Vés al contingut

Ambaixada de França a Itàlia

Infotaula d'organitzacióAmbaixada de França a Itàlia
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusambaixada Modifica el valor a Wikidata
Indústriaforeign affairs (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Forma jurídicaaltre servei estatal descentralitzat amb jurisdicció territorial Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1875
Governança corporativa
Seu
Gestor/operadorFrança Modifica el valor a Wikidata
Gerent/directorChristian Masset (2017–) Modifica el valor a Wikidata
Entitat matriuMinisteri d'Afers Estrangers Modifica el valor a Wikidata

Lloc webambafrance-it.org Modifica el valor a Wikidata
X: FranceenItalie Youtube: UC_y3D9XBYwwia8srQ67ZXHg Modifica els identificadors a Wikidata
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Ambaixada de França a Itàlia
Imatge
Dades
TipusAmbaixada Modifica el valor a Wikidata
Construcció1875 Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estat d'úsen funcionament Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Localitzaciópalau Farnese Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 53′ 41″ N, 12° 28′ 15″ E / 41.894794°N,12.470826°E / 41.894794; 12.470826
Activitat
Gestor/operadorFrança Modifica el valor a Wikidata
Lloc webambafrance-it.org Modifica el valor a Wikidata
X: FranceenItalie Youtube: UC_y3D9XBYwwia8srQ67ZXHg Modifica els identificadors a Wikidata

L'Ambaixada de França a Itàlia (en italià ambasciata di Francia in Italia, en francès ambassade de France en Italie) és la representació diplomàtica de la República francesa primer al Regne d'Itàlia i després a la República Italiana. Té la seu central a Roma, a la piazza Farnese, on ocupa el Palazzo Farnese. Des del 2012, l'ambaixada francesa a Itàlia també gestiona les relacions diplomàtiques entre França i la República de San Marino.

El Palazzo Farnese també alberga la residència de l'ambaixador i l'École française de Rome (l'escola francesa d'història i arqueologia de Roma). El Consolat de França es troba al número 251 de la Via Giulia, darrere del mateix Palazzo Farnese.

Història

[modifica]

L'edifici va néixer de l'ambició d'Alexandre Farnesi (1468-1549), convertit en cardenal i posteriorment papa, que volia una residència a l'altura del seu poder i de la mida de la seva descendència. Diversos arquitectes, inclòs Miquel Àngel, es van succeir per dur a terme aquesta obra que no es va acabar fins al 1603, passant el palau als descendents de Farnese, el seu net Alessandro "el jove" i després el seu besnet Odoardo, tots dos cardenals. No obstant això, rarament es va habitar, el poder es trobava llavors a Parma i no a Roma. Aleshores va ser lloat amb freqüència, al segle xvii, per il·lustres francesos, com Jean du Bellay, oncle del poeta, Alphonse de Richelieu, germà del primer ministre, el duc de Chaulnes, el duc d'Estrées o el marquès de Lavardin.

Al segle xviii, el palau va entrar al patrimoni dels Borbons de Nàpols. Els ambaixadors de França o de Nàpols van venir a fer espectacles pirotècnics, per enlluernar la Cort. El 1818, el rei Ferran I s'hi va instal·lar i va realitzar les primeres grans obres des de la construcció de l'edifici.

El 1874 França va obtenir el Palazzo Farnese en lloguer de Francesco II, l'últim rei, a l'exili, de les Dues Sicílies, i hi va instal·lar l'ambaixada. Anteriorment, als segles XVII i XVIII, alguns ambaixadors dels reis de França a l'Estat papal hi van residir diverses vegades.[1]

Convertit en la capital d'Itàlia, el diplomàtic francès Emmanuel de Noailles, primer ambaixador francès al nou regne, es va dedicar a buscar una residència adequada per a la seva ambaixada. L'acord es va concloure ràpidament amb el propietari, el rei exiliat Francesc II de les Dues Sicílies.

El 1911 el palau fou comprat pel govern francès per 3,4 milions de francs. El govern italià va tornar a comprar l'edifici el 1936, llogant-lo immediatament al francès per un període de 99 anys amb un lloguer simbòlic d'una lira. Mútuament, en les mateixes condicions, França va arrendar l'Hôtel de La Rochefoucauld-Doudeauville, al 7è districte de París número 47, carrer de Varenne, a Itàlia per establir l'ambaixada italiana a França.

