Amadeu I d'Espanya

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Simpleicons Interface user-outline.svgAmadeu I d'Espanya
Amadeo king of Spain.jpg
 Rei d'Espanya
16 de novembre de 1870 – 11 de febrer de 1873
Francisco Serrano
com a Regent del Regne
Dades biogràfiques
Naixement 30 de maig de 1845
Torí, Regne de Sardenya-Piemont
Mort 18 de gener de 1890(1890-01-18) (als 44 anys)
Torí, Itàlia
Sepultura Basílica de Superga (Torí)
Casa reial casa de Savoia
Cònjuge

Maria Victòria dal Pozzo (1867-1876)
Maria Letícia Bonaparte (1888-1890)

Pares Víctor Manuel II d'Itàlia
Adelaida d'Àustria
Premis Cavaller de lOrde del Toisó d'Or
gran creu de l'orde d'Isabel la Catòlica
Order of the Black Eagle

Escut d'armes de Amadeu I d'Espanya
Modifica dades a Wikidata

Amadeu I d'Espanya (Torí, Piemont, 30 de maig de 1845 - Torí, Itàlia, 18 de gener de 1890)[1] va ser duc d'Aosta, escollit com a rei d'Espanya de 1870 a 1873, durant el Sexenni Revolucionari, per les Corts espanyoles després de la Revolució Gloriosa de 1868 que va expulsar del país a la dinastia Borbó. La brevetat del seu regnat, de poc més de dos anys, va ser a causa de la inestabilitat política que vivia Espanya, el rebrot carlí, la guerra a Cuba i, sobretot, la mort del seu principal valedor, Joan Prim.

Orígens familiars[modifica | modifica el codi]

Tercer fill de Víctor Manuel II d'Itàlia i de l'arxiduquessa Adelaida d'Àustria,[2] era nét del rei Carles Albert I de Sardenya i de l'arxiduquessa Maria Teresa d'Àustria-Toscana per via paterna, mentre que per via materna ho era de l'arxiduc Rainier d'Àustria i de la princesa Elisabet de Savoia-Carignano.

Regnat[modifica | modifica el codi]

Després de la Revolució de 1868 a Espanya es proclamà una monarquia constitucional, però hi hagué serioses dificultats, pel canvi de règim, a trobar un rei que acceptés el càrrec. Espanya en aquell temps era un país pobre i convuls. Finalment el 16 de novembre de 1870 amb el suport del sector progressista de les Corts i dels carlistes, Amadeu de Savoia és triat rei com Amadeu I d'Espanya, succeint a Isabel II.[3]

La figura d'Amadeu era vista amb predilecció per la classe progressista espanyola. Fill d'un rei liberal anomenat el Galant Home que havia conduït la Unificació italiana a bon port. Finalment fou, després de moltes discussions, elegit el duc d'Aosta com a rei d'Espanya.

Mentre Amadeu viatjà a Madrid per a prendre possessió del seu càrrec, el general Joan Prim, el seu principal valedor, mor assassinat. Després d'això Amadeu va tenir serioses dificultats a causa de la inestabilitat dels polítics espanyols, les conspiracions republicanes, els alçaments carlistes, el separatisme de Cuba, les disputes entre els seus propis aliats i alguns intents d'assassinat.

Per tot això el seu regnat va durar tres anys. Va abdicar per iniciativa pròpia l'11 de febrer de 1873, tornant a Itàlia on va assumir el títol de duc d'Aosta. A la seva marxa es va proclamar la Primera República Espanyola.

Descendència[modifica | modifica el codi]

Del primer matrimoni, amb Maria Victòria dal Pozzo, va tenir tres fills:[2]

Del segon matrimoni, amb Maria Letícia Bonaparte, va tenir un fill:[2]

Títols i successors[modifica | modifica el codi]

Amadeu I d'Espanya
Naixement: Torí 1845 Mort: Torí 1890
Títols constitucionals
— Nova creació: —
(Títol de nova creació per la
Constitució Espanyola de 1869)
(Regent: Francisco Serrano)
Rei d'Espanya
(Llista de reis d'Espanya)
(1870-1873)
— Abdicació: —
Amadeu I abdica
— Nou règim —
Primera República Espanyola
— President —
Estanislau Figueras
Títols
— Nova creació: —
Apanatge en favor seu
Duc d'Aosta
(1873-1890)
Succeït per:
Manuel Filibert de Savoia-Aosta
Casa de Savoia-Aosta

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Amadeu I d'Espanya Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «Amadeu I d'Espanya». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 13 maig 2014].
  2. 2,0 2,1 2,2 Pericot García, 1983, p. 330.
  3. Mata, Jordi et al. «300 anys d'espoli». Sàpiens [Barcelona], núm. 122, novembre 2012, p.26-37. ISSN: 1695-2014.
  4. Titles of European hereditary rulers: Colección legislativa de España (Madrid): tomo CVII (1871); p.1077; Doc.# 795

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Pericot García, Luis (dir.); Ulloa Cisneros, Luis; Camps Cazorla, Emilio. Historia de España. Gran historia general de los pueblos hispanos. La Casa de Borbón (Siglos XVIII a XX) (en castellà). Barcelona: Océano & Instituto Gallach, 1983. ISBN 84-7505-725-X.