al llarg del qual es mostra la història d'Almonte, des de la prehistòria a l'actualitat, amb imatges, textos i maquetes. A continuació hi ha el pati, amb maquetes relacionades amb la ramaderia i alguns personatges il·lustres del municipi. Finalment, la nau central, de 500m², conté diverses sales dedicades als usos tradicionals agrícoles ia la història del municipi, amb maquetes a escala de l'ajuntament, cellers i molins d'oli, nucli urbà i catedrals efímeres al llarg dels anys. Al fons de la sala hi ha un mostrari que exposa l'evolució de la talla de la Verge del Rocío al llarg del temps, des que s'esculpés al segle XIII. L'extensa col·lecció etnogràfica se centra especialment en la simbiosi entre l'entorn urbà i el natural i està dividida en tres blocs: el litoral i el maresma (ramaderia, caça i pesca), l'agricultura (cereal, vinya i olivera i habitatge agrícola tradicional) i l'aprofitament forestal (apicultura, carbó, producció i processament d'essències, principalment fusta). De la mateixa manera, exposa un extens mostrari relacionat amb El Rocío, incloent rèpliques a escala del monument de les Àvies Almontenyes, la versió original de les quals es troba a la zona est del nucli urbà o de la catedral efímera que es construeix cada 7 anys a la plaça central amb motiu de La Vinguda de la Verge.

Museu del Vi

El museu del Vi d'Almonte és un espai de més de 1.000m² inaugurat el 2014, les obres del qual van començar una dècada abans, aprofitant l'antic celler del s.XIX pertanyent als germans Escolar, pioners en la innovació tècnica vinícola. Aquesta remodelació, després de ser el celler adquirit per l'ajuntament, ha estat una de les més ambicioses i costoses del municipi, aconseguint unir tradició i modernitat. El museu ofereix visites guiades, restaurant, botiga i tasts. Al llarg de 5 estades diferents, es promocionen i divulguen els vins almontenys, incloent-hi la seva història i procés d'elaboració. Aquestes inclouen:

• Pati central

És la part exterior del recinte, de 280m², que dóna accés al museu i al restaurant. Sol incloure taules exteriors per a la degustació i els tasts, així com una estructura decorativa central feta d'ampolles de vi. En aquesta zona hi havia antigament el cup del celler, les naus de fermentació i emmagatzematge, la zona d'envelliment i el laboratori i la zona d'embotellament i expedició. Grans carros i remolcs accedien per al processament i descàrrega del raïm. Un cop passat el pati, hi ha una zona de recepció coberta que dóna accés al celler.

Interior del magatzem del Museu del Vi d'Almonte

• Celler

És la zona interior principal, dividida entre una àrea tancada que emmagatzema botes de roure americà i una altra àrea accessible les parets de la qual estan decorades amb imatges detallant el procés de la verema i el transport. Conté relíquies com una balança de ferro massís amb una capacitat de 2 tones, un antic alambí, politges, etc.

• Magatzem

Extensa nau amb una botiga i exposició de productes almontenys, inclosos el Vi brisat o el Raigal (primer vi escumós d'Andalusia, creat el 1992), amb vitrines sensorials aromàtiques i tres de les 18 bótes originals, amb capacitat de 1.000 litres.

Museu del Món Marí

El 2002 es va inaugurar a Matalascañas, amb la col·laboració de l'ajuntament d'Almonte i la Junta d'Andalusia, el primer complex turístic sostenible d'Espanya amb la col·lecció més gran d'esquelets de cétacis d'Europa i la principal atracció dels quals era l'Ecoesfera, en aquell moment única a Europa. Es tracta d'una esfera de vidre segellada dissenyada per la NASA per a experimentació espacial amb un ecosistema autosuficient al seu interior, compost principalment de diverses espècies d'algues, gambetes i bacteris. El museu constava de 6 sales principals que contenien: l'únic esquelet complet d'orca d'Europa, a més de 12 esquelets de mamífers més, una rèplica a escala real d'un vaixell veler i la col·lecció de petxines i mol·luscs més gran del país. Va ser el primer museu d'Andalusia i 2n a Espanya a obtenir els certificats d'homologació de qualitat ISO 9001 i ISO 14001, bandera AENOR ia més va ser membre fundador de la Xarxa d'Espais Científics i Tècnics d'Andalusia i la Fundació Descubre. Oferia visites guiades per biòlegs i comptava amb una sala dedicada a la navegació, a més d´una botiga amb un volum de negoci mitjà de 130.000€ anuals. Rebia una mitjana de 50.000 visitants anualment i va tancar l'any següent de les eleccions locals del 2011, sense que el nou consistori esperés una subvenció de la Junta per pal·liar la crisi que arrossegava. Després d'un conveni amb el CSIC, tot el contingut, tret d'un model de balena, va ser traslladat a la Casa de la Ciència de Sevilla. El 2023, després de la reelecció de Francisco Bella, que governava quan es va obrir el centre, el govern local va anunciar la futura reobertura de les instal·lacions, la fase inicial de les quals seria restaurar-ho com a centre per al desenvolupament digital.

Museu del Rocío

Ubicat a la zona sud-oest de El Rocío, entre el llogaret i la carretera A-483, aquest espai inaugurat el 2004 se centra especialment en la combinació del paisatge natural i la història del romiatge, una de les principals del món. Es tracta d´una parcel·la de 12.500m², dels quals 2.126m² els ocupa l´edifici del museu. Va ser cofinançat per l'ajuntament, la Junta d'Andalusia i el FEDER i proposat, en part, per la Comissió Internacional d'Experts sobre Doñana. Consta de 9 sales principals i dos patis interiors, incloent una sala per a exposicions temporals. Inclou murals explicatius, maquetes i elements originals sobre el cavall maresmenc (espècie protegida d'Almonte. i antecessor de la raça americana Mustang), l'artesania i arquitectura locals, exportades igualment a Amèrica i influència de l'arquitectura de l'oest americà, el romiatge i altres usos i costums ancestrals.

