Alnitak

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'estrellaAlnitak
Alnitak sun comparison.svg
Nomenclatura
Bayerζ Ori Modifica el valor a Wikidata
Flamsteed50 Ori Modifica el valor a Wikidata
Dades d'observació
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióOrió Modifica el valor a Wikidata
Format perzet Ori A (en) Tradueix i zet Ori B (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)5h 40m 45.5267s[1] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)-2° 3' 26.7351''[1] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)1,79[2] Modifica el valor a Wikidata
Variabilitatvariable Beta Cephei Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi3,19 mas/a[1] (ascensió recta)
2,03 mas/a[1] (declinació) Modifica el valor a Wikidata
Característiques astromètriques
Velocitat radial18,5 km/s[3] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi4,43 mas[1] Modifica el valor a Wikidata
Part decinturó d'Orió Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques
Tipus espectralO9.7Ib+B0III[4] Modifica el valor a Wikidata
Lluminositat100.000 lluminositats solars Modifica el valor a Wikidata
Més informació
id. SIMBAD* zet Ori Modifica el valor a Wikidata
Codis de catàleg
Comparació entre Alnitak i el Sol (a escala)
Constel·lació d'Orió

Alnitak (Zeta d'Orió / ζ Orionis / 50 Orionis) és un sistema estel·lar situat a la constel·lació d'Orió. Forma part de l'anomenat Cinturó d'Orió amb Mintaka (δ Orionis) i Alnilam (ε Orionis) i, amb aquestes, forma el grup conegut com «les tres Maries», i n'és Alnitak l'estrella situada més al sud. El seu nom prové de l'àrab النطاق an-niṭāq i significa 'el cinturó'. Tot i que inicialment es pensava que es trobava a uns 1.500 anys llum del sistema solar, la mesura de la seva paral·laxi pel satèl·lit Hipparcos va donar com a resultat una distància de només uns 800 anys llum.

Característiques físiques[modifica]

Alnitak és un sistema estel·lar triple; els seus components principals estan separats 2,1 segons d'arc. L'estrella principal del sistema, Alnitak A, és al seu torn una estrella binària, caràcter acabat de descobrir el 1998. El component principal, Alnitak Aa, és una supergegant blava de tipus espectral O9.5Ib i magnitud aparent +1,89, la més brillant al cel d'aquest tipus espectral. Alnitak Ab, 2 magnituds més tènue, és igualment una estrella de tipus O, encara que de seqüència principal.

Alnitak Aa és una estrella molt calenta, amb una temperatura efectiva de 31.000  K, 10.000 vegades més lluminosa que el Sol a l'espectre visible, encara que si es considera la important quantitat de radiació ultraviolada que emet, la seva lluminositat és 100.000 major que la solar. La seva massa s'estima en unes 20 masses solars. Alnitak és una font de raigs X provinents del fort vent estel·lar que bufa a gairebé 2.000 km/s des de la seva superfície. Amb una edat de gairebé 6 milions d'anys, en el seu nucli, la fusió d'hidrogen ha finalitzat i avança en la seva evolució per esdevenir una supergegant vermella, posteriorment explotar com supernova i, en última instància, concloure com a estrella de neutrons.

Alnitak B és també una estrella massiva de tipus espectral B2III i magnitud +3,72. Completa una volta al voltant del parell interior cada 1.500 anys.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Floor van Leeuwen «Validation of the new Hipparcos reduction» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 2007, pàg. 653–664. DOI: 10.1051/0004-6361:20078357.
  2. Afirmat a: SIMBAD.
  3. «Astrophysical supplements to the ASCC-2.5: Ia. Radial velocities of ∼55000 stars and mean radial velocities of 516 Galactic open clusters and associations». Astronomische Nachrichten, 9, novembre 2007, pàg. 889-896. DOI: 10.1002/ASNA.200710776.
  4. Afirmat a: General Catalogue of Stellar Spectral Classifications (Version 2013-Jul). Pàgina: 2023. Data de publicació: 2014.

Enllaços externs[modifica]

  • Hummel CA, White NM, Elias II NM, Haji AR, Nordgren TE «ζ Orionis A Is a Double Star». The Astrophysical Journal, 540, pàg. L91-l93. DOI: 10.1086/312882)).