Amando de Miguel Rodríguez

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Amando de Miguel)
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaAmando de Miguel Rodríguez
Amando de Miguel.JPG
Biografia
Naixement 20 de gener de 1937 (1937-01-20) (81 anys)
Pereruela
Educat a Universitat Complutense de Madrid
Es coneix per Signant del Manifest dels 2.300
Activitat
Ocupació Sociòleg
Ocupador Universitat Complutense de Madrid
Interessat en Història contemporània d'Espanya
Premi rebut
Modifica dades a Wikidata

Amando de Miguel Rodríguez (Pereruela, província de Zamora, 1937) és un sociòleg espanyol. És col·laborador habitual en l'emissora de ràdio Cadena COPE, el periòdic La Razón i el periòdic digital Libertad Digital, entre altres mitjans.

Biografia[modifica]

Catedràtic emèrit de Sociologia de la Universitat Complutense de Madrid,[1] càrrec que anteriorment va ocupar en les de València i Barcelona, on col·laborà a la revista El Viejo Topo i fou un dels signants del Manifest dels 2.300 el 1981.[2] Després de l'atemptat de Terra Lliure contra Federico Jiménez Losantos, un altre dels signants del manifest, va anar a la Universitat de Colúmbia, on cursà un postgrau. Va exercir com a professor visitant a les universitats de Yale i Florida i ha estat professor visitant a El Colegio de Mèxic.[3] És director d'estudis de Tábula-V, un institut d'opinió pública que, entre altres treballs, ha realitzat la sèrie d'informes anuals sobre la societat espanyola. L'últim és el de 1996-1997. Ha publicat més de vuitanta llibres i milers d'articles.

Ha estat guardonat amb els premis d'assaig Espasa i Jovellanos i els de periodisme Continent i Fundació Independent. Col·labora habitualment en els mitjans de comunicació i sent una particular fascinació pel llenguatge, del que donen testimoniatge diverses de les seves obres i articles periodístics. Ha estat guardonat amb els premis d'assaig: Espasa (1988), Jovellanos (2001), Miguel Espinosa (2003) i Premi de Contes Cafè "El Pícaro" (Toledo, 2004).

Des de 2004 és també membre del Consell Econòmic i Social de la Comunitat de Madrid[4] Un any més tard sol·licitaren el seu cessament, que finalment no es va produir, quan li preguntà a l'aleshores secretària general de Polítiques d'Igualtat del Ministeri de Treball i Afers Socials, Soledad Murillo, durant la presentació del projecte de Llei contra la Violència de Gènere si tenia clítoris.[5]

Forma part del Patronat d'Honor de la Fundación para la Defensa de la Nación Española (DENAES).[6]

Obra[modifica]

  • Carta abierta a una universitaria (Ediciones 99, 1973).
  • Manual de Estructura Social de España (Tecnos, 1974).
  • Sociología o Subversión (Plaza & Janés, 1974).
  • Sexo, mujer y natalidad en España (Cuadernos para el diálogo, 1974).
  • Sociología del franquismo (Euros, 1975).
  • Desde la España predemocrática (Ediciones Paulinas, 1976).
  • La España de nuestros abuelos (1995).
  • Con sentido común (1996).
  • Manual del perfecto sociólogo (1996).
  • Autobiografía de los españoles (1997).
  • El impacto de la telefonía móvil en la sociedad española (1997).
  • ABC de la opinión española, (1997).
  • La sociedad española 1996-97 (1997).
  • Opinión pública y nivel de vida (1998).
  • El final de un siglo de pesimismo 1898-1998, (1998).
  • El Sexo de nuestros abuelos, (1998).
  • Los españoles y los libros, (1998).
  • La movilidad urbana y los vehículos de dos ruedas, (1998).
  • Los madrileños y el consumo, (1998).
  • El libro de las preguntas (1999).
  • Los madrileños y su ciudad (1999).
  • Los derechos del consumidor en el municipio de Madrid(1999).
  • Estudio Sociológico SANOFI: Mujeres e hipertensión (1999).
  • Los peatones y el tráfico urbano (2000).
  • La vida cotidiana de los españoles en el siglo XX (2001).
  • El espíritu de Sancho Panza. El carácter español a través de los refranes (2000).
  • Saber beber, saber vivir (2002).
  • El idioma español (2002).
  • El final del franquismo: testimonio personal (2003).
  • Las ideas económicas de los intelectuales españoles (2003).
  • Sancho Panza lee El Quijote (2004).
  • La mentalidad de los españoles a comienzos del siglo XXI (2004).
  • Sobre gustos y sabores: los españoles y la comida (2004).
  • Servir al rey: recuerdo de la mili: 1938-2001 (2005).
  • Secuestro prolongado (2005).
  • El arte de envejecer (2005).
  • La lengua viva (2005).
  • Sociología del Quijote (2005).
  • Nuestro mundo no es de este reino (2005).
  • Entre los dos siglos (2005).
  • Los españoles y la religión (2005).
  • Hacían una pareja estupeda... (2006).
  • Escritos contra corriente (2006).
  • Se habla español (2009).
  • La magia de las palabras (2009).
  • Memorias y desahogos (2010).
  • Historia de una mujer inquieta (2011).
  • Judíos en la ciudad de los Ángeles (2011).

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Amando de Miguel Rodríguez Modifica l'enllaç a Wikidata


Premis i fites
Precedit per:
Salvador Giner i de San Julián
El destino de la libertad
Premi Espasa d'Assaig
1988
Succeït per:
Justino Sinova Garrido
Miguel Ángel Quintanilla Fisac
Ramón Vargas-Machuca
La utopía racional
Precedit per:
John Searle
Razones para actuar. Una teoría del libre albedrío
Premi Internacional d'Assaig Jovellanos
2001
Succeït per:
Emilio González Ferrín
La palabra descendida. Un acercamiento al Corán