Alonso Cano

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
No s'ha de confondre amb «Alfonso Cano».
Alonso Cano
Alonso Cano.jpg
Naixement 19 de març de 1601
Granada (Andalusia)
Mort 3 d'octubre de 1667(1667-10-03) (als 66 anys)
Granada
Sepultura Cripta de la Catedral de Granada
Ocupació pintor, arquitecte i escultor
Moviment Barroc
Modifica dades a Wikidata

Alonso Cano (Granada, 19 de març de 1601 - 3 d'octubre de 1667) va ser un pintor, escultor i arquitecte espanyol. És considerat un dels artistes més complets del Segle d'Or espanyol. Va estudiar amb el seu pare, Miguel Cano i després al taller de Pacheco, on coincidí amb Diego Velázquez.[1]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Rei d'Espanya, un dels llenços d'Alonso Cano al Museu del Prado

El seu pare, Miguel Cano Pacheco, era un prestigiós assemblador de retaules d'origen manxec. Al costat d'ell i la seva mare, la professora de dibuix Maria Almansa Pacheco, Alonso va aprendre les primeres nocions de dibuix arquitectònic i d'imatgeria, arribant a col·laborar aviat en els encàrrecs del seu pare, doncs molt aviat els seus progenitors van començar a descobrir el seu enorme talent.

El 1614 la família es trasllada a Sevilla, on aprèn pintura de la mà del mestre de Velázquez, Francisco Pacheco, i escultura amb Juan Martínez Montañés. El 1624, dos anys abans d'obtenir el títol de Mestre Pintor, realitza el seu primer quadre, un Sant Francesc de Borja amb l'empremta de Pacheco. Va ser durant diversos anys company de Velázquez.

Les seves obres són una barreja entre el manierisme italià i el Barroc. Els són del més destacat de la seva obra. En una època en què dominava el tenebrisme, ell va ser capaç de ser colorista en els seus treballs, com Zurbarán, Sánchez Cotán i Juan Bautista Mayno.

La seva primera esposa, Maria de Figueroa, va morir el 1627, pel que sembla durant un part. Es casà de nou el 1631, aquesta vegada amb Magdalena de Uceda.

El 1629 va fer la seva obra més gran, el Retaule de l'Altar Major de l'Església de Santa Maria de Lebrija (Sevilla). Altres de les seves pintures destacades són Miracle del Pou i Retaule de l'Infant Jesús de la Catedral de Getafe.

A principis de 1638 es va traslladar a Madrid, on gràcies a la intervenció de Velázquez, el comte-duc d'Olivares el va nomenar pintor de cambra. Va estar de pas per la cort madrilenya, on va tenir contacte amb les col·leccions reals i la pintura veneciana del segle XVI.

Com a escultor, les seves obres més famoses són el retaule de la Mare de Déu de l'Oliva a l'església de Lebrija, i les figures colossals de Sant Pere i Sant Pau.

Com imatger Cano ha deixat nombroses obres, entre les quals destaca la seva coneguda Immaculada, del faristol de la Catedral de Granada, obra mestra realitzada el 1655 en fusta policromada de tot just 50 cm d'alçada, que per la seva finor i virtuosisme aviat va ser traslladada a la Sagristia, per protegir-la millor i alhora afavorir la seva contemplació.

A Sevilla va fer una altra de les seves obres importants, la Immaculada Concepció que es venera a l'Església de San Julián, una escultura en fusta policromada d'1,41 m d'alçada.

El 1644 la seva dona va morir assassinada, per la qual cosa, Alonso va ser acusat d'assassinat i ser fins i tot torturat, tot i que no se'l va poder condemnar, en haver-se demostrat que era innocent. Va fugir a València amb la intenció de fer-se monjo.

El 1652 va marxar cap a Granada on va obtenir el càrrec de racioner de la Catedral, gràcies a la col·laboració de Felip IV de Castella. Allà va completar la decoració de la Capella Major. No obstant això va tenir constants enfrontaments amb els canonges d'allà i va haver de tornar a Madrid, Amb suport reial, va aconseguir tornar poc després ser mestre major de la Catedral, tot i que al cap de poc d'aquest nomenament, va morir. Va ser enterrat a la cripta de la mateixa Catedral.

Durant tota la seva vida fou un busca-raons i els duels van estar sempre a l'ordre del dia. Tot i guanyar grans quantitats de diners, sempre va estar endeutat, arribant a trepitjar la presó, la Carcel de Deudores, encara que el seu amic Juan del Castillo va pagar els deutes.

Obres[modifica | modifica el codi]

Aquesta és una llista d'obres parcial d’Alonso Cano.

