Ou de reig

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Amanita caesarea)
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'ésser viuOu de reig
Amanita caesarea
Oronges.jpg
Bolet
Píleu

Capell convex simple

Himenòfor

Làmina

Làmina

Himeni lliure

Edibilitat

Excel·lent comestible

Estípit

Estípit amb volva i anell

Color de les espores

Blanc

Ecologia

Micoriza

Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneFungi
ClasseAgaricomycetes
OrdreAgaricales
FamíliaAmanitaceae
GènereAmanita
EspècieAmanita caesarea
Pers., 1801
Nomenclatura
Basiònim Agaricus caesareus Tradueix
Modifica les dades a Wikidata

L'ou de reig o simplement reig, o també rovell d'ou, cocou i oriol (Amanita caesarea, del llatí Amanos: nom d'una muntanya entre Cilícia i Síria, on sembla que abundaven les amanites; caesarea: 'del Cèsar'), és un bolet excel·lent comestible de l'ordre dels agaricals i un dels més apreciats a Catalunya, potser també perquè és poc comú; ja era conegut pels romans.

Descripció[modifica]

Pot arribar a fer uns 15 cm d'alçària, amb un barret de 8–20 cm, primer hemisfèric i finalment aplanat, amb el marge recte i lleugerament acanalat. La cutícula, que és separable, és llisa i lluent, un xic lubrificada en temps humit, de color taronja vermellós viu, que amb el temps s'engrogueix i es fa més pàl·lid. A vegades pot presentar restes de vel. La carn és tendra, de color blanc, excepte sota la cutícula i a l'exterior del peu, on és d'un bell groc de rovell d'ou i amb la volva blanca a la part baixa del peu. La seva olor és suau i el seu gust, dolç.

El seu desenvolupament és el típic d'aquesta mena de bolets: en néixer recorda un ou (d'aquí el nom), més endavant n'emergeix el peu que porta el barret tancat al capdamunt; quan el barret s'obre i s'estén, el vel que fins aquell moment cobria les làmines s'esquinça per la vora, cau i forma el típic anell de les amanites, que resta penjant a mig aire del peu.

Hàbitat[modifica]

Viu a les terres baixes en boscos de planifolis, associat bàsicament amb suros, alzines, roures i castanyers, en llocs nets i il·luminats orientats a llevant, amb clara preferència pels sòls silícics i saulosos. Fructifica des de la primavera fins a començaments de la tardor, ja que no és gens amant del fred.

Gastronomia[modifica]

Es pot menjar tant fregit, com cru, tallat a llesques fines i macerat amb oli d'oliva; el seu gust dolç, el fa un bolet d'excel·lent comestibilitat.

Perill de confusió[modifica]

En cas de menjar-se l'ou, s'ha de tenir la precaució d'obrir-lo i comprovar que sigui de color taronja, per tal d'evitar una lamentable confusió amb l'ou de la farinera borda (Amanita phalloides), que té l'interior de color verdós. La quasi totalitat de les intoxicacions mortals són degudes a aquest bolet molt tòxic i bastant freqüent als boscos.

Hi ha un cert perill de confusió amb el tòxic reig bord (Amanita muscaria), que té el barret d'un vermell viu, cobert de nombroses granulacions de color blanc, les làmines blanques i el peu en forma de nap, també blanc, sense volva aparent. Aquesta confusió és més fàcil que es produeixi si abans ha plogut i, en rentar-se la cutícula, ha quedat descolorida i ha perdut les granulacions.

La seva esporada és blanca, lleugerament daurada, a diferència de l'amanita phalloides i muscaria, que són totalment blanques.

Altres imatges[modifica]

Enllaços externs[modifica]