Alp

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Per a altres significats, vegeu «Alp (títol)».
Infotaula de geografia políticaAlp
Alp - Torre del Riu.jpg
La Torre del Riu, obra historicista
del tombant entre el segle XIX i el XX,[1]
declarada Bé Cultural d'Interès Nacional.[2]

Localització
Localització d'Alp respecte de la Baixa Cerdanya.svg
42° 22′ 31″ N, 1° 53′ 19″ E / 42.375277777778°N,1.8886111111111°E / 42.375277777778; 1.8886111111111
Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Comarca Cerdanya
Entitats de població 3
Població
Total 1.536 (2016)
• Densitat 34,67 hab/km²
Gentilici Alpenc, alpenca
Geografia
Superfície 44,3 km²
Altitud 1158 m
Limita amb
Organització i govern
• Alcalde Ramón Moliner Serra
Indicatius
Codi postal 17538
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 17006
Codi IDESCAT 170062
Modifica dades a Wikidata

Alp és un municipi de la comarca de la Baixa Cerdanya. És el municipi més oriental de la Baixa Cerdanya i connecta amb el Ripollès per la Collada de Toses.

Etimologia[modifica | modifica el codi]

En la documentació antiga es troba Albi (s. IX), probablement prové del llatí albu que vol dir blanc.[3] L'evolució coneguda seria: Albi s. IX, X, 1050; villa Albii 1043, 1069; Alb 1077, s. XII, XIII, XIV; Alp 1033, 1163, S. XIII, XIV, XVI, XVII, XVIII.[4]

Geografia o medi físic[modifica | modifica el codi]

Té una elevació de 1.159 m d'altitud, a la vall de la ribera d'Alp. S'estén des del pla fins a la Collada de Toses. El municipi limita al N i NE amb el de Fontanals de Cerdanya, mentre que pel sector alt de la vall ho forma amb Puigcerdà. És un municipi amb grans extensions de boscos a les muntanyes d'Alp, la Comella i el Saltèguet, encara que els boscos d'avets d'aquest lloc pertanyen a Puigcerdà des del segle xiv. S'hi pot arribar amb ferrocarril, mitjançant l'estació Urtx-Alp de la línia Barcelona - Puigcerdà - la Tor de Querol. El terme municipal integra una petita part del Parc Natural Cadí-Moixeró i de la Reserva Nacional de Caça de la Cerdanya. Hi ha diferents refugis de muntanya com el des Pas de Roc, de la Pleta, de les Vaques, dels Ocells, i el del Medi Rural. També hi passa un itinerari de gran recorregut (GR-4). Alp té al sud del seu terme dues estacions d'esports d'hivern: la Molina a llevant i Masella a ponent.

Climatologia[modifica | modifica el codi]

El clima d'Alp es classifica com càlid i temperat.[5] Alp té una quantitat significativa de pluja durant l'any. Això és cert fins i tot per al mes més sec. El clima aquí es classifica com Clima temperat marítim (Cfb) pel sistema Köppen-Geiger. Hi ha al voltant de precipitacions de 929 mm. La menor quantitat de pluja la trobem al mes de gener, amb una mitjana de 54 mm. Pel resta de l'any, hi ha una mitjana de 106 mm, la major precipitació cau al maig. La variació en la precipitació entre els mesos més secs i més humits és de 52 mm.

La temperatura mitjana a Alp és 9,2°C. Les temperatures són més altes de mitjana al juliol, al voltant de 17,6°C. gener té la temperatura mitjana més baixa de l'any. És 2,2°C. Durant l'any, les temperatures mitjanes varien en 15,4°C.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
12 20 21 263 427 648 551 565 588 587
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
645 541 539 566 664 906 1.369 930 918 1.005
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
1.012 1.105 1.194 1.272 1.315 1.467 1.686 1.733 1.745 1.661
2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
1.536 - - - - - - - - -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)
Entitat de població Habitants
Alp 1.119
Masella 36
La Molina 588

Història[modifica | modifica el codi]

Alp ja existia al segle ix com a parròquia del Bisbat d'Urgell, quan el monjo Eudald de Conques hi passà amb les relíquies de sant Vicenç d'Osca, en el seu camí des de València i Saragossa cap al cenobi de Castres (França) al qual estava adscrit. Les notícies sobre Alp no comencen a ser abundoses fins al segle xiv. A començaments d'aquell segle, les seves terres estaven repartides entre els barons d'Urtx, els vescomtes de Castellbò i el rei. En el decurs del segle, els reis d'Aragó compraren les terres dels Urtx (1316), i vengueren les seves als Mataplana (1368). Aquests se'n desfarien venent-les a Joan de Lussana (1373), i el fill d'aquest a la vila de Puigcerdà (1393). Mentrestant, les terres dels Castellbò passaren a començaments del mateix segle a un altre particular.

De l'església del segle ix no queden més que les referències. L'actual església parroquial de Sant Pere, datada del segle XII, mostra al gruix dels seus murs la necessària fortificació que degueren suposar les escomeses occitanes de l'època. La Torre de Riu, vora la riba del riu d'Alp, és una antiga torre fortificada que modernament s'ha vist convertida en castell neogòtic de ressons romàntics. Al costat de la Torre hi ha una capella dedicada a la Divina Pastora.

Economia[modifica | modifica el codi]

Gairebé la meitat del terme és terreny forestal, majoritàriament bosc d'utilitat pública no consorciada que s’estén per la Molina, el Sitjar, el Paborde, Sagramorta, la Pia, Masella i per la vall de Saltèguet, d’on queda exclosa la baga del dit nom, que pertany a Puigcerdà. De la resta de sòl agrari, la major part són pastures permanents i de les de conreu es troben algunes de regadiu per cereals (blat, civada i sègol), patates i farratge. En ramaderia, hi ha bestiar boví, oví i equí.

En la indústria el sector dominant són la construcció, la reparació de vehicles, de maquinària agrícola i de les instal·lacions de La Molina i Masella.

L'activitat terciària més important és el turisme.

Política i administració[modifica | modifica el codi]

El municipi comprèn el poble d’Alp, cap del terme, a més de les estacions d’esquí de La Molina i de Masella. Antigament hi havia alguns altres nuclis menors, avui despoblats, com Saltèguet, Ovella, Comadovella i Sagramorta.

Llocs d’interès[modifica | modifica el codi]

Entitats i associacions[modifica | modifica el codi]

Fires i festes[modifica | modifica el codi]

Persones il·lustres[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Fitxa de La Torre del Riu a Pobles de Catalunya
  2. Fitxa de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya
  3. Topònims catalans: etimologia i pronúncia Per Josep Moran, Mar Batlle, Joan Anton Rabella i Ribas
  4. Llistat Onomàstica Cerdanya
  5. Dades de Climate-Data
  6. «Sant Esteve d’Umfred». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alp Modifica l'enllaç a Wikidata