Amietophrynus rangeri

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula taxonòmicaAmietophrynus rangeri
Amietophrynus rangeri Raucous toad Probable mature female IMG 3715.JPG
Taxonomia
Super-regne Eukaryota
Regne Animalia
Fílum Chordata
Classe Amphibia
Ordre Anura
Família Bufonidae
Gènere Amietophrynus
Espècie Amietophrynus rangeri
Hewitt, 1935
Nomenclatura
Sinònims Bufo rangeri
Modifica dades a Wikidata

Amietophrynus rangeri és una espècie de gripau de la família Bufonidae. Habita a Lesotho, Sud-àfrica, Swazilàndia, i possiblement a Botswana, a Moçambic, a Namíbia i a Zimbabue. El seu hàbitat inclou boscos tropicals o subtropicals secs, sabanes seques, zones seques de matollar tropicals o subtropicals, prades, llacs d'aigua dolça, aiguamolls d'aigua dolça, terra arable, plantacions, zones d'emmagatzematge d'aigua i estanys. També se'l coneix com 'Gripau cridaner' en anglès 'Raucous toad'[1]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Amietophrynus rangeri Modifica l'enllaç a Wikidata

Taxonomia[modifica]

Aquest gripau va ser descrit el 1935, per John Hewitt del Albany Museum, Grahamstown, partint de col·leccions creades pel naturalista Gordon A. Ranger a la seva granja de la provincia Eastern Cape de Sud-àfrica.[2][3] Entre altres configuracions descrites a partir d'aquelles col·leccions hi havia el Amietophrynus pardalis  o Gripau leopard de l'Est, que va ser diferenciat per Ranger del gripau cridaner pels seus sons de reclam i la conducta. Hewitt va classificar el gripau cridaner, juntament amb la major part de gripaus de gran dimensió de Sud-àfrica en subespècies del gripau africà Bufo regularis (actualment es considera aquesta espècie absent de Sud-àfrica, present principalment al Sud del Sàhara, al Nord de l'equador). L'any 1964, Poynton va qualificar el Bufo rangeri de Hewitt, com espècie amb ple estatus, separadament de formes amb formes característiques concurrents.[4] Actualment, Frost i altres autors (2006) han assignat aquesta espècie al nou genus Amietophrynus, com a part d'una revisió global de taxonomia d'amfibis basada en dades de seqüències ADN.[5]

Descripció[modifica]

La seva longitud màxima, de morro a anus, és d'uns 120 mm. És un gripau habitualment robust mig/gran, amb la pell dorsal i lateral amb protuberàncies similars a berrugues distribuïdes aleatòriament. El color de la pell és marró-gris amb taques fosques marró, sovint en parelles, als costats de la línia dorsal. Les taques fosques al cap s'uneixen en cintes al darrere i entre els ulls. La pell anterior dorsal del cap no presenta taques marró fosques. Com la majoria de gripaus típics té una glàndula paròtide darrera de cada ull. Si se'l fereix, segrega petites gotes de verí a les glàndules paròtides i això pot danyar animals domèstics que els mosseguin. A la part inferior de la gola els mascles hi tenen una cinta de color blau fosc.

Rauc[modifica]

El rauc d'avís, que fan els mascles en època d'aparellament, és un so intens i repetitiu similar als dels ànecs.[1] Els mascles que són en grups i rauquen generalment se separen al cantell de l'aigua o entre les plantes a l'aigua. Els grups de mascles criden alternativament.

Hàbits[modifica]

El seu tarannà és aquàtic, habitant normalment en bassals, estanys i rierols, tot i que sembla que prefereixen aigua corrent com a les fonts i similar<ref name = "PC"/. El seu comportament és típicament tímid, però com acostumen a fer els gripaus s'atreveixen a entrar a cases on puguin trobar insectes que són atrets per la llum, excepte a l'època d'aparellament. Cerquen espais humits, protegits, on es mostra dòcil, si no se'l molesta. S'alimenta de pràcticament qualsevol animal petit, també vertebrats, però principalment insectes tan gran com grills.

Distribució[modifica]

El A. rangeri es troba a Lesotho, Sud-àfrica, Swaziland, possiblement a: Botswana, Moçambic, Namibia, i Zimbabwe. Els seus hàbitats naturals són al Sud d'Àfrica, Karoo, boscos secs subtropicals o tropicals, la savana, la savana humida, zones de matolls poc humides subtropicals o tropicals, zones de pastures poc humides subtropicals o tropicals, zones de pastures d'altitud subtropicals o tropicals, llacs, aiguamolls, terres de conreu, plantacions, i bassals.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Du Preez, L. H., Carruthers, Vincent; A complete guide to the frogs of southern Africa. Pub: Cape Town, South Africa : Struik Nature, 2009 ISBN 978-1-77007-446-0
  2. Hewitt, John «Some new forms of batrachians and reptiles from South Africa». Records of the Albany Museum, 4, 1935, pàg. 283–357.
  3. Hewitt, John. A Guide to the Vertebrate Fauna of the Eastern Cape Province, South Africa. Part II - Reptiles, Amphibians and Freshwater Fishes. Grahamstown: The Albany Museum, 1937. 
  4. Poynton, John «The Amphibia of Southern Africa: A Faunal Study». Annals of the Natal Museum, 17, 1964, pàg. 1–334.
  5. Frost, Darrel R; Grant, T; Faivovich, J; Bain, RH; Haas, A «The Amphibian Tree of Life». Bulletin of the American Museum of Natural History, 297, 2006, pàg. 1–370.