Centre Internacional d'Estudis i Convencions Ecològiques i Mediambientals

Dins del pla de sostenibilitat impulsat des de finals dels anys 90 pel municipi, l'ajuntament va adquirir el 1997 l'antic celler de José María Reales, de 4.887m² i va començar una ambiciosa remodelació per instal·lar un dels actuals edificis referents a nivell provincial, el CIECEMA. Consta de dues plantes i una superfície total de 7.000m², 2.000 dels quals estan ocupats per l'observatori astronòmic Juan Pérez Mercader i l'associació terapèutica local La Canaliega. Conté una gran sala de congressos i una altra d´exposicions, un pati interior, diversos seminaris, aules i despatxos i un extens pati central porticat.

Pinacoteca

Aquesta galeria d'art va ser inaugurada el 2005 per iniciativa conjunta de l'ajuntament, el pintor cubà surrealista i avantguardista Jorge Camacho, Juan Bautista Cáceres (propietari de l'empresa de gestió cultural Ladrús que esdevindria director) i els germans Galindo Faraco. Està ubicada a la zona nord del nucli urbà, dins el nucli històric, al carrer El Cerro, al nord-est de l'església. Consta de tres sales, una dexposició permanent i dues temporals. La sala principal, a la planta baixa, acull l'exposició permanent de Jorge Camacho, amb la gran part del testament vital del 1968 al 2009, influenciat pel paisatge d'Almonte, concretament l'entorn de Parc Nacional de Doñana. Aquesta obra té un enfocament místic i un gran maneig del color per representar els paisatges naturals del municipi. La pianoteca va ser reoberta el 30 de gener del 2025, igual que el museu i altres instal·lacions culturals que van romandre tancades durant les legislatures posteriors al 2011. Per a aquesta reinauguració es va mostrar l'exposició temporal de l'obra “Somni Recurrent” del pintor abstracte i escultor de Huelva Víctor Pulido. La sala permetrà un ús didàctic per a lescola de pintors i els diferents centres educatius.

Museu del Litoral de Doñana

Ubicat al Centre d'Interpretació de Matalascañas i popularment conegut com a Museu de la Torre Alimara, es tracta d'una antiga torre de vigilància restaurada com a museu el 2001 i ubicada a escassos metres de la platja al costat de la rotonda del Sol i el carrer blau. Consta de diverses plantes i 3 mòduls museístics principals: un de dedicat al penya-segat del Asperillo (duna fòssil més alta d'Europa i Monument Natural d'Andalusia) amb una reproducció a escala del mateix, amb terraris i panells. Un altre exterior envoltant-lo amb una exposició botànica de les plantes més representatives d'Almonte, inclòs el ginebre albar, gairebé extint a la zona i exemplars de tortuga grega, també amenaçada. El tercer acull una botiga d'artesania i natura, amb un punt d'informació i venda de rutes per Doñana. Posseeix igualment reproduccions d'animals, maquetes i vitrines i ofereix fulletons en múltiples idiomes i visites organitzades. Finalment, disposa d'un mirador a la part més alta des d'on es pot observar la costa i el parc nacional. Té una àmplia zona d’aparcament annexa.

Museu Forestal

Es tracta d'una petita porció protegida d'unes 60 hectàrees al km.8 de la carretera que connecta el nucli d'Almonte amb el llogaret de El Rocío. A més del paisatge natural autòcton, es troben instal·lades en aquesta zona una granja escola, el Centre d'Interpretació del Linx ibèric, amb diverses sales audiovisuals orientades tant al públic general com a visites escolars organitzades i un altre del pi pinyer, que inclou un tronc de pi d'enormes dimensions l'interior del qual és visitable. També hi ha un parc d'aventures totalment integrat a l'entorn natural, amb 162 estructures suspeses als arbres, algunes a més de 8 metres d'alçada, que inclouen xarxes, ponts fugissos, anelles, barres d'equilibri i passarel·les, tirolines, etc. i diverses places tematitzades.

Centre Cultural de la Vila

Ocupa el lloc de l'Antiga Ermita de Sant Jaume del s.XV, ja derruïda, al parc Fuente de las Damas, a la part oest del poble, que servia com a punt de control d'accés al poble durant episodis epidèmics. És la seu de la Banda Municipal de música d´Almonte i permet usos múltiples, normalment presentacions de llibres, congressos, exposicions de pintura, reunions i assajos de la banda, amb un aforament de 120 persones. Amb més de 2.000 volums, conté el fons bibliogràfic més extens del municipi sobre Doñana, El Rocío i la província de Huelva, incloent llibres descatalogats i exemplars únics. Aquesta col·lecció es va elaborar amb la col·laboració de l'Associació Almontenya de Bibliofilia i Art.

Literatura

Almonte va començar a destacar al camp de la literatura de la mà d'Antonio Martín Villa, escriptor del s.XIX que va ocupar el lloc de rector de la Universitat de Sevilla. Cal destacar igualment Lorenzo Cruz de Fuentes, escriptor, professor i historiador almonteny. El 1995 l'ajuntament va publicar una col·lecció anomenada Quaderns d'Almonte, que avui en dia supera els 100 exemplars. Estan centrats en aspectes rellevants com ara la història, l'art, la gastronomia, la literatura, etc. Des de la segona meitat del segle XX, Almonte continua comptant amb figures clau en l'aportació del municipi a la literatura. Domingo Muñoz Bort és un historiador, divulgador, escriptor i arxivador. Alfonsa De Almonte és una escriptora que ha publicat diverses obres de literatura infantil i ha coordinat també gran part de la col·lecció. En el pla de la novel·la, cal esmentar Juan Villa, escriptor i crític literari. D'altra banda, Rocío Castrillo és una de les autores almontenyas de més projecció, amb obres premiades a nivell nacional, com Una Mansión en Praga (Descubrebooks; 2013), Ellas y el Sexo (Ed.: Pigmalió; 2014). El seu últim i més polèmic treball és 151 Cuchilladas, una anàlisi exhaustiva del doble crim d'Almonte del 2013.

