Amador Rodríguez Menéndez
| Nom original | (en) Amador Rodriguez  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 1926 Ceuta (Espanya) |
| Mort | 10 juny 2001 (74/75 anys) Madrid |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Espanya |
| Ocupació | escultor |
| Activitat | 1941 – 2011 |
| Obra | |
Obres destacables | |
Amador Rodríguez Menéndez, conegut com a "Amador", és un escultor espanyol, nascut a Ceuta, a 1926, encara que des de la seva infància vinculat a Cangas del Narcea (Astúries), lloc de procedència de la seva família, va morir el 10 de juny de 2001 a Madrid, als 75 anys. Amador era considerat com una figura rellevant en l'escultura espanyola del segle xx.[1][2]
Biografia[modifica]
La seva formació es va veure truncada pels esdeveniments de la guerra civil, ja que el seu pare, que havia estat director de ferrocarrils a Ceuta, va haver d'exiliar; començar una època de pobresa i penúries, que l'obligaria a treballar per poder viure.[1] Malgrat això reprèn els seus estudis després del conflicte bèl·lic, matriculant-se en l'Escola Superior de Comerç. A 1947 va ingressar en el Cos General del Ministeri d'Hisenda.,[2] activitat professional que va compatibilitzar amb la seva vocació per l'art, especialment amb la pintura, en un primer moment i amb l'escultura més tard.[1][2]
La seva època d'aprenent de fuster de carros li va proporcionar una experiència en la forja del ferro que després va emprar per als seus escultura.[1]
Va dur a terme la seva primera exposició l'any 1961, rebent el suport de la crítica que s'ha mantingut al seu costat des d'aquest moment.[1]
Utilitza en les seves creacions materials molt variats (el marbre, el ferro, bronze, fusta, palets, llautó ...) i depenent del missatge que ha de transmetre l'obra.[2]
Estil[modifica]
En les seves primeres obres, les datades entre 1958 i 1961, es pot veure que el centre de l'obra és la figura humana, i el material el ferro.[2]
Durant l'època de formació acadèmica, entre els anys 1959 i 1965, comença un gir cap a l'abstracció en la seva obra. També els materials emprats canvien, entrant a tenir un paper molt important la pedra. Importants obres d'aquesta etapa són: "Grito", "Homenaje a Ferrant", "Entraña" i el conegut "Monumento a la Paz". També pertanyen a aquest període obres en les quals utilitza la fusta como "Torso" i "Búho" i el ferro l'utilitza, en aquesta època per a la realització de la sèrie dedicada als mòbils.[2]
Entre 1966 i 1972, els autors (Francisco Zapico entre d'altres) han considerat que entri en el que podia qualificar com una "etapa normativista". En aquest moment Amador comença l'estudi de l'esfera, donant lloc a la sèrie coneguda com a "escultura rodona", També s'interessa per altres formes geomètriques, estudiant altres cossos com el cubo,la piràmide o el cilindre entre d'altres.[2]
Per al citat Francisco Zapico, es pot distingir una última etapa que abastaria d'1972 a 2001, que podria batejar com "etapa constructivista". En ella utilitza com materials una gamma d'allò més variada, alabastre, marbre, acer i formigó. Obres d'aquesta etapa serien: "Apertura de un cubo", "Cubo abierto", "Cilindro con cortes según triángulo egipcio".[2]
Exposicions individuals[modifica]
Segons alguns autors les exposicions individuals que feu són:[2]
- Sala d'Exposicions Amadís, Madrid. 1961.
- Sala Céspedes, Còrdova. 1963.
- Saló d'Actes de la Direcció Provincial del Moviment, Castelló de la Plana. 1963.
- Sala Amadís, Madrid. 1963.
- Ateneu de Barcelona, Barcelona. 1964.
- d'Art Modern, Bilbao. 1964.
- Sala Neblí, Madrid. 1964.
- Saló d'Exposicions de l'Institut d'Estudis Ilerdencs, Lleida. 1964.
- Saló Cultural de la Caixa d'Estalvis de León, León. 1964.
- Sala del Prat de l'Ateneu de Madrid, Madrid. 1966.
- Escola de Nobles i Belles Arts de Sant Eloi, Salamanca. 1966.
- Salons d'Informació i Turisme, Sant Sebastià. 1966.
- Galeria Liceu, Còrdova. 1966.
- Caixa d'Estalvis Provincial de Valladolid, Valladolid.
- Galeria Skira, Madrid. 1970.
- Galeria Kreisler, Madrid. 1972.
- Galeria Ynguanzo, Madrid. 1973.
- Sala d'Exposicions Luzán, Zaragoza. 1975.