Pintura[modifica | modifica el codi]

Títol Any Localització Material Dimensions Autoria i atribucions Imatge
Immaculada Concepció 1618-1620 Centro de Investigaciones Diego Velázquez
Sevilla
oli sobre tela Atribució incerta; també s’atribueix a Diego Velázquez. 20090211 NP Inmaculada.jpg
Santa Agnès 1631-1637 Kaiser Friedrich Museum
Berlín
oli sobre tela 114 x 93 cm Procedent de Santa Ana (Sevilla), fou destruïda en 1945.
N’hi ha una còpia fidel en una col·lecció particular de París.
Cano, Alonso — Die heilige Agnes.jpg
Sant Joan Evangelista 1636 Musée du Louvre
París
oli sobre tela 53 x 35 cm Prové del retaule de Sant Joan del monestir de monges jerònimes de Santa Paula (Sevilla). Alonso Cano - St John the Evangelist - WGA4001.jpg
Sant Isidre i el miracle del pou 16381640 Museo del Prado
Madrid
oli sobre tela 216 x 149 cm Per al retaule major de Santa María de la Almudena (Madrid). El milagro del pozo. Alonso Cano (1638-1640).jpg
Mare de Déu amb el Nen o Mare de Déu de l’estel del matí 16451652 Museo de Bellas Artes
Granada
(dipòsit del Museo del Prado)
oli sobre tela 156 x 100 cm MBAGR os virgenlucero acano.jpg
Crist mort sostingut per un àngel 1646-1652 Museo del Prado
Madrid
oli sobre tela 137 x 100 cm Per al convent dels caputxins de Toledo. Cristo muerto sostenido por un ángel, de Alonso Cano.jpg
Crist mort sostingut per un àngel 1646-1652 Museo del Prado
Madrid
oli sobre tela 178 x 121 cm Prové de la col·lecció del Marqués de La Ensenada. Cristo muerto sostenido por un ángel (Cano).jpg
Baixada de Crist al llimb 1646-1653 Los Angeles County Museum
Los Angeles
oli sobre tela 168 x 121 cm Per al convent dels caputxins de Toledo. Christ in Limbo LACMA M.48.5.1.jpg
Crist lligat a la columna 1650 ca. Muzeul Național de Artă al României
Bucarest
oli sobre tela 150 x 107 cm Fins al 1948, al castell Peles de Sinaia. Alonso cano, cristo alla colonna, 01.JPG
Visitació de Maria a Elisabet 16521664 Catedral. Capilla Mayor
Granada
oli sobre tela 451 x 252 cm Del cicle de set pintures per a la capella major. Granada-Catedral de la Encarnación-15-Visitación (Alonso Cano).JPG
Visió de Sant Bernat 16581660 Museo del Prado
Madrid
oli sobre tela 267 x 185 cm Per al convent dels caputxins de Toledo. Alonso Cano - The Vision of St Bernard - WGA4005.jpg

Escultura[modifica | modifica el codi]

Títol Any Localització Material Dimensions Comentaris Imatge
Immaculada del faristol 1655 Catedral de Granada. Sagristia
Granada
Fusta policromada 49,5 cm Per al faristol del cor de la seu; traslladada a la Sagristia per a millor conservar-la i poder-la contemplar Inmaculada del fascistol.jpg
Sant Joan Baptista 1634 Museo Nacional Colegio de San Gregorio
Valladolid
Fusta policromada 55,5 × 40 cm Procedeix de l’església de San Juan de Palma (Sevilla) Alonso Cano, San Juan Bautista, 1634.jpg

Arquitectura[modifica | modifica el codi]

Edifici Anys en construcció Localització Imatge
Arc de triomf de la Puerta de Guadalajara 1649 Desaparegut: arc efímer per a l’entrada en Madrid de la reina Mariana d’Àustria Madrid
Intervenció en les obres de l’Hospital Real 1658 ca. Granada
Església de l’Ángel Custodio 1653-1661; enderrocada en 1810 Granada
Església de Santa María Magdalena 1677-1694; construïda per Juan Luis Ortega Granada Iglesia de Santa María Magdalena - DSC 2459.JPG
Façana principal de la Catedral de Granada 1667-1717; construïda per José Granados de la Barrera i Melchor de Aguirre Granada Facade of the Cathedral of Granada (3).JPG

Notes i referències[modifica | modifica el codi]

  1. Diccionario de Arte I. Barcelona: Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.87. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 23 novembre 2014]. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • DDAA. La col·lecció Raimon Casellas. Publicacions del Mnac/ Museo del Prado, 1992. ISBN 84-87317-21-9. «Catàleg de l'exposició del mateix títol que es va dur a terme al Palau Nacional de Montjuïc entre el 28 de juliol i el 20 de setembre de 1992» 
  • Gumà, Montserrat (coord). Guia del Museu Nacional d'Art de Catalunya. Barcelona: Publicacions del MNAC, 2004. ISBN 84-8043-136-9. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alonso Cano Modifica l'enllaç a Wikidata