Alta Velocitat Espanyola

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquest article tracta sobre la línia d'alta velocitat. Si cerqueu l'organització empresarial, vegeu «Associació Valenciana d'Empresaris».
Infotaula xarxa de transportsAlta Velocitat Espanyola
AVE
Renfe AVE.svg
Trenes.jpg
Inauguració 1992
Operador Renfe
Tipus servei Alta Velocitat
Llarg recorregut
Línies 6
Estacions 22
Longitud 2.230 km (2010)
Velocitat ≃300 km/h
Ample ferroviari 1435 mm
Modifica les dades a Wikidata

Alta Velocitat Espanyola, més coneguda per les sigles AVE, és la marca comercial[1] creada el 1992[2] de la companyia ferroviària espanyola Renfe Operadora per als seus trens de gamma més alta. Aquests trens circulen a una velocitat màxima de 350 km/h per línies d'ample ferroviari estàndard (1.435 mm) electrificades a 25 kV - 50 Hz en recorreguts de llarga distància. La paraula al·ludeix al mateix temps a au en castellà buscant una imatge comercial per a aquests trens.2019[cal citació] Espanya és el primer país amb més línies d'alta velocitat d'Europa.[3]

L'empresa encarregada de l'AVE, Adif Alta Velocidad va ser des del seu inici l'empresa pública que més deute acumulava a Espanya.[4]

Història[modifica]

La marca comercial AVE va començar-se a per a denominar la línia d'alta velocitat Madrid-Sevilla, que es va inaugurar el 21 d'abril del 1992.[5] Les primeres locomotores de la línia Madrid-Sevilla estan inspirades en el TGV francès (Train à Grande Vitesse, tren de gran velocitat), pioner a Europa en els serveis de gran velocitat. Actualment l'AVE ja no és sols sinònim de la línia Madrid-Sevilla sinó que és un producte comercial gestionat actualment per la Unitat de Negoci (UN) Alta Velocidad Renfe Operadora. La companyia, única operadora amb llicència d'Adif a les vies d'ample europeu, classifica en aquesta Unitat de Negoci aquells productes la major part dels quals el recorregut es realitza a més de 200 km/h de mitjana. Des de la inauguració del primer tram cada any els pressupostos de l'Estat espanyol han tingut una partida per l'AVE.[cal citació]

El 2016 va multar un càrtel d'empreses per repartir-se les adjudicacions relatius a l'AVE.[6][3]

El servei d'AVE València-Castelló inaugurat el gener de 2018 no donava efectivament el servei d'alta velocitat per ser reduïda.[7] Es constatà que el viatge s'allargava per fer-se sobre unes vies que ja abans estaven saturades.[8]

El desembre de 2018 dos empreses de transport aeri de passatgers, Air Nostrum i Acciona, s'uniren per competir contra l'AVE.[9] El mateix mes, el Govern espanyol aprovà l'alliberament del tràfic ferroviari entre Alacant i Madrid perquè, a partir del 2021, puguin participar-hi operadors privats.[10]

El 14 de març de 2019, la Comissió Nacional dels Mercats i Valors va imposar multes milionàries a diversos càrtels d'empreses que es dedicaven a trucar els contractes, pràctica que feren durant catorze anys.[3]

Segons dades de 2019, l'eix València-Barcelona era utilitzat per més passatgers que vuit de les línies d'AVE, esdevenint el setè eix amb més passatgers.[11]

Recorreguts[modifica]

Crítiques[modifica]

Diversos historiadors i economistes critiquen que aquesta infraestructura és una «ruïna per a l'Estat», ja que ni tan sols la línia de Barcelona-Madrid aporta diners a l'estat, i ha fet que Estats Units i França desestimessin el projecte per als seus propis països.[12][13][14][15][16] També se l'ha acusat de ser «un tren per a rics».[17] Un dels crítics més significats ha estat Joan Amorós i Pla, Secretari General de FERRMED, un grup de pressió europeu liderat des de Catalunya i que té com a objectiu principal la impulsió d’un gran eix ferroviari de mercaderies que ha d’unir el sud i amb el nord d’Europa.[18][19]

