Vés al contingut

Amable Liñán Martínez

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Amable Liñán)
Plantilla:Infotaula personaAmable Liñán Martínez
Biografia
Naixement27 novembre 1934 Modifica el valor a Wikidata
Noceda de Cabrera (província de Lleó) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort8 novembre 2025 Modifica el valor a Wikidata (90 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Premi d'Investigació "Miguel Catalán"
2007 
 Antonio Hernando Grande
Acadèmic de la Reial Acadèmia d'Enginyeria
Representa: vint-i-vuit

1r desembre 1994 – 8 novembre 2025
 cap valor
Acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals
23 gener 1991 – 25 juny 2024 (Supernumerari)
 Felipe Lafita BabíoElena Vázquez Cendón  Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióInstitut Tecnològic de Califòrnia
Universitat Politècnica de Madrid - doctorat Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiFrank E. Marble i Gregorio Millán Barbany Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióenginyer aeroespacial, professor universitari, escriptor Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Califòrnia
Universitat Yale
Universitat d'Ais-Marsella
Universitat de Princeton
Universitat de Michigan
Universitat Politècnica de Madrid Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Estudiant doctoralEduardo Fernández Tarrazo, Mario Sanchez-Sanz, Antonio Revuelta, Jorge Arrieta-Sanagustín, Manuel Rodríguez Fernández, Rodrigo Martínez-Val Peñalosa, Antonio B. Lecuona Neumann, Ignacio Esteban Parra Fabián, Alberto Zaragoza Hernánz, Pablo de Assas y Martínez de Morentin, Jesús Peláez Álvarez, Francisco J. Higuera Antón, Emilio Pérez Cobo, Carlos Vázquez Espí, Fernando Fachini Filho, Juan Esteban García Schafer, Marcos Vera Coello, Miguel Hermanns Navarro, José Graña Otero i Daniel Martínez-Ruiz Modifica el valor a Wikidata
Premis

Amable Liñán Martínez (Noceda de Cabrera, 27 de novembre de 1934 - Madrid, 8 de novembre de 2025) va ser un enginyer espanyol i autoritat mundial en el camp de la combustió.[1]

Biografia

[modifica]

Nascut el mes de novembre de 1934 a la població lleonesa de Noceda,[2] va doctorar-se en enginyeria aeronàutica. Va ser catedràtic de mecànica de fluids a l'Escola Tècnica Superior d'Enginyers Aeronàutics de Madrid, de la Universitat Politècnica de Madrid (adscrit al departament de Motorpropulsió i Termofluidodinàmica d'aquesta escola). Ha estat professor a les universitats de Califòrnia, Michigan i Princeton als Estats Units i en la de Marsella a França, entre d'altres. Des de 1997 és professor adjunt en la Universitat Yale.[3]

Va centrar els seus estudis de recerca al voltant dels problemes bàsics de la combustió, tant de reactors com de dinàmica de sondes planetàries, en aquest últim cas treballant directament per la NASA i l'Agència Espacial Europea. Així mateix, els seus treballs d'aplicació de les matemàtiques als problemes de la combustió han estat considerats pioners en el món, fins al punt que les cartes de presentació i suport de la seva candidatura, arribades d'universitats i centres d'investigació de diversos països, no dubten en considerar-lo com el màxim teòric mundial.

Autor de diversos llibres i treballs científics divulgatius el 1993 fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica.

El 1989 va ser escollit acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals.[4] També és membre de la Reial Acadèmia d'Enginyeria d'Espanya, França i Mèxic. A més, és membre del consell científic de l'institut IMDEA Energia. En 2007 va rebre el Premi d'Investigació "Miguel Catalán" de la Comunitat de Madrid.

Obres

[modifica]
  • Fundamental Aspects of Combustion (Oxford University Press, 1993).

Referències

[modifica]
  1. «Casa de León: Amable Liñán, sabio de la aeronáutica y leonés de corazón» (en castellà), 12-11-2025. [Consulta: 14 novembre 2025].
  2. «Amable Liñán Martínez [1934] El niño pobre que fichó la NASA». Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 16 abril 2016].
  3. Amable Liñán recibe el homenaje de los ingenieros aeronáuticos, EL País, 19 de febrer de 2010
  4. Biografia Arxivat 2016-05-04 a Wayback Machine. al web de la RAC

Enllaços externs

[modifica]