Almonte a l'imaginari popular

A causa de la influència cultural i interès natural i paisatgístic que el municipi projecta, múltiples autors s'hi han inspirat per desenvolupar la seva obra literària durant els segles passats i, més recentment, també musical, cinematogràfica, fotogràfica, etc. Escriptors com Luis de Góngora, Juan Ramón Jiménez, Rafael Alberti, José Manuel Caballero Bonald, Fernando Villalón o Alfonso Grosso descriuen paisatges del municipi en les seves obres més conegudes.

Cinema

Almonte, gràcies al seu ampli i divers terme municipal, ha servit com a escenari de rodatge per a multitud de llargmetratges, curtmetratges, documentals, videoclips, programes i concursos, especialment la platja de Matalascañas, les dunes de Doñana i el llogaret de El Rocío.

Pel·lícules rodades a Almonte

Alguns llargmetratges aclamats que s'han filmat al municipi inclouen La història interminable, Lawrence d'Aràbia, que va ser rodada a les dunes de Doñana, El vent i el lleó, protagonizat per Sean Connery i dos llargmetratges de l'oest americà protagonitzats per Clint Eastwood: El bo, el lleig i el dolent i Per un grapat de dòlars, amb escenes rodades a El Rocío. La popular sèrie The Walking Dead també ha estat rodada a Andalusia, mostrant els típics minibusos tot terreny que visiten el parc de Doñana des del centre de visitants l'Acebuche, a Almonte. La pel·lícula francesa Pour Elle (2008) es va rodar al nucli urbà d'Almonte i al llogaret del Rocío, així com l'holandesa The Flying Liftboy. També la pel·lícula Sunburned (2019), de Carolina Hellsgård, que va ser rodada a Matalascañas. Multitud de videoclips musicals s'han rodat d'igual forma al terme municipal d'Almonte, incloent Una rosa es una rosa de Mecano o Agua Dulce, Agua Salá de Julio Iglesias.

Iniciatives cinematogràfiques

L'Escola d'Animació d'Almonte porta més de 20 anys formant cineastes, entre ells els creadors dels personatges animats de “Aventures en Doñana”, que va inspirar posteriorment la pel·lícula El lince perdido (2008), que va obtenir el Goya a la millor pel·lícula d'animació i va ser produïda per Antonio Banderas, que l'any anterior va signar un pacte per salvar el linx ibèric.El 2001 s'estableix també "Producciones Doñana S.L", que ha produït multitud de treballs audiovisuals, entre ells, el curtmetratge “Hambre” (2011), dirigit pel director almonteny Mario De la Torre. Almonte està inscrit a Andalusia Film Commission.(Andalucía Film Commission). Existe igualmente desde 2010 el Festival Internacional de Cine Científico y Ambiental de Doñana Hi ha igualment des del 2010 el Festival Internacional de Cinema Científic i Ambiental de Doñana amb l'objectiu d'utilitzar el cinema per promoure l'ecologisme. El programa promociona realitzadors novells i forma divulgadors científics i les sessions de cinema científic solen realitzar-se al CIECEMA. En aquest festival, s'hi inclou un certamen en què un jurat professional premia el millor metratge. El 2025 va acollir l'estrena nacional de la pel·lícula “Et Protegiran les meves Ales”, centrada en un missioner almonteny que va fundar un refugi per a joves a Togo, el pare José Antonio Rodríguez Bejerano.

Música

La música tradicional ha estat un eix motor de la cultura d'Almonte des de fa diversos segles, estant especialment present durant el Romiatge de El Rocío i basada en dos vessants principals: la instrumental (amb la flauta i el tamborí) i la vocal (amb la sevillana rociera per una banda i el fandango de Huelva per l'altra). El tamborí rociero s'ha fet servir des de fa segles, amb els seus materials originals, tot i que ha anat patint modificacions per millorar la sonoritat. L'almonteny sol tenir més diàmetre que el tamboril lleonès i basc (uns 50cm per 80cm d'alçada) i sol estar construït de contraxapat de fusta amb pegat de pell de cabra subjecte amb un cèrcol o zinc a cada extrem. La figura del tamboriner és clau en les festes tradicionals del municipi i la seva funció principal durant el Romiatge del Rocío és encapçalar la comitiva de la Germandat Matriu. El músic i compositor espanyol Manuel Pareja-Obregón va ser cofundador de l'Escola de Tamboriners d'Almonte, una de les 6 principals d'Espanya, així com el compositor de la Salve Universal.

La flauta rociera, com altres instruments de tres orificis, prové de la siringa monocàmera grega, encara que també hi ha pintures rupestres que les representen dins de tombes etrusques. Es tracta d'un tub d'uns 35cm de longitud i 2cm de gruix que funciona com a aeroducte, amb una embocadura per on entra l'aire i una llengüeta cilíndrica acoblada a la base per la qual passa aquest aire per ser matisat posteriorment pel bisell. Aquesta llengüeta sol ser de fusta i extraïble i el bisell sol tenir una xapa metàl·lica. No va ser fins a l'Edat Mitjana quan van començar a combinar-se la flauta i el tamborí, tal com mostren algunes escenes del manuscrit de les Cantigas de Santa Maria utilitzades des del s.XIII a la cort d'Alfons X el Savi, que ja esmenten la caça al llavors anomenat Coto de las Rocinas. El Romiatge del Rocío és l'esdeveniment que més ha impulsat la modernització i la innovació respecte a aquests dos instruments. Hi ha instrumental divers que també serveix d'acompanyament per a la flauta i el tamborí, com són la canya, les castanyoles, la caixa, la guitarra i també els palmells. Avui dia la flauta i el tamboril són un bé immaterial del patrimoni històric andalús i continuen sent un eix central del dia a dia a Almonte. La Banda Municipal de música sol utilitzar-los en diverses actuacions tant públiques com concertades i també se solen celebrar novenes en què aquests instruments solen cobrar protagonisme.

