Amando de Miguel Rodríguez

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Amando de Miguel)
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaAmando de Miguel Rodríguez
Amando de Miguel.JPG
Biografia
Naixement 20 de gener de 1937 (1937-01-20) (81 anys)
Pereruela
Educació Universitat Complutense de Madrid
Es coneix per Signant del Manifest dels 2.300
Activitat
Ocupació Sociòleg
Ocupador Universitat Complutense de Madrid
Interessat en Història contemporània d'Espanya
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Amando de Miguel Rodríguez (Pereruela, província de Zamora, 1937) és un sociòleg espanyol. És col·laborador habitual en l'emissora de ràdio Cadena COPE, el periòdic La Razón i el periòdic digital Libertad Digital, entre altres mitjans.

Biografia[modifica]

Catedràtic emèrit de Sociologia de la Universitat Complutense de Madrid,[1] càrrec que anteriorment va ocupar en les de València i Barcelona, on col·laborà a la revista El Viejo Topo i fou un dels signants del Manifest dels 2.300 el 1981.[2] Després de l'atemptat de Terra Lliure contra Federico Jiménez Losantos, un altre dels signants del manifest, va anar a la Universitat de Colúmbia, on cursà un postgrau. Va exercir com a professor visitant a les universitats de Yale i Florida i ha estat professor visitant a El Colegio de Mèxic.[3] És director d'estudis de Tábula-V, un institut d'opinió pública que, entre altres treballs, ha realitzat la sèrie d'informes anuals sobre la societat espanyola. L'últim és el de 1996-1997. Ha publicat més de vuitanta llibres i milers d'articles.

Ha estat guardonat amb els premis d'assaig Espasa i Jovellanos i els de periodisme Continent i Fundació Independent. Col·labora habitualment en els mitjans de comunicació i sent una particular fascinació pel llenguatge, del que donen testimoniatge diverses de les seves obres i articles periodístics. Ha estat guardonat amb els premis d'assaig: Espasa (1988), Jovellanos (2001), Miguel Espinosa (2003) i Premi de Contes Cafè "El Pícaro" (Toledo, 2004).

Des de 2004 és també membre del Consell Econòmic i Social de la Comunitat de Madrid[4] Un any més tard sol·licitaren el seu cessament, que finalment no es va produir, quan li preguntà a l'aleshores secretària general de Polítiques d'Igualtat del Ministeri de Treball i Afers Socials, Soledad Murillo, durant la presentació del projecte de Llei contra la Violència de Gènere si tenia clítoris.[5]

Forma part del Patronat d'Honor de la Fundación para la Defensa de la Nación Española (DENAES).[6]

Obra[modifica]

  • Carta abierta a una universitaria (Ediciones 99, 1973).
  • Manual de Estructura Social de España (Tecnos, 1974).
  • Sociología o Subversión (Plaza & Janés, 1974).
  • Sexo, mujer y natalidad en España (Cuadernos para el diálogo, 1974).
  • Sociología del franquismo (Euros, 1975).
  • Desde la España predemocrática (Ediciones Paulinas, 1976).
  • La España de nuestros abuelos (1995).
  • Con sentido común (1996).
  • Manual del perfecto sociólogo (1996).
  • Autobiografía de los españoles (1997).
  • El impacto de la telefonía móvil en la sociedad española (1997).
  • ABC de la opinión española, (1997).
  • La sociedad española 1996-97 (1997).
  • Opinión pública y nivel de vida (1998).
  • El final de un siglo de pesimismo 1898-1998, (1998).
  • El Sexo de nuestros abuelos, (1998).
  • Los españoles y los libros, (1998).
  • La movilidad urbana y los vehículos de dos ruedas, (1998).
  • Los madrileños y el consumo, (1998).
  • El libro de las preguntas (1999).
  • Los madrileños y su ciudad (1999).
  • Los derechos del consumidor en el municipio de Madrid(1999).
  • Estudio Sociológico SANOFI: Mujeres e hipertensión (1999).
  • Los peatones y el tráfico urbano (2000).
  • La vida cotidiana de los españoles en el siglo XX (2001).
  • El espíritu de Sancho Panza. El carácter español a través de los refranes (2000).
  • Saber beber, saber vivir (2002).
  • El idioma español (2002).
  • El final del franquismo: testimonio personal (2003).
  • Las ideas económicas de los intelectuales españoles (2003).
  • Sancho Panza lee El Quijote (2004).
  • La mentalidad de los españoles a comienzos del siglo XXI (2004).
  • Sobre gustos y sabores: los españoles y la comida (2004).
  • Servir al rey: recuerdo de la mili: 1938-2001 (2005).
  • Secuestro prolongado (2005).
  • El arte de envejecer (2005).
  • La lengua viva (2005).
  • Sociología del Quijote (2005).
  • Nuestro mundo no es de este reino (2005).
  • Entre los dos siglos (2005).
  • Los españoles y la religión (2005).
  • Hacían una pareja estupeda... (2006).
  • Escritos contra corriente (2006).
  • Se habla español (2009).
  • La magia de las palabras (2009).
  • Memorias y desahogos (2010).
  • Historia de una mujer inquieta (2011).
  • Judíos en la ciudad de los Ángeles (2011).

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Amando de Miguel Rodríguez Modifica l'enllaç a Wikidata


Premis i fites
Precedit per:
Salvador Giner i de San Julián
El destino de la libertad
Premi Espasa d'Assaig
1988
Succeït per:
Justino Sinova Garrido
Miguel Ángel Quintanilla Fisac
Ramón Vargas-Machuca
La utopía racional
Precedit per:
John Searle
Razones para actuar. Una teoría del libre albedrío
Premi Internacional d'Assaig Jovellanos
2001
Succeït per:
Emilio González Ferrín
La palabra descendida. Un acercamiento al Corán