Amanci Amorós Sirvent
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1854  Agullent (la Vall d'Albaida) |
| Mort | febrer 1925 (70/71 anys) Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental) |
| Activitat | |
| Ocupació | compositor, pianista, organista |
| Gènere | Sarsuela |
| Professors | Salvador Giner i Vidal |
| Alumnes | Pere Sosa López, Benet Traver i García i Josep Manuel Izquierdo Romeu |
| Instrument | Piano |
| Família | |
| Fills | Josep Vicenç Amorós i Barra |
| Germans | Eugenio Amorós Sirvent |
Amanci Amorós Sirvent (Agullent, 1854 - Sant Cugat del Vallès, 5 de febrer del 1925) va ser un compositor i pedagog valencià.[1][2]
Biografia[modifica]
Amancio Amorós va néixer a Agullent el 16 de setembre de 1854. Era el tercer fill del matrimoni, que tenia dos fills més grans, Paulina i Timoteo. Va rebre la seva primera formació musical del seu pare, que era mercader, però també gran aficionat a la música. El 1862 els pares d’Amorós es van instal·lar a la localitat de Bétera, pròxima a València capital, on va néixer Eugeni, germà menor d’Amancio que, com ell, també va ser compositor i professor de música.
Posteriorment, la família es va traslladar de nou, a Cocentaina (Comtat), on l’oncle d’Amancio, José Amorós Espí, que era cura, va buscar el primer professor de piano i orgue del jove. El 1871 es van traslladar a València on Amorós va contar amb la tutela musical de Justo Fuster, conegut professor de la ciutat. Així doncs, a la capital, va estudiar piano amb Robert Segura i harmonia amb Antoni Marco i Justo Fuster. Al 1876 ja va finalitzar els estudis de piano, convertint-se en un pianista de gran renom a València.
En el curs 1879-80 Amancio Amorós va ser admès al Conservatori de València com alumne de composició, tot i que només en va cursar 2 anys. Es creu que el motiu va ser el fet de començar els compromisos professionals.
Entre 1881 i 1884 va ser professor auxiliar de piano al Conservatori valencià, mentre ho combinava amb la interpretació on era ja habitual a les reunions literario-musicals organitzades periòdicament per la societat Lo Rat Penat des de 1882, entre altres.
Probablement en la dècada dels 80 o 90 del s.XIX Amorós va compondre les seves primeres obres, on revela el seu coneixement de la tècnica pianística.
En els anys 1893-1895 va ser president de la Secció de Música de Lo Rat Penat[3] (el va substituir Salvador Giner).[4] L'any 1897 intervengué com a fundador i primer secretari de l'"Asociación de Profesores Músicos bajo la advocación de Santa Cecilia", i dotze anys més tard, al 1909, n'esdevingué president, substituint-hi precisament l'esmentat Giner.
Va ser catedràtic del Conservatori de València des del 1902 (solfeig i harmonia) i el dirigí entre els anys 1919 i 1924.[5] Entre els seus alumnes tingué José María Parejas i Machí (Benimodo, 1907-1970, director d'orquestra i de banda,[6]Benet Traver García (1866-1933),[7] i el mestre Izquierdo Romeu. Va ser membre numerari de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando de Madrid.
En el vessant bibliogràfic publicà diverses obres d'introducció a l'estudi de la música, com Elementos de solfeo, Teoría general del solfeo en forma de diálogo i Curso elemental de piano, a banda de ser fundador i director de la breu revista Biblioteca Musical Valenciana (1894-1895).[8] En la seva faceta de compositor va ser autor de sis misses, tres sarsueles, una simfonia de temes populars valencians, diverses peces didàctiques i múltiples obres de música eclesiàstica.
El fons de partitures manuscrites d'Amanci Amorós es conserva a la Biblioteca de Catalunya des de 1928.[9] En l'actualitat, l'"Escola de Música Amancio Amorós Sirvent" de l'Agrupació Musical d'Agullent recorda el nom del músic.
El seu germà Eugeni[10] va ser també compositor i el seu fill Josep Vicenç[11] va ser músic i, especialment, numismàtic.
Amanci Amorós va morir el 5 de febrer de 1925, als setanta anys d'edat, a causa d'una neoplàsia intestinal, al domicili familiar del seu fill Josep Vicente, a Sant Cugat del Vallès. Va ser enterrat en l'antic cementiri d'aquesta localitat, situat al monestir de Sant Cugat.[2]
Obra[1][12][modifica]
Música profana[modifica]
- Andante marcial, per a quintet de corda i piano
- Anyoranza, ob. 24, per a veu i piano
- Lo cant del mariner=el canto del marinero (1894), petita barcarola per a veu i piano, poesia valenciana i versió espanyola d'Antoni Roig i Civera. [Valencia]: [Manuel Martí?], [1894?].