Un informe del 2012 fet per la RACC conclogué que l'AVE no genera suficients beneficis per viatger.[20]

Un informe del Tribunal de Comptes de la Unió Europea, publicat el 2018, concloïa que l'AVE era car i ha sigut construït seguint criteris polítics i no econòmics.[21]

Vegeu també[modifica]

Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: El TGV arriba a Barcelona.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alta Velocitat Espanyola Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «15 años de Ave: de ilusión por el progreso a símbolo del desarrollo presente y futuro de España». Nota de prensa, 21-04-2007 [Consulta: 3 octubre 2013].
  2. «Línea Madrid-Sevilla». Adif. [Consulta: 3 octubre 2013].
  3. 3,0 3,1 3,2 Vélez, Antonio M. «Los agujeros negros del AVE: sobrecostes, amaños y corrupción tras una inversión de más de 50.000 millones». eldiario.es, 30-03-2019 [Consulta: 19 octubre 2019].
  4. Larrouy, Diego «Adif Alta Velocidad ya supera en deuda al Fondo de Rescate de los bancos: 17.900 millones». eldiario.es, 03-04-2018 [Consulta: 19 octubre 2019].
  5. M. Ontoso, Luis «Ave, la estación de salida de la marca España». ABC, 20-03-2013 [Consulta: 3 octubre 2013].
  6. «Multa de 5,64 millones de euros a cuatro empresas y nueve de sus directivos por repartirse las adjudicaciones de los suministros de desvíos ferroviarios de Adif». CNMC, 06-07-2016. [Consulta: 19 octubre 2019].
  7. Lafita, Íngrid «Per què l'AVE València-Castelló no és "alta velocitat"?». Diari La Veu, 22-01-2018 [Consulta: 26 agost 2019].
  8. Lafita, Íngrid «El servei de Rodalia València perd 10 milions d'usuaris en 12 anys». Diari La Veu, 23-08-2019 [Consulta: 26 agost 2019].
  9. «Air Nostrum se alía con Acciona para competir contra el AVE de Renfe». Levante-EMV, 16-12-2018 [Consulta: Levante-EMV].
  10. Benito, F.J. «El Gobierno aprueba el decreto para "privatizar" el AVE entre Alicante y Madrid a partir de 2021». Diario Información, 21-12-2018 [Consulta: 21 desembre 2018].
  11. Mestre, J. «El eje València-Barcelona supera en pasajeros a ocho líneas de AVE». Levante-EMV, 18-03-2019 [Consulta: 1r maig 2019].
  12. «AVE: la ruïna de l'Estat» Avui, consultat el 28 de juny de 2011
  13. «La ruïna de l'AVE». Ara.acat [Economia], 03-07-2011 [Consulta: 9 agost 2015].
  14. http://www.lavanguardia.com/participacion/cartas/20110630/54178833653/ave-ruinos.html
  15. http://www.larazon.es/noticia/9864-renfe-suprime-el-servicio-ave-toledo-albacete-cuenca-por-falta-de-usuarios
  16. Mestre, J. «Ferrmed califica de ruina el AVE radial desde Madrid y reclama el eje mediterráneo». Levante-emv. El mercantil valencialo, 24-01-2011 [Consulta: 9 agost 2015].
  17. Ruiz del Árbol, Antonio «Por qué el AVE es un tren para ricos». Eldiario.es, 24-12-2012 [Consulta: 3 octubre 2013].
  18. «Entrevista a Joan Amorós i Pla». Revista Relleu, 103, Gener-Març 2010 [Consulta: 9 agost 2015].
  19. Torrent, Quim «AVE: la ruina del Estado». Navarralde [Consulta: 9 agost 2015].
  20. «El AVE no alcanza el umbral de rentabilidad por viajeros en ninguna línea». La Vanguardia, 03-05-2012 [Consulta: 20 febrer 2018].
  21. Suanzes, Pablo R. «Demoledor informe del Tribunal de Cuentas europeo sobre el AVE: muy caro, político y sin pasajeros». El Mundo, 26-06-2018 [Consulta: 27 juny 2018].