Alpicat

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article tracta sobre el municipi del Segrià. Si cerqueu la partida de Lleida, vegeu «Partida d'Alpicat».
Infotaula de geografia políticaAlpicat
Escut d'armes
Escut d'armes
Alpicat - Sant Bartomeu.jpg
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Localització d'Alpicat.png Modifica el valor a Wikidata
 41° 40′ 05″ N, 0° 33′ 22″ E / 41.668055555556°N,0.55611111111111°E / 41.668055555556; 0.55611111111111Coord.: 41° 40′ 05″ N, 0° 33′ 22″ E / 41.668055555556°N,0.55611111111111°E / 41.668055555556; 0.55611111111111
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
Provínciaprovíncia de Lleida
Àmbit territorialPonent
ComarcaSegrià Modifica el valor a Wikidata
Població
Total6.274 (2021) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat410,07 hab./km²
Llars58 (1553) Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície15,3 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud264 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataJoan Gilart Escuer Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal25110 Modifica el valor a Wikidata
Codi INE25023 Modifica el valor a Wikidata
Codi territorial IDESCAT250236 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webalpicat.cat Modifica el valor a Wikidata

Alpicat és un municipi de Catalunya situat a la comarca del Segrià. Fins al 1949 el municipi es deia Vilanova del Picat. Des de llavors s'anomena Alpicat. Tot i aquest canvi de nom, també és conegut amb el nom de Vilanova d'Alpicat.

Història[modifica]

Els orígens d’Alpicat es troben en la carta de població de Castellblanc de Llitera a cinquanta pobladors, concedida pel comte d’Urgell Ermengol VII – en representació d’Alfons el Cast- el 13 de novembre de 1174.[1] La població passa a ser de jurisdicció reial el 1228. En una data desconeguda, entre aquest any i 1340, comença a anomenar-se Vilanova d’Alpicat, integrada dins el terme municipal de Lleida i considerat un poble de contribució de la ciutat.[2]

Des del segle XIV, la Paeria de Lleida tenia la potestat de nomenar el batlle i els dos jurats d’Alpicat, exercir-ne la jurisdicció civil i criminal i reclamar les despeses de verema, sequiatge i tributs comuns.[3] El 1386, el Consell General de Lleida aprova el dret d’herbes a Vilanova d’Alpicat, segons el qual només els veïns de la població podien fer-hi pasturar el bestiar. La prerrogativa és elevada a la categoria de privilegi per Alfons el Magnànim el 24 de novembre de 1418.[4]

Durant el segle XV es produeix una crisi demogràfica a Vilanova d’Alpicat, que es reverteix durant els segles XVI i XVII. En aquestes centúries, planteja Fabià Corretger, el poble segurament va créixer al voltant del carrer del Centre.[5]

A conseqüència del Decret de Nova Planta, el 1718 es constitueix l’Ajuntament de Vilanova d’Alpicat. Els càrrecs polítics -batlle i regidors- són nomenats pel corregidor de Lleida, sense la intervenció de la ciutat. Atès que Vilanova d’Alpicat pertanyia a Lleida, durant el segle xviii es produeixen batalles entre els dos Ajuntaments per dirimir els termes de les dues poblacions. Vilanova d’Alpicat va obtenir les partides del Rec Nou i del Secà d’Alpicat, però va haver de renunciar a la Partida d’Alpicat.[6]

El 1836, coincidint amb la constitució de l’Ajuntament liberal i la represa de la diputació provincial, s’assoleix la segregació total de Vilanova d’Alpicat respecte de Lleida. Corretgé apunta que “aquesta segregació obligà, per primer poc, a deliti mar el terme per la seva vessant de Lleida (...). El límit es marcà d’acord amb el recorregut de la séquia del Cap des d’aproximadament el naixement del Rec Nou fins a gairebé el seu desguàs”. Dins els límits de Vilanova d’Alpicat també s’inclou el castell i terme despoblat de Gimenells (que hi va romandre fins a 1991) i de Raimat (fins a 1893).[7]

El 1848, Vilanova d’Alpicat consta de 130 cases, ubicades en cinc carrers i una plaça. Aquest any també es registra la Casa de l’Ajuntament, que vers aquesta data comença a registrar documentació d’arxiu, i una presó.[8]

Durant la primera meitat del segle xx, van produir-se importants transformacions al municipi: l’arribada de l’electricitat (1910), així com de l’aigua de reg (1911) i de boca (1914) i del telèfon (1918). A més, van construir-se equipaments tan rellevants com les escoles (1922), la sala La Unió (1933) i el cementiri (1939). El 1949, Vilanova d’Alpicat passa a anomenar-se Alpicat.[9]

Fills il·lustres[modifica]

Ciutats agermanades[modifica]

Alpicat manté una relació d'agermanament amb Dolceacqua, Itàlia.[10]

Geografia[modifica]

  • Llista de topònims d'Alpicat (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets…; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc.).

Demografia[modifica]

La seva població ha augmentat molt en els darrers vint anys i s'ha convertit en un dels nuclis de població més importants de la comarca; ha triplicat el nombre d'habitants.


Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
43 48 58 34 333 1.007 1355 1233 974 979

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
1297 1461 1675 2121 2631 3283 2960 3688 2606 2606

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
3412 3600 4016 4481 4852 5362 5900 6116 6.203
6.297

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
6.233
6.230
6.266 - - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.Modifica el valor a Wikidata

Esports[modifica]

A Alpicat hi ha un complex lúdic-esportiu situat al Parc del Graó —on podem trobar diversos equipaments esportius com un camp de futbol amb gespa artificial, el Pavelló Antoni Roure, piscines, pistes de tenis, pistes de pàdel i un rocòdrom.

Referències[modifica]

  1. Corretgé i Blasi, Fabià. Alpicat. Recull Històric. Lleida: Ajuntament d'Alpicat i Diputació de Lleida, 1991, p. 37-43. ISBN 84-7234-113-5. 
  2. Corretgé, 1991, p. 47-52.
  3. Corretgé, 1991, p. 51-52.
  4. Corretgé, 1991, p. 53.
  5. Corretgé, 1991, p. 101.
  6. Corretgé, 1991, p. 93 i 94.
  7. Corretgé, 1991, p. 177 i 178.
  8. Corretgé, 1991, p. 182.
  9. Corretgé, 1991, p. 301.
  10. «Alpicat visita Dolceacqua, població italiana agermanada, en un intercanvi cultural i solidari amb el terratrèmol d'Amatrice». Ajuntament d'Alpicat. [Consulta: 15 gener 2017].
  11. Fitxa del club a National Football Teams

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alpicat