Amaurí IV de Montfort

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Amalric de Montfort)
Infotaula de personaAmaurí IV de Montfort

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Amaury VI de Montfort Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1192 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Mort1241 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (48/49 anys)
Òtranto (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Sepulturabasílica de Sant Pere del Vaticà
Prieuré de Haute-Bruyère (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Conestable de França
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióaristòcrata Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolVescomte Modifica el valor a Wikidata
FamíliaCasa de Montfort Modifica el valor a Wikidata
CònjugeBeatrice of Viennois (en) Tradueix (1222 (Gregorià)–) Modifica el valor a Wikidata
FillsJoan I de Montfort, Marguerite of Montfort (en) Tradueix, Adèle de Montfort (en) Tradueix, Laure de Montfort (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParesSimó IV de Montfort Modifica el valor a Wikidata  i Alícia de Montmercy Modifica el valor a Wikidata
GermansAmícia de Montfort, Simó V de Montfort i Guiu de Montfort Modifica el valor a Wikidata
Modifica el valor a Wikidata

Amaurí IV de Montfort[a][b] (?, 1192 - Òtranto, Pulla, 1242) fou un noble francès baró de Montfort.

Orígens familiars[modifica]

Era fill de Simó IV de Montfort i d'Alícia de Montmorency.

Biografia[modifica]

Participà en la Croada albigesa sota els ordres del seu pare Simó IV de Montfort. En morir aquest al setge de Tolosa n'heretà la baronia de Montfort i els territoris conquerits durant la croada albigesa: el vescomtat de Carcassona, el vescomtat de Besiers, el vescomtat d'Albi i el comtat de Tolosa.

El nou papa de Roma Honori III havia convençut els francesos del nord d'implicar-se més en la croada i el rei va manar al seu fill Lluís de fer una incursió a Marmanda, que estava assetjant Amaurí,[2] i posar setge a la ciutat de Tolosa el 1219, però Lluís acabà retornant a casa seva.[3]

Incapaç de conservar els seus dominis, cedí els seus drets al rei Lluís VIII de França (1224) a canvi del títol de comte per a la seva terra de Montfort-l'Amaury. El 1230 esdevingué Gran conestable de França de resultes del seu oncle Mateu II de Montmorency i posteriorment s'uní a la Sisena Croada, on caigué presoner en el moment del desastre de Gaza. Captiu a Babilònia, fou alliberat el 1241 i, el mateix any, morí quan tornava del Llevant mediterrani.

Notes[modifica]

  1. ↑ La GEC l'anomena Amalric, traduint-ne el nom a un equivalent similar en català. També el xifra com el sisè del seu nom, en lloc de quart del seu llinatge.[1]
  2. ↑ Enumerat incorrectament com a Amaurí VI, barrejant en la numeració els barons de Montfort amb els comtes d'Évreux. Vegeu «Llista de barons de Montfort».

Referències[modifica]

  1. ↑ «Amaurí IV de Montfort». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ Etude Sur la Vie Et Le Regne de Louis Viii (1187-1226) (en francès). Slatkine, 1975, p.198. 
  3. ↑ Diccionari d'Història de Catalunya. Edicions 62, 1998, p. 21. ISBN 84-297-3521-6. 

Vegeu també[modifica]

Amaurí IV de Montfort
Naixement: 1192 Mort: 1242
Precedit per:
Simó IV de Montfort
(pare) 		Baró de Montfort
(Llista de barons de Montfort)
(1218-1241) 		Succeït per:
Joan I de Montfort
(fill)
Vescomte de Carcassona
Vescomte de Besiers
Vescomte d'Albi
(Llista de vescomtes de Carcassona
Llista de vescomtes de Besiers
Llista de vescomtes d'Albi)
(1218) 		— Territori perdut: —
cedí els drets al rei
Lluís VIII de França
(1218)
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Amaurí IV de Montfort
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Amaurí_IV_de_Montfort&oldid=31979175»