Aloc

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula taxonòmicaAloc
Vitex agnus-castus
Vitex agnus-castus flowers.jpg
Inflorescència de l'aloc
Planta
Tipus de fruit drupa
Taxonomia
Super-regne Eukaryota
Regne Plantae
Ordre Lamiales
Família Lamiaceae
Gènere Vitex
Espècie Vitex agnus-castus
Linnaeus, 1753
Modifica dades a Wikidata

L'aloc (Vitex agnus-castus) és un arbust caducifoli[1] de la família de les lamiàcies. També rep el nom d'agnocast, alís, pebre bord, pebre de frare o ximbla.[2]

Descripció[modifica]

Té una alçària compresa entre els 1 i 3 m i de formar arbòria. Es caracteritza per tenir les fulles oposades, d'entre 4 i 12 cm, llargament peciolades i palmades.

La floració té lloc entre els mesos de juliol i setembre. Les flors, d'un blau lilós, es reuneixen en llargues i estretes espigues molt flairoses i vistoses a l'estiu. El fruit és petit, esfèric i de color negre.

Distribució i hàbitat[modifica]

L'aloc és natiu de la costa mediterrània. A Catalunya viu junt amb un seguit de plantes de flors vistoses (la vinca grossa, l'òlbia, la barretera i el magraner) associat als marges de les rieres, torrents i rambles del litoral silícic, i és al Maresme on es troba més ben representat. Normalment creix entre els 0 i els 200 metres d'altitud.[3] Cada cop, però, és més difícil trobar-hi alocs.

Les causes poden estar relacionades amb l'ús del sòl amb la implantació d'indústries, urbanitzacions, carreteres, etc. que han accelerat la degradació d'aquesta comunitat i afavorit l'expansió d'espècies, com ara la canya. En determinades zones, com a les illes Balears està amenaçada i és considerada una espècie d'especial interès.

Etimologia[modifica]

Vitex prové del llatí i significa "agnocast", i del grec ágnos, que és el nom d'aquesta planta. Per confusió amb hagnós que vol dir cast, va néixer la superstició que la llavor de l'agnocast servia per a guardar la castedat; d'aquí ve que se li afegís el nom llatí de castus.

Usos[modifica]

Dels múltiples usos i virtuts medicinals que se li han trobat, cal destacar el seu ús per tractar disfuncions hormonals femenines (estimula la producció i sortida de la llet materna i produeix una millora en la majoria de dones amb síndrome premenstrual (SPM)), infertilitat i en la malaltia de Parkinson. Popularment s'ha usat per les seves propietats anafrodisíaques, com indica el seu nom en llatí. Tradicionalment havia estat usat per la pagesia per consolidar les motes de terra així com per fer estris de vímet i foragitar els polls del bestiar.

Referències[modifica]

  1. Pascual, Ramon. Guia dels arbustos dels Països Catalans (en català). Barcelona: Pòrtic, 1990, p. 193-194. ISBN 84-7306-407-0. 
  2. «FloraCatalana.net» (en català). [Consulta: 7 gener 2016].
  3. «Banc de dades de biodiversitat de Catalunya» (en català). [Consulta: 7 gener 2016].

Enllaços externs[modifica]