Amatuni

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Els Amatuni foren una família de nakharars armenis que posseïen terres al Aragadzotn (província d'Airarat) centrades a la ciutat de Osakan (al nord de Valarshapat) i que a partir del segle IX van continuar amb una branca al districte d'Artaz al Vaspurakan, amb centre a Maku, com a vassalls dels Ardzruni.

Els prínceps Amatuni posseïen el títol hereditari de Hazaraspets (guàrdies de frontera).

Vahan I Amatuni era nakharar vers començaments del segle IV i el va succeir Karen, i després, ver la meitat del segle IV, Vahan II que va tenir per successors a Zareh i Kenan Amatuni; aquest darrer el 387 fou deposat per Pèrsia. Vahan III Amatuni va recuperar els honors i governava vers el 428; Vardan Amatuni era nakharar a la meitat del segle V quan també apareixen altres membres de la nissaga com Manen Amatuni. Vahan Amatuni, Arantzar Amatuni i Arnak Amatuni, dirigien la família vers el 451. Varaz Shapuh va revelar els plans del rebels als perses al 481. No torna a aparèixer cap més membre fins al 593 en què s'esmenta a un Kotik o Kotir o Kotil Amatuni que va participar en la rebel·lió contra Pèrsia i el 596 es va haver de presentar a la cort persa i fou enviat pel rei a una missió a Nisibe durant la qual va morir en una emboscada a la que el rei no era aliè; l'emperador Constantí II va donar vers el 644 el càrrec de patrici i ishkhan a Shapuh i també a Khatshean Aravelian. Varaz Shapuh apareix al seu darrere (vers 680-705) assassinat el 705 quan els àrabs van eliminar molts nakharars i es van emportar als seus fills per ser educats com a musulmans. Shapuh II Amatuni va emigrar vers el 750 amb dotze mil fidels cap a territori bizantí i es va establir a la Capadòcia pòntica. El 791 l'increment dels impostos va provocar l'emigració en massa dels armenis que dirigits per Shapuh III Amatuni i el seu fill Haman Amatuni, que es van establir a territori bizantí, i amb els que va acabar el domini dels Amatuni a l'Aragadzotn (amb la capital Osakan) conservant només l'Artaz amb capital a Maku com a vassalls dels Ardzruni de Vaspurakan (des del 772).

La branca d'Artaz, amb residència a Maku, va restar vassalla dels reis de Vaspurakan i alguns van tenir un cert paper a la història del regne.

Vers el 898 Abu Morvan, usurpador del Vaspurakan que tenia presoners als tres prínceps legítims, es va establir a la ciutat de Van (Dosp) i va fer alliberar al príncep Khatshik-Gagik, un dels tres prínceps, que tenia uns 15 anys (al que va deixar en llibertat vigilada) però va mantenir tancats als altres dos (el gran Sargis i el petit Gurgen). Però Gagik es va entendre amb alguns senyors lleialistes, especialment els germans Shahpuh i Vahan Amatuni, i amb Abou Sakr Vahuni i tots junts van assassinar a Abu Morvan durant una festa vers el 899. Sargis fou proclamat, però va haver de donar ostatges a l'emir Afshin al-Sadj.

Vers el 901 el príncep de Vaspurakan Gurgen era ostatge de l'emir Afshin al-Sadj junt amb el nakharar Shahpuh Amatuni, i ambdós es va escapar de Bardaa i van tornar a Vaspurakan. Furiós Afshin va atacar Vaspurakan, però va morir de pesta en tornar a Bardaa.