Amarant gràcil

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuAmarant gràcil
Amaranthus viridis Modifica el valor a Wikidata
Amaranthus viridis sl5.jpg
Hàbit
Amaranthus viridis Blanco2.262.jpg
Il·lustració botànica
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreCaryophyllales
FamíliaAmaranthaceae
GènereAmaranthus
EspècieAmaranthus viridis Modifica el valor a Wikidata
L., 1763

L'amarant gràcil o blet verd (Amaranthus viridis) és una espècie d’Amaranthus cosmopolita.[1] Es considera com a planta invasora a Catalunya.[2] És present al llarg de tot el llevant peninsular, en localitats de la Bètica, alguns llocs de la Meseta Ibèrica, i els arxipèlags balear i canari, lligat a cultius i ambients ruderals.[3]

Té la tija erecta tintada de porpra o un poc verda; arriba a fer 40-80 cm d'alt. Les llavors són de color negre, subgloboses, d'1 mm de diàmetre. Floreix de juny a agost.

Gastronomia[modifica]

Amaranthus viridis es fa servir com a planta comestible al nord-est de l'Índia, a l'estat de Manipur, també a Kerala. A Grècia aquesta espècie rep el nom de vlita (βλήτα) i se serveix bullida i amb oli d'oliva i llimona. També es consumeix en algunes zones africanes.[4] A Jamaica es menja com a verdura i rep el nom de callaloo. A les Maldives se'n fa un plat anomenat mas huni.[5]

L'amarant gràcil es fa servir a l'Ayurveda com a herba medicinal amb el nom sànscrit de Tanduliya.[6]

Referències[modifica]

  1. «Amarant gràcil». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
  2. «Amaranthus viridis». Exocat. Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF). [Consulta: 14 octubre del 2015].
  3. Sanz Elorza M., Dana Sánchez E.D. &. Sobrino Vesperinas E., eds.. Atlas de las Plantas Alóctonas Invasoras en España (Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF) (en castellà). Madrid: Sanz Elorza M., Dana Sánchez E.D. &. Sobrino Vesperinas E., eds., 2004, p. 76-77. ISBN 84-8014-575-7 [Consulta: 28 setembre 2019]. 
  4. Grubben, G.J.H; Denton, O.A.. Prota Foundation. Plant Resources of Tropical Africa 2. Vegetables. Wageningen: Backhuys, 2004. 
  5. The Maldive Islanders, A Study of the Popular Culture of an Ancient Ocean Kingdom, 1999. ISBN 84-7254-801-5. 
  6. R.V. Nair, Controversial drug plants

Enllaços externs[modifica]