Alois Hába

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaAlois Hába
Hába.JPG
Retrat d'Alois Hába.JPG
Dades biogràfiques
Naixement Carl Friedrich Christian Fasch
21 de juny de 1893
Vizovice, Moràvia
Mort 18 de novembre de 1973(1973-11-18) (als 80 anys)
Praga, Txèquia
Nacionalitat Txecoslovàquia Txecoslovàquia
Alma mater Prague Conservatory
University of Music and Performing Arts Vienna
Activitat professional
Ocupació Compositor, professor
Ocupador Prague Conservatory
Gènere Òpera, música clàssica i Microtonalisme
Obra
Obres destacades Matka
Q3343348
Q3343347
Q3343350
Altres dades
Membre de
Germans Karel Hába
Modifica dades a Wikidata

Alois Hába (Vizovice, Moràvia, 21 de juny de 1893 - Praga, Txèquia, 18 de novembre de 1973) fou un compositor i teòric musical txec.[1][2]

Biografia[modifica]

En el Conservatori de Praga fou deixeble de Vítězslav Novák (1914-15), en el de Viena, de Franz Schreker (1917-20) i en el de Berlín, amb Busoni. Allà estudià a més, acústica i música exòtica en la Universitat. Adepte al folklorisme, com la majoria de compositors de la seva època, des de molt jove es dedicava a recollir, amb fonògraf, les cançons de la Moràvia i Eslovènia. Des de 1923 fou professor del Conservatori de Praga, on tingué entre altres alumnes a Rudolf Kubin[3] i, on també o va ser (1945-51) de l'Acadèmia de Música i Art Dramàtic, així com director de la Segona Òpera.[4]

Obra[modifica]

Les seves primeres obres, d'estètica romàntic-nacionalista, són:[5]

  • Variacions per a piano, sobre un cànon de Schumann.
  • Dues peces i Sonata, per a piano.
  • Quartet, de corda.
  • Obertura, per a orquestra.
  • Peces per a piano.

La influència dels cants eslovens, amb elements de la música del Pròxim Orient, així com al coincidir amb les idees de Busoni, el mogueren no sols a estudiar, com aquell, sinó a portar a la pràctica la divisió dels sis tons que es consideren en l'escala, a més dels semitons tradicionals, en quarts de to, d'on resulten escales temperades a 24 sons (micra tonals) en comptes dels 12. La nova divisió tonal presentava una notable complicació, encara que, només interpretativa, pels instruments de so continu: els d'arc, la veu humana i el trombó i antigues trompetes de vares. En canvi, els de teclat, l'arpa i els altres de vent havien de ser construïts expressament, projecte que fou portat a terme per les fabriques Förster i Gotrian-Steinweg. La seva primera obra en la nova tècnica és el Quartet 1 per a corda (op. 7), al que li succeïren, ja en aquesta línia, Fantasia per a piano i orquestra, Fantasia i música per a violí sol, Música simfònica, les Suites I i II per a piano, els quartets II i III, i una Suite coral. En l'obra següent, un altre Quartet I, op. 14, empra els sisens de to, procediment al que tornaria en algun quartet molt posterior. Més tard va compondre:

  • Suite III i Fantasia I, per a piano.
  • Fantasia. per a solo de violoncel.
  • Fantasia II i III, per a piano.
  • Fantasia I, per a violí i piano.
  • Tres suites (IV i V per a piano, i I) per a clarinet i piano.
  • Les Fantasies IV i V per a piano.
  • Set peces per harmònium.
  • Un Noneto,
  • Un Duet vocal. (1937).

Les òperes[modifica]

Altres obres[modifica]

  • El camí de la vida, fantasia orquestral (1934).
  • Per la Pau, (1949).

I diversos treballs per al teatre i el cinema, on va utilitzar una orquestra amb piano, dues arpes i dos clarinets, tots ells en quarts de to

Escrits[modifica]

  • El fonament harmònic del sistema en quarts de to, (1922).
  • Psicologia de la forma musical, (1925).
  • Nous treballs d'harmonia sobre els sistemes diatònic, cromàtic i per quarts, tercis, sexts i dotzes de to, (1927).

Referències[modifica]

  1. Myles Lee Skinner, "Toward a Quarter-Tone Syntax: Analyses of Selected Works by Blackwood, Haba, Ives and Wyschnegradsky", PhD diss. (Buffalo: State University of New York at Buffalo, 2006; Ann Arbor: ProQuest/UMI, 2007), p. 15.
  2. Patricia Strange and Allen Strange, The Contemporary Violin: Extended Performance Techniques (Berkeley, Los Angeles & Londres: University of California Press, 2001), p. 165.
  3. Edita SARPE, Gran Enciclopèdia de la Música Clàsica, vol. II, pàg. 673. (IBSN 84-7291-2281-2)
  4. Editors of the Encyclopædia Britannica, "Alois Hába: Czech Composer", Encyclopædia Britannica Online (accessed 12 September 2016).
  5. Lubomír Spurný and Jiří Vysloužil, Alois Hába: A Catalogue of the Music and Writings, trans. Paul Victor Christiansen (Prague: Koniasch Latin Press, 2010).

Enllaços externs[modifica]

Wikiquote A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Alois Hába