Vés al contingut

Amanishakhet

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAmanishakhet
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle I aC Modifica el valor a Wikidata
Mortsegle I Modifica el valor a Wikidata
SepulturaMèroe Modifica el valor a Wikidata
Rei de Cuix
20 aC – 0 dC
 AmanirenesNawidemak  Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolítica Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolCandaces Modifica el valor a Wikidata

Amanishakhet Amanishakhet (segle I aC - segle I) fou una càndace de Núbia. Encara no se sap quan va regnar, algunes vegades apuntat del 10 abans de la nostra era a l'1, tot i que la majoria de les dates de la història de Núbia abans de l'edat mitjana és molt incerta.

En els jeroglífics meroítics, el seu nom s'escriu Amanicaxet (Mniskhte o (Am)niskhet). En meroític cursiu, s'hi refereixen com a Amanisxet qor kd(ke), que significa (Amani-Xaquét, 'governant i reina'.[1]

Amanishakhet és coneguda per diferents monuments. L'esmenten en el Temple d'Amon de Cauà, en una estela de Mèroe, i en inscripcions d'una construcció palatina descoberta a Wad ban Naqa, en una estela trobada a Ibrim, una altra estela de Naqa i a les piràmides de Mèroe (Beg. núm. N6).

Amanishakhet és ben coneguda per una col·lecció de joies trobada en la seua piràmide el 1834, pel caçador de tresors italià Giuseppe Ferlini, que va destruir la piràmide quan en cercava els béns funeraris. Aquestes peces són ara traslladades al Museu Egipci de Berlín i al Museu Egipci de Munic.[2]

Possible fama

[modifica]

D'Amanishakhet es pensa que fou la càndace d'"aspecte masculí" que va infligir una gran derrota a l'exèrcit d'August, primer emperador de Roma.

Després que August conquerís Egipte el 30 ae, la reina mare decideix reprendre les seues possessions del territori perdut fa molt de temps per als assiris. Aprofitant un moment de feblesa a Egipte, sota el prefecte Eli Gal (en campanya a l'Aràbia Feliç), al 24 ae la càndace saqueja les ciutats d'Assuan i Files, expulsa els jueus de l'illa Elefantina, i s'enduu a Mèroe molts presoners, estàtues romanes i el cap d'una estàtua de l'emperador, com a trofeu de guerra.[3]

Petroni decideix realitzar una expedició punitiva que acaba en la presa de Nàpata el 23 abans de la nostra era i en l'establiment d'una guarnició de 400 soldats a Ibrim. El 21-20 ae, se signà un tractat de pau, a l'illa de Samos, per romans i cuixites, en què l'emperador reconeix Núbia com una potència independent i, per tant, lliure de pagar tributs a Roma, i la nova frontera imperial romana és a Maarraca.[4][5][6]

Galeria d'imatges

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. László Török, The kingdom of Kush: handbook of the Napatan-Meroitic Civilization.
  2. Welsby, D. 1998: The kingdom of Kush: the Napatan and Meroitic empire. Princeton, NJ: Markus Wiener, pp. 86 i 185.
  3. Jameson, 1986, p. 71-84.
  4. Geografia 17: 53-54.
  5. História romana (Dião Cássio)|História romana 54: 5.
  6. Quirke & Spencer, pàg. 212.