Alta crítica

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Alta crítica és el nom que se li dóna als estudis crítics de la Bíblia que busquen investigar el seu origen literari.

És habitual denominar-la també com Mètode històric-crític (o crític-històric), Crítica major, Crítica històrica o Crítica radical.

En contrast a l'Alta crítica hi ha la Baixa crítica que s'enfoca en l'estudi dels autors dels textos bíblics, el seu procés de formació editorial, la seva transmissió històrica i el context de formació (l'anomenat Sitz im Leben).

Mètode[modifica | modifica el codi]

Les metodologies (tant de l'alta com de la baixa crítica: crítica textual, ecdòtica, crítica de les fonts) s'aplica també a altres àmbits d'estudi de fonts documentals; l'alta crítica utilitza els mateixos mètodes científics que s'utilitzen per estudiar l'origen dels texts literaris antics. No es limita, per tant necessàriament a l'escripturística, sinó que s'empre sobre qualsevol manuscrit antic, medieval o fins i tot modern, i també sobre els textos impresos, especialment els incunables, i de fet, en teoria, sobre qualsevol tipus de suport d'un document. En general, s'aplica especialment a tots aquells de quina versió original difereix de les posteriors o, com sol passar en la major part de les fonts primàries de l'antiguitat, quan s'ha perdut i es pretén reconstruir mitjançant diferents procediments d'anàlisis de les diferencies i la seva explicació genealògica. També pot aplicar-se a autors que no van escriure textos, sinó que van fer un magisteri oral.

L'Alta crítica, sigui bíblica, clàssica, bizantina o medieval, s'enfoca en la font d'un document per determinar qui el va escriure, quan i a on fou escrit.

Diagrama de la Hipòtesi documental.
* inclou la major part del Levític
inclou la major part del Deuteronomi
"Historia deuteronómica"

Història de l'Alta crítica[modifica | modifica el codi]

L'humanista Erasme de Rotterdam (1466? - 1536) se sol acreditar com el primer intel·lectual en estudiar la Bíblia des de un punt de vista crític, o sota qualsevol criteri que no fos la de considerar-la un text literalment revelat.[1] Encara que partien dels seus mètodes, també podem trobar en el cristianisme medieval autors crítics, com Sant Agustí ((354 - 430) o la posterior escolàstica, malgrat no aplicats directament als textos bíblics. Ja en el segle XV, el humanista Lorenzo Valla havia demostrat amb procediments filològics la falsedat de la donació de Constantí, malgrat aquest era un text papal i no bíblic.

En els estudis clàssics, la nova alta crítica del segle XIX abandonà "els esforços per dotar a l'antiga religió de sentit literal i pertinència i en el seu lloc es dedicà a la recol·lecció crítica i a l'ordenació de les fonts materials."[2]

Alta crítica d'altres fonts teològiques[modifica | modifica el codi]

Tant l'alta com la baixa crítiques s'apliquen avui dia, a les fonts teològiques considerades revelades per Déu, tant per les (Sagrades Escriptures) com per les diferents religions no judeocristianes monoteistes, com Islam, hinduisme, budisme o confucianisme.

Alcorà[modifica | modifica el codi]

Pel cas de l'Alcorà, la moderna Alta crítica està en els seus inicis. Les qüestions acadèmiques sobre la seva composició i contingut impliquen qüestions polèmiques, per exemple sobre si l'Alcorà incorpora material tant del Tanakh (la Bíblia hebrea, en gran part coincident amb el Antic Testament) com del Nou Testament; que alguns neguen o limiten a una mera cita d'exemples de textos previs (de forma similar a com el Nou Testament ho fa de l'Antic). L'existència de versions diferents de l'Alcorà també és un tema qüestionable, ja que la història islàmica registra que Uthman ibn Affan (el tercer califa, 644-656) recopilà totes les variants del text que existien en la seva àpoca i va destruir les que no aprovava.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Gerald P. Fogarty, S.J. American Catholic Biblical Scholarship: A History from the Early Republic to Vatican II, Harper & Row, San Francisco, 1989, ISBN 0-06-062666-6. Nihil obstat by Raymond E. Brown, S.S., and Joseph A. Fitzmyer, S.J.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Referencies[modifica | modifica el codi]

  1. Will Durant, The Story of Philosophy, p. 125, Touchstone, 1961, ISBN 0-671-20159-X,
  2. Burkert, Greek Religion (1985), Introduction