- Sales d'Exposicions de l'Obra Social i Cultural de la Caixa d'Estalvis d'Astúries (itinerant per Oviedo, Avilés, Mieres, La Felguera i Gijón). 1978.
- Galeria Tantra, Gijón. 1978.
- Kandinsky Centre Difusor d'Art, Madrid. 1979.
- Casa Municipal de Cultura, Avilés. 1981.
- Galeria Nicanor Piñole, Gijón. 1981.
- Galeria la Pinacoteca, Madrid. 1983.
- Centre Cultural Nicolás Salmerón, Madrid. 1986.
- Museu Barjola, Gijón. 1991.
- Centre d'Escultura de Candás Museu Antón, Candás.
- Fundació Museu Evaristo Valle, Gijón. 1992.
- XXIII Certamen nacional de pintura de l'Ajuntament de Ḷḷuarca (itinerant per Ḷḷuarca, Oviedo, Avilés, Mieres, La Felguera). 1992.
- Museu de Belles Arts, Oviedo. 1993.
- Centre de Cultura Antic Institut, Gijón. 2000/01.
- Centre Cultural Cajastur, Oviedo. 2000/01.
- CMAE, Avilés (pòstuma). 2005.
- Museu Evaristo Valle (pòstuma). 2006.
- "Escultures i collages", Galeria Noguera, Oviedo (pòstuma) 2006.
- "Amador. Escultures i collages", Galeria Guillermina Caicoya, Oviedo (pòstuma) 2008.
- "Amador. Col·lecció del Museu Jovellanos", Museu Casa Natal de Jovellanos, Gijón, Astúries (pòstuma) 2010.
- Museu Casa Natal de Jovellanos, Gijón, Astúries (pòstuma) 2012.
Exposicions col·lectives[modifica]
Entre altres Amador va participar en les exposicions col·lectives:[2]
- Sala d'Exposicions Amadís, Madrid. 1962
- "Confluències 2002. L'escultura asturiana avui", Universitat d'Oviedo pòstuma. 2002.
- "Presència-Absència", Museu Evaristo Valle, Gijón, Astúries (exposició homenatge a Christa Beissel, Amador José Luis Posada i Javier del Riu) (Pòstuma). 2007.
- Fira DEARTE 2010, Madrid (amb la Galeria Dionís Bennàssar) Del 18 al 22 de febrer de 2010, pòstuma. 2010.
- "Motiu i motivació", Jardins del Museu Evaristo Valle, Gijón, Astúries (del 2 d'octubre de 2011 al 29 gener 2012) (pòstuma). 2011.
Obres públiques[modifica]
- Monument a la Pau, 1964. Serra d'Àvila.
- Onze mòdul, 1971. MNCARS. Madrid.
- “Citando a L.C.", 1988. Universitat d'Oviedo. Oviedo.
- Cub buit, per extracció de quadrats segons nombres pitagòrics, 1994. Museu Antón, Candás.
- Homenatge a Lorenzo Frechilla, 1997. Museu d'Escultura a l'Aire Lliure de Càceres.
- Homenatge a les Brigades Internacionals, 2001. Plaça de les Brigades Internacionals, Gijón.
- Oració, 2006, Navalcarnero, Madrid.
- Horitzó, 2006, Navalcarnero, Madrid.
Bibliografia[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Amador Rodríguez Menéndez |
- Catàleg de l'exposició "Amador. Esculturas" celebrada al Museu Barjola.1991. Textos: Ramon Rodríguez i M. Soledad Álvarez Martínez
- " Asturias: escultores de cinco décadas ", Ramón Rodríguez. 1995. Text editat en el catàleg "Asturias: escultores de cinco décadas ", editat per la Conselleria de Cultura del Principat d'Astúries
- Catàleg de l'exposició "La Escultura En Norte”, 2000. Textos: Maria Soledad Alvarez
Elsa Presa de la Vega i Eduardo García, "Esculturas nuevas, espacios nuevos". Editat per l'Ajuntament de Gijón. 2000
- "Amador. Esculturas. 1959-2000". Catàleg editat per Cajastur i la Fundació Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Gijón amb motiu de l'exposició del mateix títol a Gijón i Oviedo. Textos de Francisco Zapico Díaz
- "La pureza del espacio" Diari EL COMERÇ. 14.06.2001. Àngel Antonio Rodríguez
- Revistes i premsa
- SAMANIEGO, José Antonio, "Recuerdos de ausentes", La Nueva España, dissabte 13 d'octubre 2007
- MERAYO, Pache, "Amador, del lápiz a la piedra", Diario El Comercio, dijous 25 de març 2010
- SAMANIEGO, José A., "Amador en la Casa Jovellanos", La Nueva España, dijous 29 d'abril, 2010