Alt Millars

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
l'Alt Millars
Alto Mijares
Localització

Mapa de l'Alt Millars

Comarca del País Valencià
Salto de la Novia a Cirat
Salto de la Novia a Cirat
Estat
• Autonomia
• Província
Espanya
Comunitat Valenciana
Província de Castelló
Capital Cirat
Llengua pròpia Castellà
Superfície 667,40 km²
Població 
  • Densitat
4,055 hab.
6,08 hab/km²
Coordenades 40° 3′ 19.20″ N, 0° 27′ 47.52″ O / 40.0553333°N,0.4632000°O / 40.0553333; -0.4632000Coord.: 40° 3′ 19.20″ N, 0° 27′ 47.52″ O / 40.0553333°N,0.4632000°O / 40.0553333; -0.4632000
Organització
Municipis

22
Municipi més populós Montanejos (549 hab.)
Municipi més dens Montanejos (14,52 hab./km²)
Municipi més extens Vilafermosa (108,90 km²)

L'Alt Millars, o Conca del Millars[1], és una comarca interior i muntanyosa del nord del País Valencià, amb capital a Cirat. Limita al nord i oest amb l'Aragó, a l'est amb l'Alcalatén i al sud amb la Plana Baixa i l'Alt Palància. Es tracta d'una de les dues comarques de l'interior de la província de Castelló on es parla el castellà[2]. Els seus municipis són:

Alt Millars (2015)
Municipi     Població     Extensió     Densitat
Aiòder 175 24,40 7,17
Aranyel 171 19,20 8,90
Argeleta 103 15,5 6,65
el Castell de Vilamalefa 112 37,70 2,97
Cirat 233 41,10 5,67
Cortes d'Arenós 308 80,60 3.82
Espadella 86 12,00 7,17
Fanzara 314 35,00 8,97
la Font de la Reina 51 7,50 6,80
les Fonts d'Aiòder 130 10,90 11,93
Lludient 181 31,40 5,76
Montanejos 549 37,80 14,52
Montant 393 34,10 11,52
la Pobla d'Arenós 141 42,70 3,30
Sucaina 183 51,60 3,55
Toga 106 13,50 7,85
Torralba del Pinar 71 21,20 3,35
Torre-xiva 81 11,80 6,86
Vallat 52 5,00 10,40
Vilafermosa 484 108,90 4,44
Vilamalur 70 19,50 3,58
Vilanova de la Reina 61 6,00 10,17
Total 4.055 667,4 6,08

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

Als nuclis urbans[modifica | modifica el codi]

Als termes municipals[modifica | modifica el codi]

  • Llenç de la muralla del castell del Bou Negre
    Aiòder: Castell, d'origen islàmic. Se situa als afores de la localitat, al cim d'un turó i per damunt de la font Larga. I el mas dels Frares, ubicat al coll dels Frares, a prop del cim de la Mola.
  • Argeleta: Castell del Bou Negre, també de l'època musulmana. Està ubicat al cim de la Muela, on també s'han trobat restes iberes i romanes.
  • Cirat: El barranc de les Salinas, proper a la localitat, on hi ha diverses piscines naturals, i el castell, d'origen islàmic, situat per sobre d'aquest barranc.
  • Espadella: Penya Saganta (723 m.s.n.m.), al vessant nord de la qual, mirant el poble, recau el castell, construït pels musulmans.
  • Les Fonts d'Aiòder: El Pozo Negro, concorreguda piscina natural al llit de la rambla del Catalán, no gaire lluny del terme municipal de Torralba del Pinar.
  • El Pozo Negro, a les Fonts d'Aiòder
    Lludient: Torre de la Giraba, de l'època islàmica, ubicada a prop de la pedania de la Giraba, d'on pren el nom.
  • La Pobla d'Arenós: Castell d'Arenós, també dit de la Vinyaza, documentat des del segle XII. Al seu emplaçament s'han trobat restes de l'edat de Bronze i de l'època ibera.
  • Sucaina: Ermita de Santa Anna, del segle XVIII, situada a la vora de la carretera CV-195, i masia de la Chirivilla, d'origen islàmic, on es conserva el basament d'una torre de planta quadrada.
  • Vilafermosa: Ermita de Sant Bartomeu, renovada al segle XVIII. Està ubicada a tocar de la carretera CV-190, entre Vilafermosa i Sant Vicent.

Mancomunitats[modifica | modifica el codi]

La majoria dels municipis de l'Alt Millars estan integrats en dues mancomunitats, la de l'Espadà-Millars (Aiòder, Argeleta, Espadella, Fanzara, les Fonts d'Aiòder, Toga, Torralba del Pinar, Torre-xiva, Vallat i Vilamalur)[3] i la Intermunicipal de l'Alt Millars (Aranyel, el Castell de Vilamalefa, Cirat, Cortes d'Arenós, Lludient, Montant, Montanejos, la Pobla d'Arenós i Sucaina)[4].

Vies de comunicació[modifica | modifica el codi]

La principal via de comunicació de l'Alt Millars és la carretera CV-20, que uneix les localitats de Vila-real, a la Plana Baixa, i la Pobla d'Arenós, a tocar ja de la frontera amb Aragó. De fet, en deixar enrere Onda, l'últim poble de la plana, aquista carretera rep el nom de carretera paisajística del Mijares[5]. La CV-194 (Fanzara-El Castell de Vilamalefa) i la CV-190 (L'Alcora - Cortes d'Arenós) completen la xarxa viària més destacada de la comarca.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Beüt i Berenguer, Emili. Geografia elemental del Regne de València (en valencià). València: Lo Rat Penat, 1972. 
  2. Pitarch, Vicent. Traces d'excursionistes (Centre Excursionista de Castelló) (en valencià). Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1998. 
  3. «Municipis de la Mancomunitat Espadà-Millars» (en valencià). Mancomunitat Espadà-Millars. [Consulta: 8 juliol 2016].
  4. D'Anjou González, Juan. Las mancomunidades intermunicipales en el régimen local español. Primera (en castellà). Madrid: Ministeri d'Administracions Públiques, 1994. 
  5. «'Venden’ la CV-20 como una ruta paisajística del Mijares» (en castellà). Mediterráneo, 24/12/2014. [Consulta: 9 juliol 2016].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alt Millars Modifica l'enllaç a Wikidata