Ambaixadors de França al Regne de Sardenya

[modifica]

Al Regne de Sardenya, a Torí:

  • 1820-18?? : Frédéric-Séraphin de La Tour du Pin
  • 1830-1836: Prosper Brugière de Barante

Ambaixadors de França a Itàlia

[modifica]

Ambaixadros de França a Roma:

El marquès de Noailles, primer ambaixador de França al Regne d'Itàlia
De A Ambaixador
1875 1882 Emmanuel Henri Victurnien de Noailles
1882 1886 Albert Decrais
1886 1888 Comte de Moüy
1888 1890 Jean-Baptiste Mariani
1890 1897 Albert Billot
1897 1924 Camille Barrère
1924 1927 René Besnard
1927 1932 Maurice Delarue Caron de Beaumarchais
1933 1933 Henry de Jouvenel
1933 1936 Conte Charles de Chambrun
1936 1938 Camille Blondel
1938 1940 André François-Poncet
1944 1946 Maurice Couve de Murville
1946 1946 Alexandre Parodi
1946 1947 Georges Balaÿ
1947 1957 Jacques Fouques-Duparc
1957 1962 Gaston Palewski
1962 1967 Armand Bérard
1967 1972 Étienne Burin des Roziers
1972 1975 Charles Lucet
1975 1981 François Puaux
1981 1982 Jacques Senard
1982 1984 Gilles Martinet
1984 1988 Jacques Andréani
1988 1991 Gilbert Pérol
1991 1993 Philippe Cuvillier
1993 1995 Jean-Louis Lucet
1995 1998 Jean-Bernard Mérimée
1998 2002 Jacques Blot
2002 2005 Loïc Hennekinne
2005 2007 Yves Aubin de La Messuzière
2007 2011 Jean-Marc de La Sablière
2011 2014 Alain Le Roy
2014 2017 Catherine Colonna
2017 en el càrrec Christian Masset

Consolats

[modifica]

A més del de Roma, hi ha altres tres consolats generals de França a Itàlia, amb seu a Torí, Nàpols i Milà, també que diversos cònsols honoraris ubicats a:

Comunitat francesa

[modifica]

El nombre de francesos que viuen a Itàlia s'estima en 70.000. El 2016, 44.112 es registraren als registres consulars a Itàlia.[2] El 2015, els 46.113 registrats es distribuïen així entre els quatre districtes consulars: Roma: 15.978 • Milà: 18.085 • Nàpols: 3.425 • Torí: 8.625.[3]

Circumscripcions electorals

[modifica]

Després de la llei de 22 de juliol de 2013[4] reformant la representació de francesos establerts fora de França amb l'establiment de Consell consular dins de missions diplomàtiques, els nacionals francesos d'Itàlia elegeixen consellers consulars durant sis anys en cadascun dels districtes electorals següents:

  1. Roma, Nàpols, La Valletta (Malta) i Ciutat del Vaticà (Vaticà): 5 consellers;
  2. Milà, Torí i Gènova: 5 consellers.

Aquests tenen tres funcions:

  1. són funcionaris elegits localment per a francesos a l'estranger;
  2. pertanyen a un dels quinze districtes electorals que elegeixen entre ells els membres de l 'Assemblea de Francesos a l'estranger;
  3. s'uneixen al col·legi electoral que elegeix els senadors que representen els francesos que viuen fora de França. Per tal de respectar la representativitat demogràfica, s'elegeixen dos delegats consulars als dos districtes electorals (un al 1r i un al 2n) per completar aquest col·legi electoral.

Per a l'elecció a l'Assemblea de Francesos a l'estranger, Itàlia va pertànyer fins al 2014 a la circumscripció electoral deRoma[5] que comprèn també Malta, San Marino i el Vaticà, i designa quatre escons. Itàlia pertany ara al districte electoral "Europa del Sud" la capital del qual és Roma i que nomena cinc dels seus 21 consellers consulars per formar part dels 90 membres de l'Assemblea de Francesos a l'estranger.[6]

Per a l'elecció de diputats dels francesos que viuen a l'estranger, Itàlia depèn de la 8a circumscripció.

Referències

[modifica]
  1. (francès) François-Charles Uginet, « Le palais Farnèse » Arxivat 2013-12-13 a Wayback Machine., sur le site de l'École française de Rome Arxivat 2019-05-30 a Wayback Machine.
  2. Population française inscrite au registre mondial (auprès des postes consulaires) au 31/12/2016 Arxivat 2017-10-18 a Wayback Machine.
  3. Dossier Italie sur le site France Diplomatie.
  4. Loi No. 2013-659 du 22 juillet 2013 relative à la représentation des Français établis hors de France sur Légifrance.
  5. Décret No.  2005-552 du 24 mai 2005 Arxivat 2021-12-27 a Wayback Machine.
  6. Élections 2014 - découpage mondial par circonscription AFE, sur le site du ministère des Affaires étrangères.

Enllaços externs

[modifica]