Ambligonita
 Ambligonita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | LiAlPO₄F |
| Epònim | angle i obtuse angle (en)  |
| Nom IUPAC | fluorur fosfat d'alumini i liti |
| Classificació | |
| Categoria | fosfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 08.BB.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.BB.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VII/B.02 |
| Dana | 41.5.8.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | triclínic |
| Hàbit cristal·lí | prismàtic a forma columnar |
| Color | blanc, groc, gris, blavós, verdós |
| Macles | és comuna la macla polisintètica microscòpica |
| Exfoliació | perfecta, {110} bona |
| Fractura | desigual, semi-concoidal |
| Duresa | 5,5 a 6 |
| Lluïssor | vítria, grassa, nacrada |
| Color de la ratlla | blanca |
| Diafanitat | transparent |
| Gravetat específica | 2,98 a 3,11 |
| Densitat | 3,0 a 3,1 |
| Lluïssor polida | greixosa a vítria (en gemmes) |
| Propietats òptiques | doble refracció, biaxial, pot ser positiva o negativa |
| Índex de refracció | na = 1.577 - 1.591, nb = 1.592 - 1.605, nc = 1.596 - 1.613 |
| Birefringència | 0.020 a 0.027 |
| Pleocroisme | feble |
| Fluorescència | verd molt feble en ona llarga |
| Fosforescència | blau clar en ona llarga i ona curta |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Aby |
| Referències | [1] |
L'ambligonita és un mineral de la classe dels fosfats que pertany i dona nom al grup de l'ambligonita. Va ser descobert a Saxònia per August Breithaupt, un mineralogista alemany, l'any 1817, i nomenat per ell del grec amblus (embotat) i gonia (angle), a causa de l'angle obtús que es forma en la seva exfoliació.
Propietats[modifica]
És un mineral fluorurofosfatat, amb fórmula química LiAlPO₄F, compost per liti, sodi, alumini, fosfat, fluorur i hidròxid. L'ambligonita forma una sèrie amb la montebrasita, el terme extrem més baix del fluor. Conté aproximadament un 10% de liti, i s'ha utilitzat com una font d'aquest element. L'ambligonita transparent ha estat facetada i s'utilitza com una pedra preciosa. Com a joia, és molt vulnerable al trencament i a l'abrasió, ja que la seva duresa i tenacitat són pobres.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'ambligonita pertany a «08.BA: Fosfats, etc. amb anions addicionals, sense H₂O, només amb cations de mida mitjana, (OH, etc.):RO₄ sobre 1:1» juntament amb els següents minerals: montebrasita, tavorita, triplita, zwieselita, sarkinita, triploidita, wagnerita, wolfeïta, stanĕkita, joosteïta, hidroxilwagnerita, arsenowagnerita, holtedahlita, satterlyita, althausita, adamita, eveïta, libethenita, olivenita, zincolibethenita, zincolivenita, auriacusita, paradamita, tarbuttita, barbosalita, hentschelita, latzulita, scorzalita, wilhelmkleinita, trol·leïta, namibita, fosfoel·lenbergerita, urusovita, theoparacelsita, turanita, stoiberita, fingerita, averievita, lipscombita, richel·lita i zinclipscombita.
Formació[modifica]
El mineral es produeix en dipòsits de pegmatites granítiques, a filons d'estany formats a alta temperatura i greisens. Es confon fàcilment amb l'albita i d'altres feldespats. Es sol trobar amb espodumena, apatita, lepidolita, turmalina i altres minerals que continguin liti als filons de les pegmatites.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ambligonita |
- ↑ «Amblygonite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 3 febrer 2014].