Amaterasu

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Representació de la dea Amaterasu

Amaterasu (kanji: 天照,[1] katakana: アマテラス) o Amateratsu és la dea del Sol en el xintoisme i la mítica avantpassada de la família reial del Japó[2] i fundadora de l'Imperi nipó.[3] El seu nom complet és Amaterasu ōmikami (天照大神[cal citació]) i significa 'deessa gloriosa que brilla en el cel'.[4] A la religió del xintoisme és representada com a l'epítom de la perfecció sent l'exemple de les qualitats de la intel·ligència, bellesa, fertilitat i puresa.[5]

Ameratsu, juntament amb Tsuki-yomi (dea Lluna) i Susano (déu de les tempestes), els principals déus del panteó xintoista, n'és la principal.[6] Nasqué del riu on Izanagi es rentà de la brutícia de la seva incursió a l'infern japonès, per tal de cercar la seva esposa Izanami morta, la qual no va poder rescatar.[7] Amaterasu no té iconografia; tot i això, se la relaciona amb el "diví mirall"[cal citació], un gran espill que és símbol del sol. Al santuari del Tse, és on se li ret veneració de manera especial.[6]

Protagonitza el cicle mític Takama no Hara o «Planúria de la Part Alta»[1] on s'enfada amb el seu germà Susano perquè havia deixat de ser benigne i perquè volia tornar amb sa mare a l'inframón.[8] S'oculta dins una cova, quedant el món sumit en l'obscuritat. Aconsegueixen que isca amb l'estratagema de fer una festa fora de la cova divertint-se alhora que deixen un espill i una joia penjats d'una branca d'un arbre.[1]

Segons el mite, envià el seu fill Ninigi a governar el Japó com a reacció al caos.[6]

Actualment, Amaterasu, suprema divinitat solar del xintoisme japonès és la dea protectora de la nació japonesa, contrastant amb l'aclaparadora majoria de les religions politeistes del món en les quals la divinitat solar era un home.[cal citació]

La mitologia al voltant d'aquesta deessa, segons la historiadora Mallary A. Silva-Grondin, creà un Japó matriarcal on el clan dels Yamato va aparèixer i es dictava un comportament de respecte cap a les dones fins al segle VI.[5]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 Seco Serra, Irene. «Diosas, geishas, emperatrices. Los modelos femeninos tradicionales y las mujeres japonesas contemporáneas». A: Tradición y modernindad: patrimonio en femenino. Madrid: Govern d'Espanya. Ministeri d'Educació, Cultura i Esport, 2014, p. 65. 
  2. Rodríguez Santidrián, 1994.
  3. «Amaterasu o Mikami». A: La Enciclopedia: a aouita. Madrid: Salvat, 2003, p. 532. ISBN 84-345-7465-9. 
  4. Rodríguez Santidrián, 1994, p. 31.
  5. 5,0 5,1 Silva-Grondin, Mallary A. «Women in Ancient Japan: From Matriarchal Antiquity to Acquiescent Confinement». Inquiries Journal, 2, 9, 2010.
  6. 6,0 6,1 6,2 Rodríguez Santidrián, 1994, p. 32.
  7. Beaumont; Baussier, 2000, p. 94.
  8. Gómez Pinos, Héctor «Reseña crítica. Antiguos mitos japoneses». Observatorio de la Economía y la Sociedad del Japón, 4, 13, 2012, pàg. 3-4.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Rodríguez Santidrián, Pedro. «Amaterasu-Omikami». A: Diccionario de las religiones. Madrid: Alianza, 1994, p. 31-32. ISBN 84-7838-400-6. 
  • Beaumont, Émilie; Baussier, Sylvie. Mitologías. Girona: Panini, 2000. ISBN 978-2-215-06533-3.