Amaia Pérez Orozco

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaAmaia Pérez Orozco
(Amaia Pérez Orozco) Justa Revolta. 'Subversió feminista de l'economia'.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Amaya Pérez Orozco Modifica el valor a Wikidata
1977 Modifica el valor a Wikidata (44/45 anys)
Burgos (Castella i Lleó) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Complutense de Madrid - doctorat en economia Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióeconomista, activista, escriptora Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables

IMDB: nm8226293 Modifica el valor a Wikidata

Amaia Pérez Orozco (Burgos, 1977) és una doctora en economia, activista social i feminista espanyola dedicada a l'estudi de la sostenibilitat de la vida.[1]

Va estudiar Economia a la Universitat Carlos III on va descobrir l'economia feminista i ecologista.[2] Es va doctorar en Economia Internacional i Desenvolupament a la Universitat Complutense de Madrid. Exerceix un rol important dins de l'economia feminista.[3] Forma part del col·lectiu "XXK, feminismos, pensamiento, acción"[1]

Treballa principalment sobre la sostenibilitat de la vida com el conjunt de necessitats materials i afectives de les persones. En la seva obra Subversió feminista de l'economia, publicat el 2014, Orozco fa una crítica profunda del sistema i insisteix sobre el concepte de "sostenibilitat de la vida" i en "posar la vida al centre".[4][5] Ha estat responsable en l'UN-INSTRAW de l'estudi de propostes per reorganitzar les cures.[6]

La seva és una posició anticapitalista i ecofeminista que integra la perspectiva feminista queer i la teoria post-colonial. Segons l'autora, la vida és vulnerable i precària i això ho hem de resoldre en comú perquè som interdependents, assumint la responsabilitat col·lectiva que possibiliti el buen vivir. I això és incompatible amb el capitalisme, que amenaça constantment la vida. Aquest conflicte entre capital i vida s'acaba resolent en esferes feminitzades i invisibilitzades, fonamentalment en les llars. L'autora denuncia que en aquest conflicte capital-vida, l'heteropatriarcat ha jugat un paper fonamental silenciant el conflicte. Posar la sostenibilitat de la vida al centre significa considerar el sistema socioeconòmic amb totes les activitats (monetaritzades o no), on el què cal valorar és l'impacte final en els processos vitals. Actualment, la visió hegemònica de la vida escindeix vida humana i natura, imposa el somni boig de l'autosuficiència, nega la vulnerabilitat i identifica benestar amb consum mercantil en permanent creixement.[7][cal citació]

Quan parla de cures parla dels anomenats treballs reproductius o domèstics, aquells que gestionen i mantenen el quotidià de la vida i la salut. La major part es realitza a les llars a través del treball no remunerat o mal pagat de les dones, sostenint la vida en un sistema que no té aquesta prioritat.[8] [cal citació]

A més parla de les cadenes de cures, denunciant que les dones immigrants han hagut de deixar les cures de les seves famílies per venir a cuidar al Nord global, on són mal pagades i sense drets socials. Constatant que l'ecosistema és finit, es reconeix l'ecodependència i posa en qüestió la idea mateixa de desenvolupament, progrés i creixement. Aposta pel decreixement en l'ús de materials i energia i també en la generació de residus. Aquest decreixement ha de fonamentar-se en l'austeritat i en la redistribució enfront del creixement i no pot ser igual arreu, ha de fer-se en funció del dèficit ecològic dels diferents territoris i grups socials. Sobre el treball, l'autora es qüestiona el per què s'anomena producció a l'extracció o transformació de recursos i energia. Amb quina finalitat treballem? Quins són els treballs socialment necessaris? Quins els socialment prescindibles? I quins són els treballs nocius?[cal citació]

Des de l'economia feminista es denuncia que el paradigma neoclàssic té un clar biaix androcèntric: es nega rellevància econòmica a les esferes associades a la feminitat (àmbit privat-domèstic, llar i treball no remunerat) i l'experiència masculina en els mercats serveix per definir la normalitat econòmica. De fet parla del BBVAh, el subjecte polític per antonomàsia: Blanc, Burgès, Varon (home), Adult i afegeix Heterosexual i amb funcionalitat normativa, i com més allunyat d'aquests eixos de privilegis, menys privilegis. La seva proposta és desplaçar l'eix analític dels mercats i els processos d'acumulació de capital cap a la sostenibilitat de la vida. El repte és definir democràticament a què anomenarem buen vivir i com ho convertirem en responsabilitat col·lectiva.[7][cal citació]