- Col·lecció de huit peses sobre motius populars valensians, ob. 37 (1883), per a veu, piano i harmònium
- Corina, ob. 35 (1883), simfonia per a orquestra
- Los dos esclavos, ob. 50 (1886), sarsuela en tres actes amb llibret d'Antoni Roig. Valencia: Imp. Emilio Parcual, [19--?].
- Escenas poéticas, no. 2. Idilio. [S.l.]: [s.n.], [19--?]
- Mazurka en Re bemol mayor (1890), per a piano
- Mazurka en Re b mayor, per a piano-forte. Barcelona: Vda. Trilla y Torres, [1890].
- Mazurka en Re menor, per a piano. Barcelona: Vda. Trilla y Torres, [1891].
- Mazurka en Sol mayor, per a piano-forte. Barcelona: Vda. Trilla y Torres, [1890].
- Navegación submarina (1888), sarsuela en tres actes amb lletra d'Antoni Roig
- Recuerdo de amor, cançó per a veu i piano
- Los lírios, elegia de la col·lecció de Ventura Ruíz Aguilera
- Recuerdo de amor, ob. 103, cançó per a veu i piano amb lletra de Marcos Antonio Verzenni. [Barcelona]: [s.n.], [ca. 1896]
- Serenata (1896), dedicada a l'orfeó de Vilanova del Grau, amb lletra de Josep Bodria i Roig
- Sinfonía para gran orquesta, compuesta sobre aires populares de Valencia y su reino, Ob. 69 (1890).
- El Tio Sappo, parodia de la ópera Saffo de Pacini, Ob. 54, sarsuela
- [sense títol] Tres danses valencianes per a piano (conté Danza dels chagants, Danza dels nanos, Danza valenciana de la vall d'Albaida).
- Trio, ob. 20 (1887), per a violí, harmònium i piano
- Trists recorts, nocturno (1882), per a piano i harmònium
- Violetas y mariposas, capricho ob 1ª (1883), per a piano. Valencia: Salvador Prosper,[19--?].
Música sacra[modifica]
- Ave Maria, pera tenor, cor, violó i contrabaix
- Beatus vir, ob. 111 (1897), a 3 i 7 veus, amb acompanyament d'orgue, violó i contrabaix
- Cantemus dominum, ob. 121, motet per a veu sola i a cor
- Credidi de 4º tono, per a cor i orgue, o a cor sol de tenor i baríton
- Domine, dilexi decorem domus tua (1907), per a veu solista i orquestra
- Domine, exaudi orationem meam, per a cor popular i orquestra
- El drama del Calvario, ob. 22, per a solista i cor d'homes i nens, amb acompanyament d'orgue, harmònium i quintet de corda
- Final de "las Siete Palabras" (1897), per a tres veus, harmònium i piano
- Gloria a España, Marcha triunfal religiosa, ob. 27, per a harmònium, piano i quintet de corda
- Gozos a San José de Calasanz (1904), per e tres veus d'home i orgue
- Himno a Santa Cecilia, ob. 68, per a cor, arpa i quartet de corda, o per a cor, harmònium i piano
- Himno popular religioso, per a banda i cor popular, amb lletra de Martínez de la Rosa
- Memoriam fecit, motete a solo de tenor, per a veu solista i orquestra, versió per a veu amb acompanyament d'orgue, violó i contrabaix
- Misa a duo para voces de niños.
- Misa ceciliana (1914), per a tres veus iguals i cor popular
- Misa en re menor, ob. 28 (1882), per a orquestra i tres veus d'home, o per a tres veus, cor i orquestra
- O Sacrum convivium, ob. 43, per solista cor i orquestra, o per a solista i cor amb acompanyament d'orgue
- O salutaris Hostia, per a cor i sol, amb acompanyament d'orgue, o per a tercet amb acompanyament d'orgue
- Pequeño himno popular religioso de la peregrinación al Eremitorio de S. Vicente Ferrer en Agullent, ob. 88 (1893), per a banda i cor, amb lletra de Josep Peris Pasenal
- Quam dilecta, ob. 110 (1899), per a tres veus i solista, amb acompanyament d'orgue, violó i contrabaix
- Romanza a la Santísima Virgen
- Salve a dos y coro, per a orquestra i cor
- Salve a 4 voces, tenor y barítono obligado, ob. 60 (1897)
- Tota pulchra, per a orquestra i cor
- Trisagio a la Santísima Trinidad, pera cor, orgue, violó i contrabaix
Enregistraments sonors[modifica]
- Disc compacte - Miquel Álvarez-Argudo interpreta El piano (fin de siècle) (València: Institut Valencià de la Música, ? Ref. PMV 007). Comprèn les obres d'Amorós Mazurka en Sol mayor, Mazurka en Re bemol mayor i Mazurka en re menor.
Publicacions[modifica]
- Curso elemental de piano
- Curso de solfeo : lecciones manuscritas graduadas. Valencia: Sociedad Anónima Dotésio, [19--?]
