Amartya Sen

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAmartya Sen
A portrait of the Nobel Laureate and well known Economist Dr. Amartya Sen taken during the release of his book 'The Argumentative Indian - Writings on Indian History, Culture and Identity', in New Delhi on August 1, 2005.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(bn) অমর্ত্য সেন Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement3 novembre 1933 Modifica el valor a Wikidata (86 anys)
Santiniketan Modifica el valor a Wikidata
Floruit2019 Modifica el valor a Wikidata
President
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióAteisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Calcuta
Trinity College, Cambridge
Universitat Visva-Bharati Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballEconomia del desenvolupament Modifica el valor a Wikidata
OcupacióEconomista, professor d'universitat, filòsof, escriptor i sociòleg Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Harvard
Universitat de Delhi
Jadavpur University (en) Tradueix
London School of Economics
Universitat de Calcuta Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Estudiant doctoralYukinobu Kitamura (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeNabaneeta Dev Sen (1958–1976)
Eva Colorni (1978–1985)
Emma Georgina Rothschild (1991–) Modifica el valor a Wikidata
FillsAntara Dev Sen
Nandana Sen Modifica el valor a Wikidata
ParentsRenata Colorni (cunyats)
Eugenio Colorni (sogre)
Ursula Hirschmann (sogra) Modifica el valor a Wikidata

Veu de Amartya Sen Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm2213544 iTunes: 285807093 Modifica els identificadors a Wikidata

Amartya Kumar Sen CH (en bengalí: अमर्त्‍य कुमार सेन) (Santiniketan, Imperi Britànic -actual Índia- 1933) és un economista i professor universitari àmpliament reconegut pel seu treball en qüestions relacionades amb la fam, les teories del desenvolupament humà, l'economia del benestar i els mecanismes subjacents a la pobresa. Rebé el Premi del Banc de Suècia de Ciències Econòmiques l'any 1998 per «les seves contribucions a l'economia del benestar».[1]

Biografia[modifica]

Va néixer el 3 de novembre de 1933 a la ciutat de Santiniketan, població situada a l'actual estat de Bengala Occidental, que en aquells moments formava part de l'Imperi Britànic. La família de Sen procedia de Dhaka, capital de l'actual Bangladesh, i ciutat on realitzà els estudis primaris. A la independència de l'Índia l'any 1947 Sen es traslladà a aquell país estudiant a la Universitat Visva-Bharati de Calcuta. Posteriorment es traslladà al Regne Unit, on va estudiar al Trinity College de la Universitat de Cambridge, on es graduà el 1956 i s'hi doctorà el 1959.

Professor d'economia a les universitats de Calcuta (1956-1958), Cambridge (1963-1971), Delhi (1971-1977), Oxford (1977-1988) i Harvard (1988-1997). Entre el 1997 i 2004 fou President del Trinity College de la Universitat de Cambridge i posteriorment professor, novament, de Harvard.

L'any 1997 fou guardonat amb el Premi Internacional Catalunya concedit per la Generalitat de Catalunya, i el 1999 amb el Bharat Ratna, la màxima condecoració concedida pel Govern de l'Índia.

Recerca econòmica[modifica]

Els escrits de Sen a final de la dècada del 1960 i principi de la dècada del 1970 ajudaren a definir el camp de l'«Elecció social»(en anglès: Social Choice). La seva contribució a la teoria de l'elecció social promulgada per Kenneth Arrow fou mostrar sota quines condicions el Teorema de la Impossibilitat d'Arrow, pot ser útil per estendre i enriquir el camp de la teoria de l'elecció racional.

L'obra més reconeguda de Sen és el seu assaig Poverty and Famines: An Essay on Entitlement and Deprivation (Pobresa i fam: un assaig sobre el Dret i la Privació, 1981), en el qual demostrà que la fam no és conseqüència de la falta d'aliments sinó de desigualtats en els mecanismes de distribució dels aliments. A més del seu treball de recerca sobre les causes de la fam, el seu treball en el camp del desenvolupament econòmic ha tingut molta influència en la formulació de l'Índex de Desenvolupament Humà (IDH) de les Nacions Unides.

Però l'aportació revolucionària de Sen al desenvolupament dels indicadors econòmics i socials és el concepte de «capacitat». Un govern ha de ser jutjat en funció de les capacitats concretes dels seus ciutadans. Per exemple, als EUA els ciutadans tenen el "dret" constitucional a votar. Per a Sen això no significa res, es pregunta si es reuneixen totes les condicions perquè els ciutadans puguin exercir la seva "capacitat" de vot. Aquestes condicions poden ser de molts tipus variat, des de l'accés a l'educació fins que els ciutadans tinguin mitjans de transport per accedir a les urnes. Només quan aquestes barreres han estat superades es pot dir que el ciutadà pot exercir la seva elecció personal.

Sen fou una excepció en els economistes del segle xx en la seva insistència a preguntar-se qüestions de valors, llargament abandonades en la discussió econòmica «seriosa». Ell plantejà un dels més grans desafiaments al model econòmic que situa l'interès propi com a factor primordial de la motivació humana. Si bé la seva escola continua essent minoritària, ha ajudat a redirigir plans de desenvolupament i fins i tot polítiques de les Nacions Unides.

L'any 1998 fou guardonat amb el Premi del Banc de Suècia de Ciències Econòmiques «pels seus treballs sobre l'economia del benestar».

Junt amb el banquer i economista bengalí Muhammad Yunus, Sen fou un dels inspiradors impulsors de les microfinances i microcrèdits per unitats familiars empobrides en països en desenvolupament. Aquests crèdits s'estengueren en països com l'Índia, Bangladesh o Mèxic a partir dels anys 1980s i sobretot els 90.

Tanmateix, a partir del segle XXI aquest planteajment fou sotmès a dures crítiques per nombrosos economistes. Els seus crítics sostenen que no només no han contribuiït a reduir la pobresa ni millorar les condicions de vida de vastes àrees rurals, sinó que havien creat una gran massa de famílies endeutades per taxes altíssimes d'interès, moltes de les quals hagueren d'abandonar les seves petites explotacions, causant onades de noves migracions als suburbis de les grans ciutats. hom també criticà la solidesa i rigor dels supòsits centrals de la teoria de les microfinances.[2][3][4] En l'estat indi d'Andra Pradesh es produí una onada de suïcidis de persones degut als deutes i la pressió dels prestadors de microcrèdits.[5]


Principals publicacions[modifica]

  • 1982: Poverty and Famines : An Essay on Entitlements and Deprivation, Oxford, Clarendon Press.
  • 1982: Choice, Welfare and Measurement, Oxford, Basil Blackwell.
  • 1987: Food Economics and Entitlements, Helsinki, Wider Working Paper 1.
  • 1987: On ethics and Economics, Oxford, Basil Blackwell.
  • 1999: Development as Freedom, Oxford, Oxford University Press.

Referències[modifica]

  1. Nobelprize.org. «The Prize in Economic Sciences 1998 - Press Release». [Consulta: 12 agost 2017].
  2. Gomez Gil, Carlos. El colapso de los microcréditos en la cooperación al desarrollo. Catarata i Instituto de Desarrollo y Cooperación. ISBN 978-84-9097-237-3. 
  3. Pasquier Merino, Ayari G. Microcrédito y desarrollo rural. Una mirada crítica a partir de un estudio de caso., 2015. ISBN ISSN 2007-7602. 
  4. «Documental: The Microdebt» (en anglès). Tom Heinemann, 2011.
  5. «India's micro-finance suicide epidemic». BBC, 16-12-2010.

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]