Alt alamànic

Alt alamànic
Hochalemannisch
Tipus	dialecte
Ús
Classificació lingüística
	llengua humana; llengües indoeuropees; llengües germàniques; llengües germàniques occidentals; alt alemany; alt alemany superior; alamànic
Característiques
Sistema d'escriptura	alfabet llatí
Dialectes	Alemany de Zuric, Alemany de Berna
Codis
Glottolog	high1290
Linguist List	gsw-hig

L'alt alamànic és un dialecte de l'alemany alamànic que es parla al nord de Suïssa, al sud de l'estat alemany de Baden-Württemberg, a Liechtenstein, part de l'Alt Rin francès i la regió de Vorarlberg austríaca.^[1] Forma part del continu dialectal de l'altgermànic superior, en què s'inclouen l'alamànic, el bavarès i el franconi.

Àrea lingüística

Els dialectes de l'alt alamànic es parlen a Liechtenstein i a la majoria de la Sprachraum alemanya: part de Baden-Württemberg (Alemanya), Liechtenstein, Alt Rin (França) i Vorarlberg (Àustria).

És important no confondre l'alt alamànic amb el terme «alemany suís», que es refereix a tots els dialectes alamànics de Suïssa, en oposició a la variant suïssa de l'alemany estàndard, la llengua literària de la part germanòfona diglòssica de Suïssa.

A Alemanya, els dialectes d'alt alamànic es parlen al sud de Baden-Württemberg, com per exemple a Markgräflerland i l'àrea adjacent al sud de Friburg de Brisgòvia, dins la Selva Negra. També es parla al sud de la regió de Sundgau, dins l'Alt Rin d'Alsàcia, a França. A la regió de Vorarlberg, a l'Àustria occidental, s'hi parla una forma d'alt alamànic al voltant de la conca del Rin.

Subdivisions

L'alt alamànic acostuma a dividir-se entre les seves varietats orientals i occidentals, marcades per la línia Brünig-Napf-Reuss, a través dels cantons d'Argau i de Lucerna.

L'alt alamànic oriental inclou el zuriquès, l'alemany de Lucerna i els dialectes de Suïssa oriental.

L'alt alamànic occidental inclou el bernès, els dialectes de Solothurn i Friburg, i la majoria de dialectes d'Aargau i les parts septentrionals del cantó de Lucerna.^[2]

Característiques

La característica distintiva dels dialectes de l'alt alamànic és la conclusió de la segona mutació consonàntica germànica, per exemple, chalt [xalt] «fred» vs. l'estàndard kalt [kʰalt].

Referències

↑ Trudgill, Peter. European Language Matters: English in Its European Context. Cambridge University Press, 11 November 2021, p. 150. ISBN 978-1-108-83296-0.
↑ Rudolf Hotzenköcherle: Die Sprachlandschaften der deutschen Schweiz. Sauerländer, Aarau, Frankfurt am Main, Salzburg 1984 (Reihe Sprachlandschaften der Schweiz 1), ISBN 3-7941-2623-8; hier: Der Nordosten. S. 91–124. Peter Wiesingers Untersuchungen der dialektalen Lautsysteme des Deutschen zeigen, dass das nördliche Ostschweizerdeutsch bereits eine Interferenzzone des Mittelalemannischen ist; siehe Peter Wiesinger: Die Einteilung der deutschen Dialekte. In: Werner Besch u. a.: Dialektologie. Ein Handbuch zur deutschen und allgemeinen Dialektogie (= Handbücher zur Sprach- und Kommunikationswissenschaft. Band 1). Berlin / New York 1983, S. 807–900, besonders S. 836 sowie Karten 47.4 und 47.5.

[Trudgill_2021-1] Trudgill, Peter. European Language Matters: English in Its European Context. Cambridge University Press, 11 November 2021, p. 150. ISBN 978-1-108-83296-0.

[2] Rudolf Hotzenköcherle: Die Sprachlandschaften der deutschen Schweiz. Sauerländer, Aarau, Frankfurt am Main, Salzburg 1984 (Reihe Sprachlandschaften der Schweiz 1), ISBN 3-7941-2623-8; hier: Der Nordosten. S. 91–124. Peter Wiesingers Untersuchungen der dialektalen Lautsysteme des Deutschen zeigen, dass das nördliche Ostschweizerdeutsch bereits eine Interferenzzone des Mittelalemannischen ist; siehe Peter Wiesinger: Die Einteilung der deutschen Dialekte. In: Werner Besch u. a.: Dialektologie. Ein Handbuch zur deutschen und allgemeinen Dialektogie (= Handbücher zur Sprach- und Kommunikationswissenschaft. Band 1). Berlin / New York 1983, S. 807–900, besonders S. 836 sowie Karten 47.4 und 47.5.

[1]

[2]