Pel que fa al cant, Almonte ha anat adaptant i innovant el seu propi estil de sevillana durant segles, fins a derivar en les actuals “Sevillanas Rocieras”, convertides en un dels set “pals” (estils) oficials d'aquest gènere. Es tracta d'una modalitat més melòdica i amb lletres generalment més profundes i menys festives que la sevillana de fira, sempre relacionades amb el Romiatge i la Verge del Rocío, el Parc Nacional de Doñana o qualsevol altre element temàtic d'Almonte. Alguns títols molt coneguts i que solen interpretar-se sovint són “Historia de una Amapola” dels Marismeños, “Mírala Cara a Cara” de Requiebros, “Flores a Ella” dels germans Toronjo, “Tiempo, Detente” dels Romeros de la Puebla o “Sueña la Margarita” d'Amigos de Gines.

La major part de les agrupacions i els solistes més rellevants d'Almonte ha sorgit a la segona meitat del segle XX i actualment suposen més d'una trentena d'artistes locals de diferent popularitat i gèneres musicals. Els grups de més projecció són Requiebros, conformat per tres germans que van iniciar la seva activitat a principis dels 80 i que han aconseguit múltiples èxits internacionals inclosa “Mi Huelva Tiene una Ría”, convertida en himne oficial de la província de Huelva. Posteriorment alguns dels seus membres van fundar el grup anomenat “Los de Almonte”. Un altre grup destacable és Senderos, sorgit a mitjans dels 90 i compost pels germans Gallardo i Manuel Ramos, amb més de 30 àlbums publicats i temes com “Eso se Siente” o “Nostalgia”. Ja a finals d'aquesta dècada sorgeix també el grup Varales, que també va collir diversos èxits amb el seu àlbum “Por Derecho”. En el plànol del rock destaca el grup The Pink Pylon, fundat per Fran Báñez a mesurats de la dècada de 2000 i que porten publicats un EP el 2005 i un àlbum el 2009, tots dos amb títol homònim i temes com “Old Blues, Dark Night” o “Ice”.

Pel que fa a solistes més actuals, cal destacar Chico Gallardo, cantant, compositor, guitarrista i productor de flamenc i rumba que porta publicats diversos senzills i Macarena De la Torre, cantant i cantaora de projecció nacional amb tres àlbums d'estudi publicats fins ara. Almonte disposa d'escola elemental de música, una escola de flamenc, una escola de ball i de banda municipal. Ha acollit concerts d'artistes com Julio Iglesias, God Save The Queen, Olé Olé, Rocío Jurado o Pastora Soler.

Gastronomia

A Almonte hi abunden les receptes típiques de la dieta mediterrània, encara que centrades en la carn de caça i el peix de l'atlàntic. Es produeix i consumeix especialment la gamba blanca i el llagostí cuits i la tellerina a la planxa, les sardines i les cavalles rostides, així com el conill o la perdiu guisats. Pel que fa a la beguda, el vi hi juga un paper fonamental, especialment el vi blanc Raigal, que és autòcton. Els productes i plats més característics són:

Carxofes farcides Es tracta d'una recepta de carxofes farcides de pernil, all, ceba, ou cuit i julivert. Es segellen amb farina de galeta i, després de sofregir, es couen. Caragols i cabrillas (vinyalas) Solen aparèixer a la primavera a qualsevol establiment del municipi, especialment en tavernes i en restaurants amb terrassa exterior. Se serveixen directament en un plat. Les cabrillas solen cuinar-se tant en tomàquet com en altres salses. Caldereta de vaca mostrenca Es tracta d'un estofat de vedella mostrenca tallada a trossos que es guisa amb verdures, pa i vi. Acostuma a acompanyar-se amb les pròpies assadures.

Cocido almonteño És un cuit de cigrons amb mongetes verdes planes i carbassa, al qual s'afegeix pollastre i altres aviaments de l'olla i pebre vermell dolç, cosa que li dóna un color ataronjat juntament amb la carbassa i el tomàquet. Tellerines a la marinera És un plat similar a les típiques tellerines a l'all, però amb refregit de ceba i tomàquet, colorant i pebre vermell. Corvina amb salsa d'ametlles Es tracta de la corbina filetejada o en rodanxa assaonada, guisada en el seu propi brou i acompanyada d'una salsa d'ametlla fregida, ceba, all, llorer i vi. Sol acompanyar-se amb patates o arròs.

Amanida rociera És un plat de tomàquet madur a rodanxes amanit amb all picat, sal, oli, julivert i lesques de pernil. Hallullas Són fins pans fets a la llenya a foc lent i farcits amb diferents ingredients, principalment “pringá”, pernil, bacallà o salmó, xoriço i melva amb pebrot vermell. Raigal Es tracta d'un vi blanc sec local elaborat per primera vegada el 1992 com a vi espumós, convertint-se en el primer d'Andalusia.

El municipi d'Almonte compta amb més de 100 establiments gastronomics (sense incloure cafeteries, pubs, etc.) dels quals més de 30 es troben al nucli urbà principal d'Almonte, i 10 són reconeguts a nivell provincial. Hi ha altres 23 aproximadament a El Rocío i al voltant de 37 a Matalascañas. El 2024 El Rocío va acollir l'assemblea de cuiners europeus Euto-Toques, en què es van concentrar més de 130 xefs de 18 països, incloent-hi alguns amb Estrelles Michelin, per tractar el tema de la sostenibilitat mediambiental, social i laboral i ressaltar la província com a referent gastronòmic. Els fruits vermells, la gamba blanca, el pernil i el vi són els productes locals de referència provincial i que van protagonitzar aquest esdeveniment.

