Altozano

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaAltozano

Localització
BA10 - Altozano-Conde Lumiares.svg modifica
 38° 22′ 01″ N, 0° 30′ 27″ O / 38.3669°N,0.5076°O / 38.3669; -0.5076
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
ProvínciaAlacant
Comarcal'Alacantí
MunicipiAlacant modifica

Altozano-Comte Lumiares (també conegut simplement com a Altozano) és un barri de la ciutat d'Alacant a la comarca de L'Alacantí (País Valencià). Limita al nord amb el barri de Lo Morant; a l'est amb los barris de Nou Alacant i Carolines Altas; al sud amb el barri Campoamor; i a l'oest amb el barri Els Àngels. Segons el cens de 2018, té una població de 10.781 habitants (5.221 homes i 5.687 dones).

Història[modifica]

El barri s'estén al llarg de l'antic anomenat hort de Devesa, en un altiplà als peus del Alacant anomenat popularment com a turó de la República. Els terrenys eren agrícoles i industrials, destacant l'emplaçament d'horts, granges i una indústria ceràmica de la qual encara se'n conserven les xumeneres. Els barris de les Carolines Altes i Baixes havien acabat el seu procés d'urbanització entre 1920 i 1960 i la ciutat demanava nous terrenys pels quals créixer, i a començaments del segle XX hi havien diversos xalets i cases de lleure que eventualment van ser abandonades, construint-s'hi edificis de tipus residencial. En 1950 s'havien acabat de construir els primers edificis al barri dels Àngels en una construcció anomenada popularment pels alacantins com «el Montoto», en honor a l'empresa constructora del conjunt.[1] Les primeres urbanitzacions es van realitzar als voltants dels anys 70, molt després que els seus veïns de les Carolines.

El nom Altozano significa «turó o munt de poca alçària en terreny pla»[2] en castellà. La traducció al català del mot («altell») no té gaire tradició, tot i el seu ús ocasional per part de la comissió foguerera.[3] També ha aparegut l'etimologia popular Alto-sano, sobretot abans de la urbanització del barri.[4] El nom de Comte Lumiares el rep d'una important avinguda que fa de frontera del barri i porta el nom de Antonio Valcárcel Pío de Saboya y Moura, comte de Lumiares, arqueòleg i historiador alacantí del segle XVIII.

Geografia[modifica]

Se situa en un altiplà del Tossal, i és travessada per un profund torrent subterrani d'aigua que acaba desembocant a la Rambla. Limita pel nord amb la Gran Via, concretament el fragment del carrer Colòmbia.

Serveis[modifica]

Té connexió amb les línies d'autobús 04, 08, 13, 17, 24 i 24N; així com una connexió propera amb el TRAM. Presenta una gran quantitat de negocis d'hostaleria i serveis, així com de l'institut IES Doctor Balmis i diverses places públiques com la plaça Amèrica, la plaça d'Altozano o la plaça de la Creu Roja.

L'Hospital General d'Alacant es troba a aquest barri.

Monuments[modifica]

  • Xumeneres de la Ceràmica d'Altozano, d'inicis del segle XX.
  • Antic Hospital Militar, actual Subdelegació de Defensa, de 1930.[5]

Personatges il·lustres[modifica]

Vicente Bañuls Aracil, pare de l'escultor Daniel Bañuls, va viure i tindre el seu taller a un xalet en l'actual barri de l'Altozano.[6]

Carrers[modifica]

Festes[modifica]

Parlament de l'Ambaixada Mora d'Altolozano, any 2005.

Entre les particularitats que diferencien a aquest barri cap destacar les seues celebracions festeres, com la Festa de Moros i Cristians, que se celebren en honor a la seua patrona, la Mare de Déu de l'Assumpció. Aquests festejos tenen lloc invariablement entre els dies 12 i 16 d'agost, i entre els seus actes cap destacar les ambaixades, entrades, processó i retreta (desfilada de disfresses).

La seua organització va a càrrec de l'Associació de Comparses de Moros i Cristians d'Altozano i, com el seu propi nom indica, la integren les comparses participants en els festejos. En 2006, l'associació estava integrada per deu comparses, set cristianes (Cavallers del Rei Jaume I, Contrabandistes, Corsaris, Croats, Maseros, Pirates i Zíngaros) i tres mores (Abencerrajes, Moros del Cordó i Pacos).

A més a més presenta dos comissions foguereres: La Ceràmica i Altozano Sud - Les Places.

Referències[modifica]

  1. «FOTOS ANTIGUAS PERO NO TANTO (3) EL GRUPO FELIPE BERGÉ (MONTOTO).». Alacantí de profit. [Consulta: 24 desembre 2019].
  2. «Altozano». DLE. RAE. [Consulta: 24 desembre 2019].
  3. «LLIBRET FOGUERA ALTELL SUD LES PLACES AÑO 2008». Todocoleccion. [Consulta: 24 desembre 2019].
  4. «FOGUERES 1934». Alicante Vivo. [Consulta: 24 desembre 2019].
  5. «AYER Y HOY: EL HOSPITAL MILITAR». Alicante Vivo. [Consulta: 24 desembre 2019].
  6. «ALICANTE EN EL RECUERDO: LA ESTATUA DE RUPERTO CHAPÍ». Alicante Vivo. [Consulta: 24 desembre 2019].
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 7,6 Vidal Tur, Gonzalo. Alicante, sus calles antiguas y modernas, 1974 [Consulta: 29 desembre 2019]. 
  8. «Manuel Baeza Gómez». Real Acadèmia d'Història. RAH. [Consulta: 29 desembre 2019].
  9. «Albert Berenguer, Isidro». Datos BNE. BNE. [Consulta: 29 desembre 2019].
  10. Hernández, J «La fotógrafa del diario INFORMACIÓN Pilar Cortés ya tiene calle en el barrio de Altozano en Alicante». , 04-01-2018 [Consulta: 29 desembre 2019].
  11. Campello Quereda, Alfredo. Los nombres de las calles de Alicante: Barrio de las Carolinas. Alacant: Temporae, 2018, p. 130-131. ISBN 978-84-15801-53-5 [Consulta: 29 desembre 2019]. 

Vegeu: Llista de barris d'Alacant


Coord.: 38° 22′ 0.90″ N, 0° 30′ 27.31″ O / 38.3669167°N,0.5075861°O / 38.3669167; -0.5075861