- Elementos de solfeo. Valencia: Amancio Amorós, 1891 (3a. ed., 1901; 4a. ed. 1920?; 10a. ed., s.a.)
- Lecciones manuscritas graduadas : 2 curso de solfeo. Valencia: Sociedad Anónima Dotésio, [19--?]
- Método elemental de solfeo (1892)
- Nociones teóricas de solfeo. Valencia: Miguel Gimeno, 1908-1911
- Nociones teóricas de solfeo. Primer curso. Valencia: Tip. Moderna, 1908 (2a. ed., 1911; 5a. ed., 1917; nova ed., Sevilla: Tip. Zarzuela, 1927)
- Nociones teóricas de solfeo. Segundo curso. Valencia: Tip. Moderna, 1908
- Nociones teóricas de solfeo. Tercer curso. Valencia: Tip. Moderna, 1924, nova edició
- Segundo curso de solfeo, lecciones manuscritas graduadas. Valencia: Casa Dotesio, 1910
- Teoría general del solfeo. Valencia: Imp. de Manuel Alufre, 1896
- Teoría general del solfeo razonada en forma de diálogo ilustrada con profusión de ejemplos y con un programa teórico de esta asignatura. [Valencia: Manuel Alufre, 1896?]
- Tercer curso de solfeo, lecciones manuscritas graduadas. Valencia: Casa Dotesio, 1914 (Nova ed. Madrid: Unión Musical Española, s.a.)
- Tractat de composició (inèdit)
Bibliografia[modifica]
- MICÓ TEROL, Elena. Amanci Amorós Sirvent i la seua producció musical profana, article a Almaig, estudis i documents 20 (2004), p 104-108. ISSN 1139-2487
- MICÓ TEROL, Elena. Amancio Amorós Sirvent (1854-1925), compositor, pianista y pedagogo. Catálogo de su producción y aproximación a su estilo compositivo (2004). Treball per a la Universitat de Granada, 2004 (inèdit)
- MICÓ TEROL, Elena. El Compositor Amancio Amorós Sirvent (1854-1925) : en el contexto musical de Valencia. Lleida: Institut d'Estudis Ilerdencs, Diputació de Lleida, 2014. ISBN 9788496908901.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 SOBRINO, Ramón. «Amorós Sirvent, Amancio». Diccionario de la Música Española e Hispanoamericana. Madrid: SGAE, 1999-2002, vol. 1, p. 421.
- ↑ 2,0 2,1 Micó Terol, Elena. «Amancio Amorós Sirvent (1854-1925) y su proyección en la vida musical valenciana» (en castellà). Tesi doctoral. [Consulta: 9 febrer 2016].
- ↑ «www.loratpenat.org - Primers Jocs Florals». [Consulta: 26 juliol 2012].
- ↑ «Naiximent de lo Rat Penat» (PDF). Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 26 juliol 2012].
- ↑ Aviñoa, Xosé (dir.). Història de la Música Catalana, Valenciana i Balear, vol. IX. Barcelona: Edicions 62, 2003, p. 41. ISBN 84-297-4700-1.
- ↑ «Directors anteriors». Arxivat de l'original el 2014-02-21. [Consulta: 26 juliol 2012].
- ↑ Enciclopèdia Espasa Volum núm. 63, 1567 (ISBN 84-239-4563-4)
- ↑ «Revistas ilustradas valencianas del s. XIX. (1890-1900)». [Consulta: 26 juliol 2012].
- ↑ «Inventari del fons Amanci Amorós». Arxivat de l'original el 2006-10-29. [Consulta: 26 juliol 2012].
- ↑ Eugeni Amorós Sirvent. Al 1881 era vice-secretari de la Secció de Música de Lo Rat Penat. Obres: Escuela de perfección: Gozos al Sagrado Corazón de Jesús, a 3 veus i orgue, Gozos al glorioso S. Blas (1897?), Panis angelicus per a veu i orgue (1900?)
- ↑ Josep Vicenç Amorós i Barra (València, 29 de novembre del 1887 - Barcelona, 28 de gener del 1970) va ser músic i numismàtic. Estudià música amb son pare, i publicà estudis de musicologia. Exercí de Catedràtic de Numismàtica de la Universitat de Barcelona (1914) i organitzà el Gabinet Numismàtic de Catalunya (1932), que feia el paper de museu numismàtic català, i que era un dels millors de la seva època. Investigà sobre la numismàtica de la colònia grega d'Empúries i li dedicà diverses monografies.
- ↑ Aquesta relació d'obres es basa, entre altres fonts, en l'Inventari del fons Amanci Amorós citat en els Enllaços; aquest inventari no marca clarament quines peces estan repetides amb noms lleugerament diferents i, per això, en aquesta relació d'obres pot ser que es donin duplicitats involuntàries.