Ciutats agermanades

Almonte compta amb 7 agermanaments, gran part d'ells establerts en les darreres dècades. Altres són antics, com Sanlúcar de Barrameda, municipi fronterer que porta sent germandat filial d'Almonte des del s.XVII. Farsia, d'altra banda, igual que altres països com Algèria, a través de l'associació Camps de refugiats de la província de Tindouf, participava des de 1997 en un programa d'apadrinament estivallat "Vacances en Pau", amb centenars de joves que romanien durant l'estiu a Almonte com un intercanvi cultural i humanitari, mostrant solidaritat. Es va agermanar amb Almonte el 2000. Clare (Austràlia) va donar origen a una de les germandats internacionals que també van ser admeses com a filials per la Germandat Matriu el 1996. L'agermanament amb Ceret es va realitzar al març de 2003 i amb A Estrada el 2005. El febrer de 2024 Almonte es va agermanar amb Estepona, pels vincles que uneixen els dos pobles, incloent el fet de ser municipis costaners amb restes de torres alimaras a les seves ribes, la pertinença oficial com germandat filial del Romiatge del Rocío i models de gestió en què ambdues poblacions volen inspirar-se mútuament.

Esports

Almonte destaca pel clima favorable a l'esport a l'aire lliure, amb forta implicació municipal i associativa en la seva promoció. Atletes locals han aconseguit medalles i reconeixements nacionals i internacionals en disciplines com equitació, duatló, judo, ciclisme, boxa, motocròs o gimnàstica rítmica. El municipi acull una piscina olímpica i diversos complexos esportius, amb camps de futbol, pistes de pàdel, atletisme, piscines i gimnasos. El 2006 ja es registraven més de 3.300 socis en instal·lacions esportives. Se celebra una gala de l'esport on es reconeixen èxits locals, com la del febrer del 2025, que va premiar 56 esportistes de més de 13 disciplines. Hi ha tres centres esportius públics principals: el Poliesportiu Municipal (nord), Los Llanos (sud) i el Camp Municipal de l'Esport a El Rocío. Fora del nucli urbà hi ha un circuit de motocròs i un altre d'aeromodelisme. Almonte compta amb quatre gimnasos i clubs nàutics, de parapent i petanca. A més, diverses escoles esportives imparteixen formació oficial en disciplines com judo, futbol, atletisme, bàsquet o socorrisme. Des de 1985, l'equip Almonte Balompié participa a la Primera Divisió Andalusa. El ciclisme és rellevant, tant professional com a aficionat. María Isabel Felipe va guanyar el campionat europeu XCM el 2023, i Almonte participa activament al circuit “Huelva Series XCM”. Matalascañas compta amb una xarxa contínua de carril bici fins a Mazagón. El circuit de motocròs d´Almonte, amb 138.000m² de superfície i sorra fina costanera, acull proves del Campionat d´Andalusia i competicions internacionals d´estil lliure. Almonte és l’única seu d’Espanya del Campionat del Món de motocròs el 2026. En voleibol, els equips d'Almonte han aconseguit títols regionals i nacionals en diferents categories. La població costanera de Matalascañas acull cada any el circuit provincial de vòlei platja, amb la participació de centenars d'equips. L´equitació és l´activitat esportiva més representativa d´Almonte, íntimament lligada a la seva identitat cultural i econòmica. La localitat acull nombroses instal·lacions i centres formatius especialitzats. El més important és el Consorci Andalús de Formació Mediambiental (Formades), situat a El Rocío, amb més de 16.000m² i un picador cobert de gairebé 3.000m², únic a la província. A El Rocío es troba també AICAB, amb més de 20.000m² destinats a campionats, exhibicions i ensenyament eqüestre. Esdeveniments destacats inclouen el Campionat d'Espanya de Doma Vaquera a “Huerta de la Cañada” i festivals com “Essència Vaquera” a “El Ranchito”. Almonte compta amb una escola hípica al nucli urbà, el Club Hípic “Amics del Cavall” al parc dunar de Matalascañas i rutes turístiques ofertes per l'empresa “El Pasodoble”. També hi ha el centre Cuatro Aguas, dedicat a doma i l’enganxall, i seu de concursos com la Copa Andalusa d'Obstacles i el CIAT (Concurs Internacional d'Enganxalls de Tradició). La caça també ocupa un lloc històric al municipi ja que va ser l'origen de l'actual parc nacional de Doñana, com a vedat real des de 1262 per Alfons X el Savi. Amb més de 700 llicències actives i tres grans vedats privats. Pel que fa al golf, Almonte va construir el 1998 el primer camp ecològic i sostenible d'Europa, amb 18 forats i 290.000m² a Matalascañas. Inaugurat el 2001, ha acollit esdeveniments com el Campionat d'Espanya de Golf Professional (2005) i manté activa la seva escola esportiva des del mateix any. Almonte segueix actualment invertint i innovant a l'àmbit esportiu. Recentment s'ha fundat al municipi el primer club de patinatge alpí en línia d'Andalusia, el Roller Club Alpine Almonte i s'ha instal·lat a la zona sud del nucli urbà l'única pista dedicada a aquest esport de la comunitat autònoma, dins del parc Clara Campoamor. Almonte va ser seu el 2024 de la Copa d'Espanya i va participar l'any anterior a la mateixa a Barcelona, quedant en 1r lloc en la competició de la categoria U11 masculí, quedant 4 almonteños entre els 3 primers llocs de les diferents categories.

Economia

Almonte compta amb una indústria competitiva i fonts d'ingressos elevades gràcies als recursos naturals del seu extens territori i al turisme. El municipi ha superat la mitjana de 45 milions d'euros d'ingressos en el pressupost en els darrers 5 anys i va batre el seu rècord el 2019 amb gairebé 63 milions d'euros, ocupant el primer lloc de la província després de la capital. Tradicionalment la població activa ha subsistit de la gla, mel, pinyons, sal, carbó, llenya, bestiar i caça. L'any 1979 l'ajuntament va tramitar un total de 987 llicències d'obertura de comerços. El 2022 hi havia un total de 1.898 establiments amb activitat econòmica declarada al municipi (63 d'ells amb més de 20 empleats). 473 es dedicaven al comerç a l'engròs, 261 a agricultura, ramaderia i pesca, 254 a hostaleria, 200 a construcció i 120 a altres serveis. El 2025, el període mig de pagament a proveïdors era inferior a 30 dies, les actes d'arqueig eren mensuals i el deute era inferior als 2 milions d'euros.

