Almudena Grandes Hernández

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Almudena Grandes)
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaAlmudena Grandes
Almudena Grandes.jpg
Almudena Grandes
Biografia
Naixement Almudena Grandes
5 de juliol de 1960 (1960-07-05) (58 anys)
Madrid, Espanya
Nacionalitat Espanyola
Educació Universitat Complutense de Madrid
Activitat
Ocupació Escriptora
Ocupador El País
Gènere artístic Narrativa, novel·la eròtica, conte, crònica i novel·la
Obra
Obres destacables Las edades de Lulú Tradueix
atlas geografia humana Tradueix
Te llamaré Viernes
El corazón helado
Malena es un nombre de tango
Família
Cònjuge Luis García Montero (1994–)
Premis
Signatura

Lloc web http://www.almudenagrandes.com
IMDB: nm0334839
Modifica les dades a Wikidata

Almudena Grandes Hernández (Madrid, 7 de maig de 1960) és una escriptora espanyola.

Biografia[modifica]

Després d'estudiar geografia i història a la Universitat Complutense de Madrid, va començar a treballar escrivint textos per a enciclopèdies. També va fer algun paper en el cinema (1982: A contratiempo, d'Óscar Ladoire).

La seva primera novel·la publicada va ser Las edades de Lulú (1989), obra eròtica [1] que va guanyar el XI Premi La Sonrisa Vertical i va ser portada al cinema per Bigas Lluna l'any següent. La novel·la va tenir un gran èxit i ha estat traduïda a més de 19 idiomes.

La seva següent novel·la, Te llamaré viernes (1991), ja apartada del gènere eròtic, no va tenir gran repercussió. Sí que la va tenir, en canvi, Malena es un nombre de tango (1994), que va ser portada al cinema per Gerardo Herrero el 1996. Aquest mateix any es va publicar una recopilació de relats titulat Modelos de mujer, alguns ja coneguts anteriorment per haver aparegut en alguna de les seves freqüents col·laboracions en la premsa. Un dels relats, El vocabulario de los balcones, inspirat en un poema del seu marit Luis García Montero, va servir de base per a la pel·lícula Aunque tú no lo sepas, que Juan Vicente Córdoba va dirigir l’any 2000.

Atlas de geografia humana (1998), Los aires difíciles (2002) i Castillos de cartón (2004) continuen l'obra novel·lística de l'autora. Com les seves obres anteriors, totes transcorren en l'Espanya de l'últim quart del segle XX o principis del XXI, mostrant amb tècniques realistes i introspecció psicològica la vida quotidiana de personatges d'aquesta època.

El 2003, es van publicar una sèrie d'articles que havien aparegut en El País sota el títol de Mercado de Barceló i el 2005 va continuar la seva obra breu amb Estaciones de paso, un nou llibre de relats en el qual es recullen cinc històries curtes.

La pel·lícula Los aires difíciles, basada en la seva novel·la homònima, es va estrenar el 2006; dirigida per Gerardo Herrero, va ser protagonitzada per José Luis García Pérez, Cuca Escribano i Roberto Enríquez.

El 2007 va publicar El corazón helado, extens i complex relat en el qual es plasma la vida de dues famílies espanyoles al llarg de gran part del segle XX. Aquesta novel·la va guanyar a l'any següent dos importants premis: el José Manuel Lara i el del Gremi de Llibreters de Madrid.

El 23 de març de 2007 es va estrenar la pel·lícula Atlas de geografia humana, basada en la seva novel·la. Protagonitzada per Cuca Escribano, Montse Germán, María Bouzas i Rosa Vilas, va ser dirigida per Azucena Rodríguez, amiga de l'escriptora.

La seva novel·la Inés y la alegría (2010), -amb la qual s'inicia la sèrie Episodios de una guerra interminable-, que va obtenir a Mèxic el Premi Elena Poniatowska, ha estat qualificada de "portentosa obra narrativa que, muntada en la tradició galdosiana escrita contra vent i marea, contra la tendència general en el nostre temps, de caminar amb presses, tant del costat de qui la construeix com de qui la llegeix".[2]

Almudena Grandes és columnista habitual del diari El País i tertuliana dels programes de la Cadena SER. S'ha significat sempre per les seves posicions polítiques d'esquerra, havent mostrat el seu suport públic a Esquerra Unida, així com a altres moviments socials. De cara a les eleccions generals de 2011, va manifestar el seu suport a la candidatura d'Esquerra Unida.[3]

Obra[modifica]

Novel·les[modifica]

  • Las edades de Lulú (1989, Tusquets)
  • Te llamaré Viernes (1991, Tusquets)
  • Malena es un nombre de tango (1994, Tusquets)
  • Atlas de geografía humana (1998, Tusquets)
  • Los aires difíciles (2002, Tusquets)
  • Castillos de cartón (2004, Tusquets)
  • El corazón helado (2007, Tusquets)
  • Inés y la alegría (2010, Tusquets)
  • El lector de Julio Verne (2012, Tusquets)
  • Las tres bodas de Manolita (2014, Tusquets)
  • Los besos en el pan (2015, Tusquets)
  • Los pacientes del doctor García (2017, Tusquets)

Llibres de relats[modifica]

  • Modelos de mujer (1996, Tusquets)
  • Estaciones de paso (2005, Tusquets)

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Almudena Grandes Hernández Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Emilie L. Bergman (2007): "Women Writers in Twentieth-Century Spain", in Mirrors and Echoes, Emilie L. Bergmann and Richard Herr (ed.). Berkeley, Los Angeles, London: University of California Press, page 2 [1]
  2. Almudena Grandes gana el Premio Iberoamericano de novela Elena Poniatowska, nota d’EFE reproduïda en El País digital, 12.10 2011; acceso 13.10.2011
  3. Ellos 'se mojan' y 'eligen IU', El Mundo, 11 de noviembre de 2011.

Enllaços externs[modifica]


Premis i fites
Precedit per:
Denzil Romero
La esposa del Dr. Thorne
Premi La Sonrisa Vertical
1989
Succeït per:
José Luis Muñoz
Pubis de vello rojo
Precedit per:
Eduardo Mendoza
Mauricio o las elecciones primarias
Premi Fundació José Manuel Lara
2008
Succeït per:
Isaac Rosa
El país del miedo
Precedit per:
Fernando Aramburu
Patria
Premi de la Crítica de narrativa castellana
2018
Succeït per:
'