Altruisme
L'altruisme és la preocupació pels altres que porta a comportar-se procurant-ne el seu bé, per tant oposant-se a l'egoisme. L'altruisme no cerca el benefici propi, i es basa en l'empatia: en veure les necessitats alienes, sorgeix un sentiment positiu que porta a intentar satisfer-les. Com a terme, va néixer a les obres d'Auguste Comte i va ser manllevat per les principals llengües modernes. No tothom accepta que existeixi altruisme; de fet, pot ser un vessant de l'egoisme: la persona actua bé per guanyar l'estimació dels altres, la salvació o millorar l'autoconcepte en obrar d'acord amb la seva ètica. Fins i tot pot obeir a una estratègia de càlcul: s'actua pensant en l'altre volent que sigui recíproc, o millorar la societat en la qual es viu.
L'altruisme en la filosofia[modifica]
Diverses escoles proposen comportaments altruistes com a doctrina ètica, per això es coneix com "la regla d'or de la conducta", i així apareix en els primers pensadors grecs i orientals.
L'utilitarisme, per exemple, es basa en aquest concepte, ja que una persona actua bé sempre que maximititzi els beneficis cap als altres (no considera si perjudica o no a la pròpia persona).
Des de Plató, es considera que els polítics i governants han de ser altruistes, ja que racionalment busquen el benestar dels ciutadans que depenen d'ells. El contrari n'és la tirania, que deslegitima el poder aconseguit.
Ayn Rand, per la seva banda, considera l'altruisme immoral, ja que pot portar al sacrifici de la pròpia vida, renunciant al màxim do per un bé inferior.[1] També afirma que buscar el mateix benefici no és dolent, sempre que no perjudiqui als altres i reivindica, per tant, l'egoisme ètic. Nietzsche argumentava en la mateixa línia, afirmant que només els febles necessiten refugiar-se en l'altruisme per limitar les accions dels poderosos, que exerceixen el seu dret a la vida.
L'altruisme biològic[modifica]
En principi l'altruisme semblava contradir les lleis naturals, ja que a vegades determinats individus posen en perill la seva vida per altres i això atempta contra l'instint de conservació bàsic per a la selecció natural.[2] Tanmateix, s'ha demostrat que l'altruisme té un caràcter instintiu, per perpetuar la pròpia espècie i així transmetre els gens, com sosté Richard Dawkins[3] (per això els lligams són més forts entre animals d'un mateix grup o emparentats). Als éssers humans aquest instint apareix als 18 mesos, com als ximpanzés.
A més, alguns models matemàtics de la genètica de poblacions mostren que, en general, tot i que els altruistes són menys aptes a nivell individual, l'altruisme provoca una major supervivència a nivell de grup.[4]
L'altruisme en la religió[modifica]
L'altruisme es troba en la base de molts manaments religiosos, incloent-hi les vies del budisme cap a la il·luminació o com a resum de les lleis ètiques de les religions del llibre. De fet, la seva formulació positiva i negativa ("no facis als altres el que no voldries que et fessin a tu") va ser declarada base comuna per al diàleg entre religions al Parlament Mundial de les Religions el 1993.[5]
En el budisme l'altruisme es materialitza en quatre virtuts essencials:[6]
- l'equanimitat, renunciant a l'odi o l'enveja i a l'afany de posseir, que lliga la persona al món terrenal
- amor, que porta a actuar buscant el benefici aliè
- la compassió, que vol deslliurar els altres del dolor
- la felicitat que esdevé quan els del voltant són feliços
Per al cristianisme, l'altruisme és la base de la moral, ja que sustenta el manament que Jesús va donar abans de morir: "estimeu els altres com jo us he estimat" (Jn 15:9-17). Aquest manament ha de substituir les velles lleis judaiques, inspirades en la llei del Talió i incita a estimar fins i tot els enemics. El concepte com a tal no apareix als escrits catequètics per ser un nom modern, però es pot rastrejar en termes com caritat o proïsme.
Diversos hadits islàmics lloen l'altruisme. Hi hauria tres graus d'altruisme (de menor a major mèrit): donar als altres allò que no fa falta com a caritat, considerar el proïsme al mateix nivell que un o posar-lo per sobre, i sacrificar-se pels altres malgrat perjudicar-se.
L'altruisme en la societat[modifica]
Les entitats sense afany de lucre, com les ONG, s'anomenaven anteriorment altruistes perquè persegueixen fins socials i no sols econòmics, com l'empresa tradicional. A finals del segle xx, però, van sorgir conceptes com la responsabilitat social corporativa, la banca ètica o l'anomenat màrqueting net, en què les empreses, per fidelitzar els clients i millorar la seva imatge de marca, emprenen accions altruistes, com per exemple donar part de la recaptació a projectes del Tercer Món. Els beneficis que deixen d'ingressar es compensen amb la publicitat positiva generada.
Els comportaments altruistes han estat estudiats per la teoria de jocs, per exemple en el dilema del presoner, i es troben com a base de concursos televisius com "Sis a traïció", en TV3.
L'altruisme és una de les bases que sustenten la Declaració Universal dels Drets Humans, perquè considera els altres com iguals i per tant amb els mateixos drets, que s'han de procurar atorgar, malgrat que un mateix no els necessiti.
Referències[modifica]
- ↑ Rand, Ayn (1964) The Virtue of Selfishness. Signet Book.
- ↑ Dobzhansky, T. «Nothing in biology makes sense except in the light of evolution». Am Biol Teach, 35, 1973, pàg. 125-9.
- ↑ Dawkins (1976/2000) El gen egoista, Salvat Editores, SA, 2a edició, Barcelona.
- ↑ Baschetti, R. «The dawn of science-based moral reasoning». Med. Hypotheses, 68, 1, 2007, pàg. 4-8. DOI: 10.1016/j.mehy.2006.04.035. PMID: 16978796.
- ↑ Hans Küng, Towards a Global Ethic.
- ↑ Patrul Rimpoché, Le chemin de la Grande Perfection, Editions Padmakara.
Vegeu també[modifica]