A més, la seva perspectiva crítica de la gestió i anàlisi de la crisi del 2007 i de l'Estat del Benestar han estat fonamentals per fer avançar el debat en els moviments socials. Segons l'economia feminista, la crisi no va ser només financera, la crisis és multidimensional i acumulada, civilitzatòria i precedeix a l'esclat financer. L'autora parla de la crisi ecològica de dimensions globals, de la crisi de reproducció social que afecta el Sud global i de la crisi de cures en el Nord global. Va ser crítica amb les polítiques d'austeritat perquè augmentaven la pressió a les llars (i a les dones) que eren qui en última instància resolien les carències de l'Estat. Davant la crisi-estafa, que va derivar en precarietat vital i una crisi de reproducció social per a les majories,[9] l'autora proposava deixar de pagar el deute i fer una auditoria ciutadana que determinés si aquest deute era il·legítim o no. Sobre l'Estat del Benestar denuncia que s'ha basat en l'explotació de la natura, en l'espoli del Sud Global i en la invisibilització dels treballs no remunerats feminitzats.[7][cal citació]

Amaia Pèrez Orozco és molt prolífica en la creació de texts, assistència a jornades, entrevistes, vídeos, on busca obrir el debat amb una postura crítica al sistema socioeconòmic que integri el gènere com una categoria analítica central intentant trobar nexes teòrics i polítics de confluència i enriquiment mutu entre l'economia feminista i altres perspectives de pensament crític des dels marges.[10][cal citació]

Obres[modifica]

Referències[modifica]

  1. Pereda, Rubén. «Amaia Pérez Orozco, una mirada feminista para una situación de urgencia» (en castellà). eldiario.es. [Consulta: 30 agost 2019].
  2. «“Deberíamos plantearnos qué idea de vida merece la pena ser vivida de manera colectiva y democrática” | Periódico Diagonal». www.diagonalperiodico.net. [Consulta: 30 agost 2019].
  3. «Amaia Pérez Orozco, una mirada feminista para una situación de urgencia».
  4. Aguilar, Ana Requena. «"Queda bonito hablar de igualdad en el mercado laboral y no plantearse quién limpia el váter en casa"» (en castellà). eldiario.es. [Consulta: 4 agost 2019].
  5. «Entrevista a Amaia Pérez Orozco, economista que acaba de publicar "Subversión feminista de la economía" | Traficantes de Sueños». www.traficantes.net. [Consulta: 20 agost 2019].
  6. femeconomiafeminista. «Quién es quién: Economía Feminista para otro modelo de sociedad (I) | FemEconomiaFeminista» (en castellà). Arxivat de l'original el 2020-06-03. [Consulta: 30 agost 2019].
  7. 7,0 7,1 7,2 Pérez Orozco, A. . Subversión feminista de la economía. Madrid: , 2014. ISBN 9788496453487, OCLC 10152102887.. Subversión feminista de la economía. Aportes para un debate sobre el conflicto capital-vida. (en castellana). 1a edició. Madrid: Traficantes de Sueños, 2014, p. 305. ISBN ISBN 9788496453487. 
  8. Pérez Orozco, Amaia «Cadenas globales de cuidado. ¿Qué derechos para un régimen global de cuidados justo?». ONU Mujeres, 2010, pàg. 45.
  9. Pérez Orozco, Amaia «Crisis multidimensional y sostenibilidad de la vida». Investigaciones Feministas, 2011, pàg. Vol. 2, 29-53.
  10. Pérez Orozco, Amaia «Amenaza tormenta: la crisis de los cuidados y la reorganización del sistema económico.». Revista de Economía Crítica, núm. 5, 2006., pàg. 7-37.
  1. Arjona, S. 2013/03/07. . “Deberíamos plantearnos qué idea de vida merece la pena ser vivida de manera colectiva y democrática". Periódico Diagonal». Consultat el 2 de juny 2020.  
  2. Pereda, R. 2019/06/09. «Amaia Pérez Orozco, una mirada feminista para una situación de urgencia». Eldiario.es. Consultat el 2 de juny de 2020. https://www.eldiario.es/norte/economia/Miradas-feministas-situacion-urgencia_0_906760195.html
  3. Aguilar, Ana Requena. 2014/08/10. «Queda bonito hablar de igualdad en el mercado laboral y no plantearse quién limpia el váter en casa». Eldiario.es. https://www.eldiario.es/economia/igualdad-mercado-laboral-replantearse-limpia_0_289771553.html. Consultat el 2 de juny de 2020.
  4. Pérez Orozco, A. Ajenjo Calderon, A. 2018/05/07. «Economia feminista: viva, abierta y subversiva». Consultat el 2 de juny de 2020. http://www.economiacritica.net/?p=10990#more-10990
  5. Requena Aguilar, A. 2020/04/03. «Es el momento de garantizar ingressos con una renta mínima, però a futuro la renta básica no es lo más potente». Eldiario.es. Consultat el 2 de juny de 2020. https://www.eldiario.es/economia/Amaia-Perez-Orozco_0_1011399352.html
  6. Marcos, J. Fernández, M. 2019/12/11. «La reproducción asistida naturaliza que la vida no tiene límites”. Pikara magazine. Consultat el 2 de juny de 2020. https://www.pikaramagazine.com/2019/12/la-reproduccion-asistida-naturaliza-que-la-vida-no-tiene-limites/