Sector primari

Agricultura

Blat, vinya i oliveres han estat durant segles les principals plantacions de la zona. El 1976 hi havia 382 hectàrees de blat i 800 hectàrees d'ordi. A mitjans del s.XX, Almonte produïa 5 milions de litres de vi, 2.000 tones d'olives, 10.000 m³ de fusta de pi, 2.000m³ d'eucaliptus i 7.000 quintals mètrics de carbó. Hi havia uns 14 milions de pins i 16 milions d'eucaliptus. El 1992 Almonte va llançar el primer vi espumós d'Andalusia, denominat Raigal i el 1997 el primer suc de taronja ecològic ultracongelat, anomenat Vitafresh. Almonte dedica actualment un petit percentatge del seu territori a l'agricultura, 2.843 hectàrees a cultius herbacis (principalment maduixot i gira-sol) i 4.334 a cultius llenyosos (especialment nabiu i olivera). O Al municipi tenen seu unes 20 empreses agroalimentàries, moltes de les quals es troben als primers llocs en quantitat d'ingressos a nivell europeu. Almonte és el municipi amb més superfície destinada a agricultura ecològica a nivell provincial i participa amb diverses empreses locals a la prestigiosa fira internacional Fruit Attraction, que sol celebrar-se a l'IFEMA de Madrid.

Ramaderia

Tal com es detalla a la secció històrica, la ramaderia ha jugat un paper fonamental a Almonte des de fa un mil·lenni. El 2009 es van registrar al municipi un total de 410 explotacions ramaderes, de les quals 276 pertanyen al sector equí (sent el 9è municipi d'Andalusia, després de les 8 capitals de província) i 72 al boví. El sector ramader té dos vessants principals al municipi: el cavall i la vaca. Les races equina i bovina autòctones van conviure amb l'antiga civilització tartèsica, van ser domesticades en part pels musulmans durant l'Edat Mitjana, exportades a Amèrica al segle XVI (donant origen a la popular raça Mustang) i protegides dins del parc nacional de Doñana des de 1969. L'Associació Nacional de Criadors de Bestiar Marismeño es va crear el 1982 per protegir els interessos dels ramaders locals i de les races autòctones protegides, el cavall maresmenc i la vaca mostrenca.

Pesca

Encara disposant de més de 50 quilòmetres de platja ininterrompuda (gairebé la meitat de la costa de Huelva), Almonte no compta amb una gran indústria pesquera, ja que més de la meitat d'aquesta costa està protegida com a part del Parc Nacional de Doñana. També es deu a la distància que la separa de la localitat d'Almonte, sent la carretera que connecta amb la mateixa relativament recent (anys 50). Tot i això, cal esmentar els usos principals de la pesca en dues modalitats: l'esportiva i la tradicional. Les principals espècies que es pesquen a Almonte inclouen la gamba blanca, la tellerina (molt característica de la zona, ja que es dóna en molt poques parts del món) i el llagostí (molt comercialitzat al municipi veí de Sanlúcar de Barrameda, fins al punt d'haver-se associat popularment a aquest). La pesca a la maresma és el que realment distingeix el municipi d'altres pobles veïns. La majoria de pescadors actualment són autònoms propietaris de restaurants i peixateries locals, igual que subministradors del mercat municipal. Destaca el Club Nàutic i Pesquer situat a Matalascañas i la multitud de guinguetes i restaurants al llarg de la dita urbanització.

Sector secundari

Dels 1.677 establiments comercials amb seu a Almonte el 2020, 561 es dediquen a la reparació de vehicles de motor; 284 a l'hostaleria, 232 a la construcció, 103 a les professions cientificotècniques i 80 a la indústria manufacturera. Als anys 90 es va desenvolupar una intensa activitat industrial al voltant del cultiu dels fruits vermells, convertint Almonte en el principal exportador de fruits com el nabiu a nivell europeu. Almonte compta amb diversos parcs industrials: El Tomillar, amb 110.000m² i múltiples naus empresarials dedicades a la fabricació de metalls, mobles, chacina, gel, cautxú, etc. a més d'una benzinera; Matalagrana, inaugurat el 1986 i situat a la meitat de la carretera cap a El Rocío amb 200.000m² i dedicat principalment a l'agricultura (fruits vermells i mel), amb empreses almontenyas amb projecció internacional com Bionest, Surexport, Atlantic Blue o Fresmiel. En aquest parc industrial es troba el Parc de Bombers Comarcal del Comtat de Huelva, sent el 1r en extensió superficial dels 8 que hi ha a la província. Compte amb 4 vehicles i abasteix a 10 municipis, cobrint una població aproximada de 100.000 habitants.

Sector terciari

Turisme

El turisme és un dels principals motors econòmics d'Almonte, amb atractius que abasten la seva gastronomia, patrimoni històric, festes tradicionals, el Romiatge de El Rocío i el turisme de sol i platja a Matalascañas. El municipi ha estat declarat Destino Turístic per la Junta d'Andalusia, distinció que comparteix amb cinquanta municipis andalusos més.

• Allotjaments i turisme alternatiu

Almonte disposa de 25 allotjaments turístics, entre hotels (13) i hostals o pensions (12), amb més de 9.000 places, especialment concentrades a El Rocío i Matalascañas. El complex On City Resort és un dels més grans d'Andalusia occidental. S'hi suma la presència d'un assentament ecològic alternatiu, Global Tribe. Fundat per participants del festival Transition, aquesta comunitat sostenible ofereix estades temporals, productes ecològics i rep visitants de diversos països europeus

• Projecció nacional i internacional

Almonte participa des de fa dècades a fires turístiques com FITUR, SICAB i ITB Berlín. Destaca la seva presència a la moda flamenca, amb dissenyadors locals en certàmens com SIMOF, així com a l'àmbit eqüestre, amb esdeveniments com el Concurs Internacional d'Enganxall de Tradició. El 2022, Almonte va ser inclòs a la llista de Viatjar com un dels 22 pobles més bells d'Espanya (núm. 10 i primer de Huelva). Almonte ha estat escenari de programes com Callejeando i reportatges en revistes com Condé Nast Traveler i National Geographic, aquesta darrera destacant tres de les seves platges (Cuesta Maneli, Matalascañas i El Asperillo) entre les millors d'Andalusia.

