Amado Alonso

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAmado Alonso
Amado-Alonso-circa 1920.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement13 setembre 1896 Modifica el valor a Wikidata
Lerín (Navarra) Modifica el valor a Wikidata
Mort26 maig 1952 Modifica el valor a Wikidata (55 anys)
Arlington (Massachusetts) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversidad Central Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófilòleg, crític literari, professor d'universitat, lingüista, romanista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Harvard
Universitat de Buenos Aires Modifica el valor a Wikidata
Membre de
AlumnesÁngel Rosenblat i María Rosa Lida de Malkiel Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
AmadoAlonso Firma.jpg Modifica el valor a Wikidata

Amado Alonso (Lerín, Navarra, 13 de setembre de 1896Arlington, Massachusetts, 26 de maig de 1952) fou un poeta i filòleg, conegut per les seves aportacions al corrent crític de l'estilística, amb influències de l'estructuralisme lingüístic. Contribuí a l'apropament de les escoles americana i peninsular sobre els estudis hispànics i publicà un article de referència sobre el nom del castellà o llengua espanyola. Deixeble de Ramón Menéndez Pidal, el gruix de la seva tasca de divulgació es troba a la Revista de Filología Hispánica.[1]

Vida i obra[modifica]

Alonso va anar a l'escola a Pamplona i a la Universitat a Madrid (a partir de 1915), on fou deixeble de Ramón Menéndez Pidal. De 1922 a 1923 fou lector a la Universitat de Berlín. El 1927 va defensar la seva tesi doctoral Estructura de las "Sonatas" de Valle-Inclán. Des d'aquest any i fins a 1946 fou el director del Institut de Filologia de la Universitat de Buenos Aires (que després seria anomenat "Instituto de Filología y Literaturas Hispánicas Dr. Amado Alonso"), on fou mestre de María Rosa Lida de Malkiel. Des de 1946 (arran de la pujada al poder de Perón) i fins a la seva mort fou professor de la "càtedra Smith" de la Universitat Harvard. La seva obra De la pronunciación medieval... fou publicada pòstumament a cura de Rafael Lapesa, a qui havia deixat instruccions essent conscient que la seva malaltia (un càncer) li impediria acabar-la.

Alonso va fundar i dirigir la Revista de Filología Hispánica (Buenos Aires, 1939–1946) i la Nueva Revista de Filología Hispánica (Mèxic, 1948–1952). També va ser el traductor del Curs de lingüística general de Ferdinand de Saussure a l'espanyol (Curso de Lingüística General, Buenos Aires 1945), i també traduí Karl Vossler (Filosofía del lenguaje, Madrid 1940, Buenos Aires 2008).

Fou investit doctor honoris causa per la Universitat de Chicago (1941).

La Fundación Amado Alonso es va crear a Lerín el 2001 amb la finalitat de contribuir al coneixement de la vida i obra d'Alonso.

Obres[modifica]

  • Estructura de las sonatas de Valle-Inclán (1928)
  • El problema de la lengua en América (1935)
  • Castellano, español, idioma nacional. Historia espiritual de tres nombres (1938)
  • Gramática castellana (Primer curso, 1938; Segundo curso, 1939) En col·laboració amb Pedro Henríquez Ureña.
  • Poesía y estilo de Pablo Neruda (1940)
  • Ensayo sobre la novela histórica: El modernismo (1942)
  • Traducció i pròleg del Curso de Lingüística General de F. de Saussure (1945)
  • Estudios lingüísticos. Temas españoles (1951)
  • Estudios lingüísticos. Temas hispanoamericanos (1953)
  • Materia y forma en poesía (1955) (amb pròleg de M. R. Lida de Malkiel)
  • De la pronunciación medieval a la moderna en español (1955) (a cura de Rafael Lapesa)

Referències[modifica]

  1. «Amado Alonso». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Bibliografia[modifica]

  • Lecea Yáabar, Juan María «Amado Alonso (1896 - 1952)». Cauce. Revista de Filología y su Didáctica, Núm. 18-19, 1995-1996, pàg. 17-70 [Consulta: 6 agost 2016].

Enllaços externs[modifica]