Alphonse Arcelin
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1936  |
| Mort | 17 agost 2009 (72/73 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | metge |
Alphonse Arcelin[1] (1936, Miragoane, Haití - 17 d'agost de 2009, Cuba) fou un metge haitià i activista anti-racista conegut principalment per denunciar el cas del “negre de Banyoles”.
Biografia[modifica]
Arcelin va fer estudis de medicina a Espanya i exercí a Cambrils. Al municipi de Cambrils fou regidor de l'Ajuntament, pel PSC, des de 1999 a 2003 i titular de l'àrea de Sanitat i Llicències l'any 2003.
Arcelin també va ser secretari d'organització i primer secretari de l'Agrupació Local Socialista de Cambrils i membre del Consell Comarcal del Baix Camp.
El 1962 Arcelin s'havia casat amb una dona espanyola nascuda a Andalusia pero que vivia a Catalunya des dels nou anys. A principis del 1964, ja com a metge, Arcelin va anar a treballar a Líbia fins a l'any 1971, però cada dos anys tornava a Espanya a passar l'estiu. Un cop acabat el seu contracte a Líbia, entre el 1971 y el 1979 van viure a Zàmbia i finalment el 1979 van decidir d'establir-se permanentment a Espanya.[2]
Activisme[modifica]
Després de la designació de Barcelona com a seu olímpica i de Banyoles com a subseu de les competicions de rem, els mitjans de comunicació van interessar-se per aquesta localitat gironina. El 1991 a dos periodistes del diari El País desplaçats a Banyoles per informar sobre els preparatius de les proves, els va cridar l'atenció l'existència d'una persona negra en un museu local i van publicar-ho en un article el mes de maig d'aquell any. Arcelin va llegir l'article i, indignat per aquest fet que li semblà escandalós i inhumà, adreçà una carta a l'alcalde de Banyoles mostrant la seva indignació per l'exhibició d'un home dissecat.[3]
El fet que llancés la seva denúncia poc abans dels Jocs Olímpics va fer que tingués molt de ressò mediàtic, arribant fins i tot a amenaces de boicot per part dels països africans participants als Jocs. Arcelin va ser molt criticat i atacat per part d'alguns mitjans de comunicació i de certs sectors de la política catalana que es negaven a acceptar que l'exhibició d'una persona en un museu fos un acte de deshumanització i racisme.
Després d'aconseguir una retirada temporal del guerrer dissecat durant el període dels Jocs per evitar més polèmica a nivell internacional, les autoritats espanyoles van aparcar el tema. Arcelin va interposar una segona demanda, exigint la seva retirada definitiva i la seva devolució a Botswana per tal de donar-li un (segon) enterrament digne.[1]
Durant la segona meitat dels anys 1990s la campanya per la retirada del guerrer dissecat va continuar, amb una gran resistència a nivell local que veia el "negre de Banyoles" com un reclam turístic i un signe d'identitat de Banyoles. Per exemple, el 19 de març de 1996, el partit dels Panteras Negras van encapçalar una marxa a Banyoles recolzats pels futbolistes Nicolás Anelka i Wilfred Agbonabare. La protesta va acabar davant del museu Darder, on Arcelin va dirigir-se a la multitud i als mitjants de comunicació nacionals i internacionals que s'hi havien congregat.[2]
A finals del 1998 Arcelin va decidir no continuar la batalla judicial apel·lant al Tribunal Suprem després que la seva demanda fos desestimada dues vegades, primer pel jutjat i després per l'Audiència de Girona adduint que s'hauria d'haver presentat a la sala conteciós-administratiu i no a la sala penal tal com es va fer. Segons va declarar als mitjans, estava "esgotat" pel procès i els atacs que havia rebut, i va decidir no continuar apel·lant ja que el consistori de Banyoles s'havia compromès a decidir sobre el futur del guerrer una vegada el procés judicial hagués conclòs.[4] No obstant, Arcelin fou obligat a pagar els costos dels judicis que ascendien a més de 9.000 euros, per la qual cosa li van embargar el sou i les propietats malgrat que segons ell el Ministeri d'Assumptes Exteriors d'Espanya li havia promès fer-se càrrec de les despeses si no apel·lava la segona sentència ja que el cas estava fent mal a la imatge internacional d'Espanya.[5]
Finalment gràcies a la mediació de l'Organització de la Unitat Africana es van repatriar els ossos del cadàver a Botswana. Prèviament a l'enviament, i sense consultar amb cap expert africà o cap autoritat de Botswana, els responsables del Museo Nacional de Antropología de Madrid van desmantelar la mòmia, separant la pell dels ossos i el farciment que s'hi havia col·locat durant el procés de taxidèrmi, i van preparar una capsa que contenía únicament alguns ossos i el crani, cosa que va provocar malestar a Botswana una vegada van rebre el paquet.[3] El 15 d'octubre del 2000 les restes del conegut com a "negre de Banyoles" fou enterrat al parc Tsholofelo de Gaborone, capital de Botswana en una cerimònia on van assistir més de 10.000 persones.[6]
El 2010, a títol pòstum, Arcelin va ser guardonat amb el el Premi Emilio Castelar[7] a la defensa de les llibertats i el progrés dels pobles, que reconeixen anualment la feina, compromís i exemple de diferents persones, institucions, empreses i organitzacions en aquest sentit. El premi va ser recollit per la seva filla.
El 2015 el Moviment Panafricanista va organitzar una campanya de recollida de firmes per demanar a l'ajuntament de Barcelona de rebatejar la plaça Antonio López de Barcelona com a plaça Alphonse Arcelin.[8]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Antón, Jacinto «Alphonse Arcelin, el 'libertador' del Negro de Banyoles» (en castellà). El País [Madrid], 18-08-2009. ISSN: 1134-6582 [Consulta: 26 agost 2023].
- ↑ 2,0 2,1 «Arcelin, los Panteras y la plaza de la reparación negra» (en local). [Consulta: 26 agost 2023].
- ↑ 3,0 3,1 «El negro de Banyoles: probablemente nunca sepamos quién fue» (en castellà), 19-02-2021. [Consulta: 26 agost 2023].
- ↑ País, El «Arcelin renuncia a seguir la batalla judicial por el negro de Banyoles» (en castellà). El País [Madrid], 02-11-1998. ISSN: 1134-6582.
- ↑ Bague, Gerard «El 'negro de Banyoles' será repatriado pero a Arcelin acaba embargado» (en castellà). El País [Madrid], 08-09-2000. ISSN: 1134-6582.
- ↑ Ngugi, Fredrick. «African Warrior Displayed as Wild Animal in Europe» (en anglès), 22-09-2016. [Consulta: 26 agost 2023].
- ↑ «Premio póstumo "Emilio Castelar" al Dr. Alphonse Arcelín.». [Consulta: 26 agost 2023].
- ↑ «Firma la petición» (en castellà). [Consulta: 26 agost 2023].