Amàlia Guillema de Brunsvic-Lüneburg
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 21 abril 1673  Hannover | ||
| Mort | 10 abril 1742 (68 anys) Viena | ||
| Causa de mort | verola | ||
| Sepultura | Cripta Imperial de Viena | ||
| Religió | Catolicisme | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | reina regnant | ||
| Altres | |||
| Títol | Duquessa Reina consort | ||
| Família | Welf | ||
| Cònjuge | Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic (1699–) | ||
| Fills | Maria Josepa d'Àustria, Archduke Leopold Joseph of Austria, Maria Amàlia d'Àustria | ||
| Pares | Joan Frederic de Brunsvic-Lüneburg i Beneta Enriqueta de Wittelsbach | ||
| Germans | Carlota Felicitat de Brunsvic-Lüneburg | ||
| Premis | |||
 | |||
 | |||
Amàlia Guillema de Brunsvic-Lüneburg (Brunsvic, 21 d'abril de 1673 - Viena, 1742) era princesa de Brunsvic-Lüneburg amb el tractament d'altesa que es maridà amb l'emperador Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic esdevingué l'emperadriu consort.
Antecedents familiars
[modifica]Era filla del duc Joan Frederic de Brunsvic-Lüneburg i de la princesa Benedicta del Palatinat-Simmern. Amàlia Guillema era neta per via paterna del duc Jordi de Brunsvic-Lüneburg i de la landgravina Anna Elionor de Hessen-Darmstadt; en canvi, per via materna era neta del comte Eduard del Palatinat-Simmern i de la princesa Anna de Màntua.
Núpcies i descendents
[modifica]L'any 1699 contragué matrimoni a Viena amb l'emperador emperador Josep I, fill de l'emperador Leopold I i de la princesa Elionor del Palatinat-Neuburg. La parella tingué tres filles:
- SAIR l'arxiduquessa Maria Josepa d'Àustria, nada a Viena el 1699 i morta a Dresden el 1757. Es casà amb l'elector Frederic August II de Saxònia.
- SAIR l'arxiduc Leopold Josep d'Àustria, nat a Viena el 1700 i mort el 1701.
- SAIR l'arxiduquessa Maria Amàlia d'Àustria, nada a Viena el 1701 i morta a Múnic el 1756. Es casà amb l'elector Carles Albert de Baviera.
L'any 1711 Amàlia Guillema restà viuda del seu marit i a conseqüència de l'absència d'un hereu masculí directa, la corona passà al seu cunyat, l'emperador Carles VI.
Des de 1711 fins a la seva mort, 31 anys després, Amàlia Guillema visqué apartada de la vida palatina morint en el convent dels salesians a Viena.
