Alunita

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Alunita
Alunit Montcada,Barcelona,Spanien.JPG
Classificació
Categoria sulfats
Fórmula química KAl3(SO4)2(OH)6
Nickel-Strunz 07.BC.10
Propietats
Sistema cristal·lí trigonal
Hàbit cristal·lí fibrós a columnar, porcelànic, comunament granular a massiu
Estructura cristal·lina a = 6.98 Å, c = 17.32 Å; Z = 3
Simetria trigonal 3m o 32/m
Color groc, vermell, marró vermellós, incolor si és pura, pot ser blanc, ombres pàl·lides de color gris,
Exfoliació perfecta {0001}
Fractura concoïdal
Tenacitat fràgil
Duresa 3,5 a 4
Lluïssor vítria, nacrada, terrosa als agregats
Ratlla blanca
Diafanitat transparent a translúcida
Gravetat específica 2,6 a 2,9
Densitat 2,7 a 2,8
Propietats òptiques uniaxial (+)
Índex de refracció nω = 1.572 nε = 1.592
Birefringència δ = 0.020
Altres característiques fortament piroelèctrica
Referències [1][2][3][4]

L'alunita és un mineral de la classe dels sulfats. Es va observar per primera vegada al segle XV a Tolfa, prop de Roma, on s'extreia per a la fabricació d'alum. Originàriament, rebia el nom d'aluminita, fins que el mineralogista francès François Beudant va establir el nom actual l'any 1824, del llatí alumen ('alum'). Dóna nom al grup de l'alunita i al supergrup de l'alunita.

Característiques[modifica | modifica el codi]

És un mineral d'alumini i potassi hidratats, de fórmula química KAl3(SO4)2(OH)6. Els cristalls d'alunita morfològicament són romboedres amb angles interfacials de 90° 50′, cosa que els proporciona una gran semblança als cubs. L'estructura cristal·lina n'és trigonal. L'alunita pot variar del color blanc fins al gris groguenc. La duresa és 4 i la gravetat específica és d'entre 2,6 i 2,9. És insoluble en aigua o àcids febles, però soluble en àcid sulfúric.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'alunita pertany a "07.BC: sulfats (selenats, etc.), amb anions addicionals, sense H2O, amb cations de mida mitjana i gran", juntament amb els minerals següents: ansita, ammonioalunita, ammoniojarosita, argentojarosita, beaverita-(Cu), dorallcharita, huangita, hidroniojarosita, jarosita, natroalunita-2c, natroalunita, natrojarosita, osarizawaïta, plumbojarosita, schlossmacherita, walthierita, beaverita-(Zn), ye'elimita, atlasovita, nabokoita, clorothionita, euclorina, fedotovita, kamchatkita, piypita, klyuchevskita, alumoklyuchevskita, caledonita, wherryita, mammothita, linarita, schmiederita, munakataita, chenita, krivovichevita i anhidrocainita.

Formació[modifica | modifica el codi]

L'alunita es troba en filons i en masses de reemplaçament en traquita i riolita, així com en roques volcàniques similars, riques en potassi. Es produeix com a mineral secundari sobre els minerals de sulfat de ferro. Es forma per l'acció de solucions de rodaments d'àcid sulfúric sobre aquestes roques durant l'oxidació i lixiviació dels dipòsits de sulfur. Es troba també a prop de fumaroles volcàniques. Les masses blanques de grans fins s'assemblen en aparença a la pedra calcària, a la dolomita, a l'anhidrita i a la magnesita.

L'alunita és un anàleg de la jarosita, en la qual l'alumini reemplaça el Fe3+. El sodi pot substituir-se pel potassi en el mineral, i quan el contingut de sodi és alt se'n diu natroalunita.

Supergrup de l'alunita[modifica | modifica el codi]

L'alunita pertany i dóna nom al supergrup de l'alunita. Aquest supergrup inclou els grups següents: grup de l'alunita, grup de la beudantita, grup de la plumbogummita i grup de la dussertita. Els cristalls que es troben en aquest supergrup són generalment petits, imperfectes i rars. L'hàbit és generalment o bé tabular {0001} o pseudocúbic (romboedrocúbica) a pseudocuboctahedral. Aquest supergrup també és conegut com a família alunita.[5]

Grup de l'alunita[modifica | modifica el codi]

El grup de l'alunita és un dels grups que pertanyen al supergrup del mateix nom. El membre més comú és la jarosita. Aquest grup conté els minerals següents: alunita, amonioalunita, amoniojarosita, argentojarosita, beaverita-(Cu), beaverita-(Zn), dorallcharita, huangita, hidronijarosita, jarosita, natroalunita, natroalunita-2c, natrojarosita, osarizawaita, plumbojarosita, schlossmacherita i walthierita.[6]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. http://rruff.geo.arizona.edu/doclib/hom/alunite.pdf Handbook of Mineralogy
  2. «Alunite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 2 febrer 2014].
  3. http://webmineral.com/data/Alunite.shtml Webmineral data
  4. Hurlbut, Cornelius S.; Cornelis Klein Manual of Mineralogy. 20a ed., 1985. ISBN 0-471-80580-7. 
  5. «Alunite Supergroup» (en anglès). Mindat. [Consulta: 2 febrer 2014].
  6. «Alunite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 2 febrer 2014].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alunita Modifica l'enllaç a Wikidata