Amals

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La dinastia dels Amals fou una nissaga governant dels ostrogots que derivà el seu nom de la paraula Amalungen és a dir "els incansables".

Orígens[modifica | modifica el codi]

El primer heroi o guerrer destacat d'aquesta família, segons narra Jordanes, es deia Gapt (segle IV), aquest va engendrar Hulmul; Hulmul a Augis; Augis va tenir un fill al qui va anomenar Amal, del qui els successors van heretar el nom. Athal va engendrar Achiulf i Oduulf. Achiulf va engendrar Ansila, Ediulf, Vultuulf i Hermenric. Només a partir d'Hermenric, rei els greutungs, establerts en un territori que correspon a l'actual Ucraïna, la família va agafar una dimensió històrica apreciable.

Reis ostrogots de la dinastia Amal[modifica | modifica el codi]

  • Winitari (circa 380)
  • Hunimund (circa 390)
  • Torismond (circa 400)
  • Valamir (circa 447-465
  • Widemer o Vidimer (circa 473)
  • Teodemir (468-474)
  • Teodoric el Gran, (474 - 526)
  • Atalaric (526 - 534)
  • Amalasunta (534-535)
  • Teòdat, (535- 536)

Amals d'altres regnes[modifica | modifica el codi]

Possibles membres actuals[modifica | modifica el codi]

Al menys dues famílies diuen ser descendents dels Amals. Una d'aquestes són els Billungs, Ducs de Saxònia, que van portar també el cognom Amelung o von Ömlingen. L'altra família són els Solovjovs, Barons durant l'Imperi Rus des del 1727 (en els textos en alemany, coneguts pel cognom Solowhoff o Solowhoff von Greutungen). Els Solovjovs diuen ser descendents d'Hermenric.

En la literatura[modifica | modifica el codi]

En el poema La cançó dels nibelungs i altres relats medievals de la literatura alemanya com la Þiðrekssaga surt el personatge anomenat (Dietrich de Verona), que es basa en el rei Teodoric i els seus avantpassats Amals. El Kaiserchronik és un altre relat que tracta sobre la família de Dietrich/Theoderic's , els Amelungen, En una carta del bisbe Meinhard von Bamberg, axí com en els Annals de Quedlinburg, la paraula Amulungum/Amelung és empreada per referir-se al mateix Dietrich. Això demostra que la historia d'aquesta família va ser rememorada a través de la tradició oral fins més enllà de l'edat mitjana.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Jordanes, De Getarum (Gothorum) Origine et Rebus Gestis , 551
  • Mariano González Campo; Luis Alberto de Cuenca. "Saga de Teodorico de Verona. Anónimo del siglo XIII. Introducción, notas y traducción del nórdico antiguo de Mariano González Campo. Prólogo de Luis Alberto de Cuenca". Madrid: La Esfera de los Libros, 2010. ISBN 978-84-932103-6-6. 
  • Bradley, Henry. "The Goths: From the Earliest Times to the End of the Gothic Dominion in Spain". Nova York: G. P. Putnam's Sons, 1883. 
  • Jones, Arnold. "Prosopography of the Later Roman Empire". Cambridge at the University Press, 1971.