Alou de Catllà

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Alou de Catllar)
Salta a la navegació Salta a la cerca

L'Alou de Catllà va ser la primera possessió que el monestir de Sant Miquel de Cuixà tingué a Catllà. Estava format per l'església de Sant Andreu, amb la cel·la i la cort, que li fou donada per un tal Bernat l'any 948 (ap. 71), segons es consigna a la butlla del 950. El comte Sunifred II de Cerdanya volgué completar l'adquisició de Cuixà afegint a l'església obtinguda de Bernat la mateixa vil·la de Catllà amb el seu ampli alou. Per això li calgué primer obtenir vila i alou que es trobaven a mans del monestir de la Grassa, cosa que va obtenir a través d'un intercanvi: creà un alou a Sant Miquel de Llotes, en el Rosselló, que bescanvià el 951 amb l'abat Sunyer i els monjos de la Grassa per l'alou de Catllà, i immediatament la donà a Cuixà. El precepte de Lluís del 952 ja anota entre els béns de Cuixà l'església de Sant Andreu "cum villa quae vocatur Castellano"; el de Lotari I de França, el 958 (ap. 86), detalla: "et villa Castellano cum ecclesia Sancti Andreae cum decimis et terminis et finibus suis, sicut in hac scriptura resonat quod fecit Suniefridus comes Sancto Michaeli sive Sancto Germano".

Un temps després s'hi construí una església, la de Santa Maria (sens dubte la de Santa Maria de Riquer); així la butlla del 968 inventaria la vil·la de Catllà amb les dues esglésies de Sant Andreu i de Santa Maria, amb llurs delmes, primicies i alous. La butlla fixa els termenals de la vila: "Eadem itaque villa habet affrontationes sive terminos de una parte in Petrafixa, quae est sita in terminio de villa Mollegio, de alia parte in arca de Casalono et vadit per coman qua pergitur ad flumen Ted, de tertia parte in ipsos casales de Mengono, de quarta terminumde Canova vel Petrafixa et inde usque in flumen Ted".

En la mateixa butlla s'afegeix: "Et ultra ipsum flumen quantum tenebat Seniofredus comes in die obitus sui". Això es deuria referir a predis aïllats posats enfront de Catllà a l'altra banda de la Tet, més avall de Prada, i que correspongueren a Cuixà en virtut d'aquella clàusula del testament del comte, el 965 (ap. 92), per la qual atribuïa al monestir tots aquells altres béns immobles dels quals no hagués fet llegat especial. Per aquests mateixos paratges eren situats els béns que cita la butlla del 950 (ap. 73) a Planiçols i a “Interrivos”, aquests darrers inventariats també en la butlla del 968 (ap. 94).

Vall amunt de la Castellana, a sobre, per tant, de l'alou de Catllà, Cuixà hi tenia béns separats: la butlla del 950 n'assenyala a la vall de Molig; la de Joan XIII del 968 (ap. 96), a Molig i Mosset. Els dos predis són qualificats d'alou, però és clar que no es tracta pas dels pobles mateixos, sinó d'unes propietats dintre dels termes respectius, i que, per tant, devien ésser d'una importància mitjana. Encara a la mateixa vall de Molig, amunt, Cuixà hi té uns béns isolats que la butlla del 950 indica a “villa Orto Falguerias” i la del 968 a “villa Felgaria”, avui Falgars.

Bibliografia[modifica]