Alphonse Hasselmans

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAlphonse Hasselmans
Alphonse Hasselmans 1.jpg
modifica
Biografia
Naixement5 març 1845 modifica
Lieja (Bèlgica) modifica
Mort19 maig 1912 modifica (67 anys)
París modifica
Dades personals
FormacióConservatori d'Estrasburg modifica
Activitat
OcupacióCompositor, pedagog musical i professor d'universitat modifica
OcupadorConservatori nacional superior de música i dansa de París (1884–1912)
Conservatoire de Paris modifica
MovimentMúsica clàssica modifica
AlumnesLili Boulanger, Lily Laskine, Marcel Tournier, Carlos Salzedo, Marcel Grandjany, Henriette Renié i Micheline Kahn modifica
InstrumentArpa modifica
Família
FillsLouis Hasselmans
Marguerite Hasselmans modifica
PareJoseph Hasselmans modifica

Musicbrainz: 54f3b311-bdeb-4c0c-ace8-a148ab82480c Discogs: 1217663 IMSLP: Category:Hasselmans,_Alphonse Modifica els identificadors a Wikidata
Alphonse Hasselmans, professor d'arpa al Conservatori d'Estrasburg] (Bibliothèque Nationale de France).

Alphonse Hasselmans (Lieja, 5 de març de 1845 - París, 19 de maig de 1912) fou un arpista, compositor i pedagog francés, belga de naixement.

Estudià inicialment al Conservatori d'Estrasburg, el qual dirigia son pare, el compositor Joseph Hasselmans (1814-1902), des del 1854. Continuà els seus estudis amb Gottlieb Krüger (1824-1895) a Stuttgart i amb Ange-Conrad Prumier (1820-1884) a París. Començà la seua carrera professional en l'orquestra del Théâtre Royal de la Monnaie a Brussel·les. Una sèrie de vuit concerts com a solista a París el 1877 donà lloc a diversos contractes d’actuació com a solista amb altres orquestres parisenques. A la mort de Prumier el 1884, Hasselsmans el succeí com a professor d'arpa al Conservatori de París, on tingué d'assistent a Caroline Luigini, i ocupà aquest càrrec fins a la seua mort sobtada als 67 anys. Hasselmans va formar una generació d'arpistes francesos, entre els quals alguns dels més importants del segle XX, com ara Henriette Renié, Marcel Tournier, Carlos Salzedo, Marcel Grandjany, Lily Laskine, Pierre Jamet i la italiana Ada Sassoli-Ruata.[1] Adquirí la ciutadania francesa el 1903.[2]

Hasselmans compongué unes quantes desenes de solos originals per a arpa, el més famós dels quals és un concert titulat La Source (La font) op. 44, i transcriví per a arpa moltes obres d'altres compositors escrites originalment per a altres instruments. També va editar importants col·leccions d'estudis de l'arpista del segle XIX Nicolas-Charles Bochsa.

La seua filla Marguerite (1876-1947) i el seu fill Louis (1878-1957) també foren músics: ella pianista (i durant molt de temps amant de Gabriel Fauré), i ell violoncel·lista i director d'orquestra.[3]

Referències[modifica]

  1. Gran Enciclopedia de la Música Clásica, SARPE, vol. IV, pàg. 1277. ISBN 84-7291-226-4
  2. Janssens, Sylvie. «Hasselmans, Alphonse». A: Die Musik in Geschichte und Gegenwart. Kassel: Bärenreiter, 2002, vol. 8 (part biogràfica), p. 827-828. 
  3. Milton Govea, Wenonah. «Hasselmans, Alphonse Jean». A: Nineteenth- and Twentieth-century Harpists: A Bio-critical Sourcebook. Westport, Connecticut: Greenwood Publishing Group, 1995, p. 121-123. ISBN 9780313278662. 

Enllaços externs[modifica]