• Iniciatives locals

Entre les iniciatives recents hi ha Destino Rocío (2022), promogut per la Junta d'Andalusia, la Diputació de Sevilla i l'Ajuntament d'Almonte. Consisteix en vuit rutes oficials senyalitzades que convergeixen a El Rocío, impulsant a més el turisme rural, gastronòmic i cultural. També es va crear el Camí del Rocío a Santiago de Compostel·la, amb senyalització que uneix les dues destinacions, reforçant la connexió entre Huelva i la Via de la Plata. El 2024, el festival Doñana Music Experience va atreure milers de visitants i va recaptar més de 4 milions d'euros, generant 80 llocs de treball directes i aconseguint una ocupació hotelera propera al 100%.

Serveis

Educació

L'educació a Almonte té arrels històriques que es remunten al segle XVII, quan ja es registren mestres com Francisco Delgado (1601) i l'existència d'una escola de Gramàtica el 1609. Durant el segle XVIII, l'ajuntament va tancar escoles per la manca de titulació oficial d'alguns docents. El 1770, el sacerdot local Pedro Barrera Abreu va donar 7.200 lliures per fundar escoles destinades a la població desfavorida, gestionades per un patronat que va adquirir diverses finques per a aquest fi. La primera dona mestra registrada va ser Dolores Sayangos, el 1851. A finals del segle XIX hi havia 3 escoles al municipi, xifra que va pujar a 23 als anys 60. Malgrat els esforços, Almonte arrossega històricament certes dificultats per fomentar els estudis superiors a causa de l'àmplia oferta laboral amb formació bàsica o mitjana.

• Infraestructura educativa actual

El municipi compta avui amb 26 centres educatius: 13 d'infantil, 7 de primària, 3 de secundària i 2 per a adults. El principal és el I.E.S. Doñana, amb més de 1.300 alumnes i 110 docents, on s'imparteixen batxillerat d'adults i cicles formatius en àrees com agroindústria, automoció, turisme, administració i equitació.

• Educació d'adults i formació complementària

Almonte és l'únic municipi del Comtat de Huelva amb Escola Oficial d'Idiomes. A més, acull el Centre d'Educació Permanent Giner de los Ríos, amb programes d'accés a la universitat i cicles formatius, educació secundària, informàtica i espanyol per a estrangers. Cal destacar els dos centres de formació d'àmbit regional per a la inserció al mercat laboral, Formades (centrat a l'hípica i ubicat a El Rocío) i el centre Pedro Barrera Abreu, a la zona occidental d'Almonte. També es desenvolupa el programa Aula de l'Experiència, en col·laboració amb la Universitat de Huelva, adreçat a majors de 50 anys i amb seu al teatre municipal. L'oferta educativa es completa amb una escola de música, l'Escola Flamenca (activa des del 1979), diversos tallers municipals i tres biblioteques públiques, destacant la més moderna a la Ciutat de la Cultura.

Transport

A causa de la seva indústria agroalimentària, les seves festivitats de projecció internacional i el turisme estival, Almonte té la xarxa de camins més extensa d'Andalusia, amb més de 100 camins (3 d'ells avui dia carreteres) i 7 antigues vies pecuàries amb una longitud total de 106 km (600 hectàrees). El servei de transport públic més utilitzat és l'autobús urbà que trasllada els treballadors agrícoles des del nucli urbà principal fins a les plantacions situades al sud del municipi. Durant esdeveniments massius com el Romiatge del Rocío, s'habiliten grans superfícies per a aparcament i s'estableixen línies d'autobús amb sortides cada hora.

Platges

Des de les ruïnes de la Torre de l'Or fins a la desembocadura del riu Guadalquivir, la costa d'Almonte ofereix diferents serveis a les platges pertanyents al municipi. A totes hi ha el servei de recollida d'escombraries amb diversos contenidors repartits a peu de duna. La platja de Cuesta Maneli ofereix una àrea d'aparcament de 10.000m² al costat de la carretera A-494, amb un corriol de fusta elevat de poc més d'un quilòmetre de recorregut fins a la costa, acabant amb un mirador i unes escales fins a la platja, que ofereix igualment servei de recollida d'escombraries. Actualment les platges que compten amb restaurant són Heidi i Matalascañas, encara que l'ajuntament planteja la instal·lació de guinguetes a Torre del Río de Oro ia la riba occidental del Guadalquivir. El club nàutic disposa de vehicle per transportar les embarcacions fins a la platja. Matalascañas, única urbanització costanera del municipi, ha tingut Bandera Blava des del 1993 i ofereix diferents serveis públics d'educació, transport, neteja, recollida de residus, esportius i d'oci que es veuen especialment reforçats durant els mesos d'estiu, quan la població es multiplica per 60, superant Huelva capital.

Socorrisme

Platja canina (Almonte)

Matalascañas compta amb 7 llocs de salva-vides desplegats al llarg dels seus 4km de platja, estant la seu principal a peu de platja al sector N, molt a prop de la rotonda del Sol. Almonte organitza cursos formatius de socorrisme i la major part de la mà d'obra contractada per a aquest servei són joves del municipi amb formació. Els incidents greus són escassos en temporada alta, la major part relacionats amb causes naturals en persones d'edat avançada o picades de peix aranya.

Platja canina

Almonte disposa d'1km de platja canina, des que s'acaba el tram reservat per al club nàutic al costat del xiringuito Bananas cap a l'oest. La resta de la costa està restringida per a les mascotes, excepte la temporada baixa (de novembre a abril), quan poden accedir a la platja sempre que vagin amb la corretja reglamentària.

