Amfotericina B

De Viquipèdia
Infotaula de fàrmacAmfotericina B
Amphotericin B new.svg
Malaltia objectecoccidioidomicosi, aspergil·losi, meningitis fúngica, candidosi mucocutània crònica, cistitis, criptococcosi, leishmaniosi visceral, neutropènia, peritonitis, paracoccidioidomicosi, blastomicosi, candidosi, esporotricosi, histoplasmosi, micosi, infecció urinària, entomoftoramicosi i candidosi cutània Modifica el valor a Wikidata
Dades clíniques
Risc per l'embaràscategoria B per a l'embaràs als EUA Modifica el valor a Wikidata
Grup farmacològicbactericida i polyenes (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Codi ATCJ02AA01, G01AA03, A01AB04 i A07AA07 Modifica el valor a Wikidata
Dades químiques i físiques
FórmulaC47H73NO17 Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular923,488 Da Modifica el valor a Wikidata
Identificadors
Número CAS1397-89-3 Modifica el valor a Wikidata
PubChem (SID)5280965 Modifica el valor a Wikidata
DrugBank00681 Modifica el valor a Wikidata
ChemSpider10237579 Modifica el valor a Wikidata
UNII7XU7A7DROE Modifica el valor a Wikidata
KEGGC06573 i D00203 Modifica el valor a Wikidata
ChEBI2682 Modifica el valor a Wikidata
ChEMBLCHEMBL267345 Modifica el valor a Wikidata
NIAID ChemDB000096 Modifica el valor a Wikidata
AEPQ100.014.311

L'amfotericina B és un medicament antifúngic que s'utilitza per a infeccions per fongs greus i per a la leishmaniosi.[1] Les infeccions per fongs que s'utilitzen per tractar inclouen l'aspergilosi, la blastomicosi, la candidosi, la coccidioidomicosi i la criptococcosi.[2] Per a certes infeccions es dona amb flucitosina.[3] Se sol administrar per injecció en una vena.[2]

Els efectes secundaris habituals inclouen una reacció amb febre, calfreds i mal de cap poc després de la medicació, així com problemes renals.[2] Es poden produir símptomes al·lèrgics, incloent anafilaxi.[2] Altres efectes secundaris greus són la baixa en potassi en la sang i la inflamació del cor.[1] Sembla ser relativament segur durant l'embaràs.[2] Hi ha una formulació lipídica que té un risc menor d'efectes secundaris.[2] Forma part de la classe de medicaments poliènics i funciona en part interferint amb la membrana cel·lular del fong.[1][2]

L'amfotericina B es va aïllar de Streptomyces nodosus el 1955 i va entrar en ús mèdic el 1958.[4][5] Es troba a la llista de medicaments essencials de l'Organització Mundial de la Salut, els medicaments més segurs i eficaços necessaris en un sistema sanitari.[6] En alguns països està disponible com a medicament genèric.[2] A l'estat espanyol està comercialitzat com Abelcet i Ambisome.[7]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Control of the leishmaniasis: report of a meeting of the WHO Expert Committee on the Control of Leishmaniases. Geneva: World Health Organization, març 2010, p. 55, 88, 186. ISBN 9789241209496. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 «Amphotericin B». The American Society of Health-System Pharmacists. Arxivat de l'original el 2015-01-01.
  3. WHO Model Formulary 2008. World Health Organization, 2009, p. 145. ISBN 9789241547659. 
  4. Walker, S. R.. Trends and Changes in Drug Research and Development (en anglès). Springer Science & Business Media, 2012, p. 109. ISBN 9789400926592. 
  5. Fischer, Jnos; Ganellin, C. Robin. Analogue-based Drug Discovery (en anglès). John Wiley & Sons, 2006, p. 477. ISBN 9783527607495. 
  6. World Health Organization model list of essential medicines: 21st list 2019. Geneva: World Health Organization, 2019. WHO/MVP/EMP/IAU/2019.06. License: CC BY-NC-SA 3.0 IGO. 
  7. «Centro de Información online de Medicamentos de la AEMPS - CIMA». Madrid: AEMPS. Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad, 2021.