Alonso Rodríguez Gómez

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaSant Alfons Rodríguez
AlonsoRodrigMallorca.jpg
Talla del sant a l'església de la Santa Cova (Manresa)
Biografia
Naixement Alonso Rodríguez Gómez
25 de juliol de 1532
Segòvia (Regne de Castella)
Mort 31 d'octubre de 1617(1617-10-31) (als 85 anys)
Palma
Lloc d'enterrament Col·legi de Montsió (Mallorca) 
Religió Església Catòlica
Activitat
Ocupació Germà llec i jesuïta
Orde religiós Jesuïtes
Confessor
Celebració Església Catòlica Romana
Beatificació 15 de gener de 1825 , Roma nomenat per Lleó XII
Canonització 6 de setembre de 1887 , Roma nomenat per Pius IX
Festivitat 31 d'octubre
Esdeveniment significatiu Germà laic
Iconografia Hàbit jesuíta
Patró de Copatró de Mallorca; Germans laics jesuïtes; Normalització lingüística
Modifica les dades a Wikidata

Alonso Rodríguez, venerat com a Sant Alfons Rodríguez (Segòvia, 25 de juliol de 1532 - Mallorca, 31 d'octubre de 1617) va ser un germà laic jesuïta. No s'ha de confondre amb el sant, també jesuïta Alonso Rodríguez Olmedo, màrtir al Paraguai.

Vida[modifica]

Alonso Rodríguez Gómez era fill de María Gómez i Diego Rodríguez, un mercader de llana que es va arruïnar quan Alonso era encara jove, deixant-li el negoci quan tenia vint-i-tres anys. Tres anys després, va casar-se amb María Suárez, amb qui va viure feliçment. Als trenta-un anys, però, va quedar vidu; dels tres fills que havien tingut, dos havien mort poc abans.

Visió d'Alfons Rodríguez per F. Zurbarán, 1630 (Madrid, Real Academia de San Fernando).

Alfons va començar llavors una vida dedicada a la pregària i la mortificació. La mort del seu tercer fill, no gaire després, el va decidir a abandonar el món i ingressar en un orde religiós. Ja havia tingut contactes amb la Companyia de Jesús, fundada feia poc temps. La seva manca de formació acadèmica i la seva edat, trenta-nou anys, impedia que fos acceptat a l'orde.

Als 39 anys, va començar a estudiar al Col·legi de Cordelles de Barcelona, jesuïta, però no va acabar els estudis, atès que les penitències que s'havia imposat van afeblir la seva salut i no va poder continuar el curs. Finalment, va ser admès a la Companyia de Jesús com a germà laic, el 31 de gener de 1571.

Alfons va fer el seu període de prova a la casa de l'orde de València o Gandia (no se sap del cert) i sis mesos després va ser enviat a la casa que s'acabava de fundar a Mallorca, el Col·legi de Montision. Hi va romandre durant trenta-dos anys, ocupant el càrrec de porter. El 1573 va fer els vots simples i el 1585 els vots de germà coadjutor. La seva vida va ser exemplar i va influir decisivament en la vida dels altres membres de la fundació i dels fidels de la ciutat, que, sabedors de la seva santedat, hi anaven a demanar-li consell i orientació espiritual.

Va aconsellar Sant Pere Claver, el qual va viure un temps a Mallorca, que anés en missió a Sud-amèrica. Van fer-se famoses l'austeritat i rigor de la seva vida, el seu lliurament a la pregària, l'obediència absoluta i l'absorció pels assumptes espirituals. Va difondre i popularitzar l'Ofici Petit de la Immaculada Concepció.

Sabem per una anècdota de la seva vida que, tot i ser nat a Castella, era partidari que, en terres catalanes, calia predicar en català, pel fet que era la sola llengua que entenia el poble. Així doncs, cap a l'any 1595, quan la castellanització a Mallorca encara es trobava en un moment incipient, alguns clergues ja predicaven en la llengua de Castella. Un d'aquests pioners de la castellanització era el jesuïta valencià P. Rico, a qui Alonso Rodríguez va sentir predicar en castellà a l'església de la Misericòrdia de Mallorca. Davant aquest fet, Alonso va gosar renyar el seu superior pel seu comportament lingüístic,[1][2] el qual, a partir d'aquell moment, no va predicar pus en castellà.[3][4] La literatura ha recollit la història, com mostren aquests versos d'uns goigs dedicats al porter de Montision que va escriure Llorenç Moyà i Gilabert de la Portella: "Ens féreu bon adjutori / en dir a un pare quaresmer / que tendria purgatori / per predicar en foraster / sols per vana fantasia / i menyspreu del mallorquí".[1][5]

Va morir el 31 d'octubre de 1617 i és enterrat a l'església de Montision de Mallorca.

Obres i veneració[modifica]

Va deixar un nombre considerable de manuscrits, que no van ser publicats fins al 1885 com a Obras espirituales del B. Alonso Rodriguez (Barcelona, 1885, 8 vol.). No són escrits pensats per a la publicació, sinó escrits o dictats a instància dels seus superiors.

Va ser declarat venerable el 1626. En 1633, el Consell General de Mallorca el va triar com un dels patrons de la ciutat i l'illa. En 1760, Climent XIII va decretar que "les virtuts del Venerable Alonso s'havien provat que eren d'un grau heroic", però la supressió de l'orde jesuïta a Espanya en 1773 va endarrerir la seva beatificació fins al 1825, el 15 de gener. Va ser canonitzat el 6 de setembre de 1887 per Pius IX.

Bibliografia[modifica]

Roig, Rosendo. Alonso Rodríguez, el santo de Montesión (en castellà). Bilbao: Mensajero, 1981. 

Nonell, Jaime. Vida de San Alonso Rodríguez, coadjutor temporal de la Compañía de Jesús (en castellà). Barcelona: Imprenta de la Viuda e Hijos de J. Subirana, 1888. 

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Sant Alonso Rodríguez, pregau pel català» (en ca). [Consulta: 26 abril 2019].
  2. Seguí, Gabriel. El Català en els rituals de sagraments de la diòcesi de Mallorca, pàg. 16 (en català). Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1994. 
  3. Roig, Rosendo. p. 74
  4. Nonell, Jaime. p. 292
  5. «Goigs a sant Alonso Rodríguez» (en ca). [Consulta: 26 abril 2019].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alonso Rodríguez Gómez Modifica l'enllaç a Wikidata