Ciència i tecnologia

Almonte, gràcies al seu extens territori i la seva ubicació geogràfica a la costa atlàntica, disposa de múltiples centres d'interès pel que fa a la ciència i la investigació. Ja als anys 40 va florir l'estudi de la botànica a causa de l'interès per l'enginyeria forestal, establint-se diversos poblats forestals com a Cabezudos per allotjar els treballadors que repoblaven i extreien recursos naturals com l'essència i la fusta. Als 60, amb la creació de Parc nacional de Doñana, l'àmbit d'estudi i investigació es va centrar en la zoologia i la botànica. Durant aquesta mateixa dècada, aprofitant la climatologia del municipi, el Ministeri de Defensa va instal·lar a la part occidental de la costa d'Almonte el camp d'entrenament i llançament de míssils del Médano del Loro, únic al país. Més recentment, un gran interès per l'astronomia ha portat a instal·lar un observatori astronòmic a Almonte, actualment gestionat per l'Associació Astronòmica municipal “Juan Pérez Mercader”.

Astrofísica

Vista posterior de l'edifici CIECEMA, amb la torre de l'observatori

Almonte disposa d'un observatori astronòmic inaugurat el 2010 per l'astrofísic i el cosmòleg del CSIC Juan Pérez Mercader, cofinançat per l'ajuntament i la Junta d'Andalusia. El telescopi està situat al CIECEMA i té 500mm de diàmetre de mirall i càmera CCD d'alta resolució, per la qual cosa és únic a la província. De la mateixa manera, molts científics i aficionats solen reunir-se al penya-segat de la platja de Matalascañas per observar els eclipsis lunars que pocs llocs permeten apreciar amb tanta nitidesa.

Centre d'Experimentació Aeroespacial

Des del 1966 ia petició de la NASA, es va instal·lar a Almonte un camp de tir amb una plataforma de llançament de coets espacials, principalment amb finalitats d'estudi meteorològic a nivell atmosfèric. Actualment és l'INTA qui l'administra. Des d'aquesta base s'han llançat fins ara més de 550 coets de sondeig. La NASA també ha dotat aquesta base d'equips d'alta tecnologia de radar i rampes per als coets i actualment hi ha investigadors europeus i nord-americans a la zona. L'esdeveniment més recent que ha tingut lloc des d'aquesta base és el llançament de Miura 1, primer coet reutilitzable d'Europa, el dissabte 7 d'octubre del 2023 a les 2:00.

Biologia

Centre de Cria en Cautivitat “El Acebuche”

En aquest espai construït el 1992, d'uns 120.000 m² i arquitectura tradicional, situat al km.37 de la carretera A-483, es cria en captivitat el linx ibèric. Compte amb 18 instal·lacions per a aquesta espècie protegida. Fins ara, s'han registrat centenars de naixements i s'han alliberat desenes d'exemplars. Al centre hi treballen científics, veterinaris, cuidadors i vigilants de seguretat, a més de supervisors de videovigilància. L'enclavament disposa d'una exposició, una sala audiovisual, dos senders de vianants (Llacuna de El Acebuche i Llacunes de El Huerto), el punt de reserves per a les visites guiades a Doñana, restaurant, botiga, àrea recreativa i aparcament.

Estació Biològica de Doñana

Es tracta d'un institut del CSIC fundat el 1965 que administra una zona de protecció especial dins de Doñana, la ICTS Reserva Biològica. Té una col·lecció científica de més de 100.000 espècies, fet que suposa un 20% del total d'espècies vertebrades del planeta.

Centre ornitològic Francisco Bernis

A l'extrem sud del llogaret de El Rocío, al costat de la maresma, hi ha aquest referent per al turisme ornitològic d'Almonte, inaugurat el 2003. Està gestionat per SEO/BirdLife, que posseeix aquí les seves oficines i permet observar de prop espècies tan endèmiques com l'àliga imperial, amb la possibilitat d'utilitzar telescopis i prismàtics de gamma alta. També compta amb la feina d'experts ornitòlegs, diferents panells informatius i una botiga. A la planta alta se solen organitzar xerrades, conferències i cursos sobre conservació, anellament, voluntariat i exposicions de fotografia i pintura.

La Setmana de la Ciència

Es tracta d´una iniciativa impulsada conjuntament des dels centres educatius d´Almonte, amb l´ajuntament i la Junta i diverses organitzacions com CSIC. Inclou activitats d´experimentació i maquetació, exposicions, divulgació, tallers, etc. relacionades principalment amb el camp de la biologia, física i química i matemàtiques. Algunes de les disciplines més impulsades són la botànica i la realitat virtual. De la mateixa manera, hi ha el Laboratori d'Iniciatives Ciutadanes, que permet a qualsevol ciutadà registrar iniciatives científiques que es puguin posar en pràctica al municipi, les quals són estudiades i, depenent del seu interès i viabilitat, poden arribar a convertir-se en experiències pilot.

Tecnologia militar

Almonte disposa d'una base de llançament de míssil terra-aire. Està en una zona d'entrenament coneguda com a “Camp de Tir del Médano del Loro”, inaugurada el 1981 i situada al km.37 de la carretera A-494, paral·lela a la costa. És una franja costanera restringida exclusivament per a ús militar. Militars de diverses parts del país són destinats a les instal·lacions per al seu entrenament i des de la plataforma s'han llançat tota mena de míssils, des dels Hawk fins als Patriot. Igual que amb la Centre d'Experimentació de l'Arenosillo, gestionada per l'INTA, les condicions meteorològiques òptimes de la zona, amb climatologia estable al llarg de l'any, han fet d'aquesta el lloc idoni per a aquestes instal·lacions.

Altres iniciatives científiques

Almonte ha estat seu del Festival de Recerca Sonora Chicharra el 2023, amb la col·laboració de l'ajuntament, la diputació i el col·lectiu Refluxus. És un projecte científic que investiga la fusió entre el so, l'art i la sociologia, cofundat per l'investigador danès Jens Hauser.