Amado Alonso

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAmado Alonso
Amado Alonso.JPG
Biografia
Naixement 13 setembre 1896
Lerín
Mort 26 maig 1952 (55 anys)
Arlington
Educació Universidad Central
Activitat
Ocupació Filòleg, lingüista, professor d'universitat, crític literari i romanista
Ocupador Universitat Harvard
Universitat de Buenos Aires
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Amado Alonso (Lerín, Navarra, 13 de setembre de 1896Arlington, Massachusetts, 26 de maig de 1952) fou un poeta i filòleg, conegut per les seves aportacions al corrent crític de l'estilística, amb influències de l'estructuralisme lingüístic. Contribuí a l'apropament de les escoles americana i peninsular sobre els estudis hispànics i publicà un article de referència sobre el nom del castellà o llengua espanyola. Deixeble de Ramón Menéndez Pidal, el gruix de la seva tasca de divulgació es troba a la Revista de Filología Hispánica.[1]

Vida i obra[modifica]

Alonso va anar a l'escola a Pamplona i a la Universitat a Madrid (a partir de 1915) on fou deixeble de Ramón Menéndez Pidal. De 1922 a 1923 fou lector a la Universitat de Berlín. El 1927 va defensar la seva tesi doctoral Estructura de las "Sonatas" de Valle-Inclán. Des d'aquest any i fins a 1946 fou el director del Institut de Filologia de la Universitat de Buenos Aires (que després seria anomenat "Instituto de Filología y Literaturas Hispánicas Dr. Amado Alonso"), on fou mestre de María Rosa Lida de Malkiel. Des de 1946 (arrel de la pujada al poder de Perón) i fins a la seva mort fou professor de la "càtedra Smith" de la Universitat Harvard. La seva obra De la pronunciación medieval.... fou publicada pòstumament a cura de Rafael Lapesa, a qui havia deixat instruccions essent conscient que la seva malaltia (un càncer) li impediria acabar-lo.

Alonso va fundar i dirigir la Revista de Filología Hispánica (Buenos Aires, 1939–1946) i la Nueva Revista de Filología Hispánica (Mèxic, 1948–1952). També va ser el traductor del Curs de lingüística general de Ferdinand de Saussure a l'espanyol (Curso de Lingüística General, Buenos Aires 1945), i també traduí Karl Vossler (Filosofía del lenguaje, Madrid 1940, Buenos Aires 2008).

Fou investit doctor honoris causa per la Universitat de Chicago (1941).

La Fundación Amado Alonso es va crear a Lerín el 2001 amb la finalitat de contribuir al coneixement de la vida i obra d'Alonso.

Obres[modifica]

  • Estructura de las sonatas de Valle-Inclán (1928)
  • El problema de la lengua en América (1935)
  • Castellano, español, idioma nacional. Historia espiritual de tres nombres (1938)
  • Gramática castellana (Primer curso, 1938; Segundo curso, 1939) En col·laboració amb Pedro Henríquez Ureña.
  • Poesía y estilo de Pablo Neruda (1940)
  • Ensayo sobre la novela histórica: El modernismo (1942)
  • Traducció i pròleg del Curso de Lingüística General de F. de Saussure (1945)
  • Estudios lingüísticos. Temas españoles (1951)
  • Estudios lingüísticos. Temas hispanoamericanos (1953)
  • Materia y forma en poesía (1955) (amb pròleg de M. R. Lida de Malkiel)
  • De la pronunciación medieval a la moderna en español (1955) (a cura de Rafael Lapesa)

Referències[modifica]

  1. «Amado Alonso». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Bibliografia[modifica]

  • Lecea Yáabar, Juan María «Amado Alonso (1896 - 1952)». Cauce. Revista de Filología y su Didáctica, Núm. 18-19, 1995-1996, pàg. 17-70 [Consulta: 6 agost 2016].

Enllaços externs[modifica]