Amietophrynus vittatus

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula taxonòmicaAmietophrynus vittatus
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAmphibia
OrdreAnura
FamíliaBufonidae
GènereAmietophrynus
Espècie Amietophrynus vittatus
()
Nomenclatura
Combinació original Bufo vittatus
Modifica dades a Wikidata

Amietophrynus vittatus, conegut com a gripau de Degen, és una espècie de gripau de la família Bufonidae. És endèmic a Uganda, on és només es coneix des de Lira del sud a Entebbe i al bosc Bwindi. Aquesta espècie es pot trobar possiblement dins Kènia i la seva distribució fins i tot es pot estendre a Egipte, però les dades registrades al nord d'Egipte es consideren pertanyent al gripau Amietophrynus kassasii. Els seus hàbitats naturals són els aiguamolls i les terres de conreu.

Descripció[modifica]

Aquest gripau és petit i té les glàndules paròtides llargues i estretes, a la part superior hi han ratlles longitudinals de color fosc i files de grans tubercles a la superfície, i un atrevit disseny de taques vermell-fosc a la part inferior.[1] A Egipte, la longitud (musell-recte) varia entre 26 i 36 mil·límetres. Pel que fa a la longitud els macles i les femelles no es va trobar cap diferència .[2]

Distribució[modifica]

El gripau de Degen es troba a Uganda i qui primer en va fer una descripció va ser George Albert Boulenger l'any 1906. La seva presència s'estén de Lira a Entebbe, vers el sud, i al Bosc Impenetrable Bwindi Impenetrable. A Katera s'han detectat exemplars a carenes al sud de Mont Kenya, però aquesta informació és discutida. Alguns gripaus trobats entre 1909 i 1912 prop d'Alexandria, Egipte, varen ser identificats com d'aquesta espècie però pot haver estat un error. De 1989 a 1991, Akef i Schneider van investigar el comportament en la reproducció i van analitzar la consideració del Bufo vittatus dins Egipte a la regió de l'Al−Fayoum.A l'any 1993 una espècie nova de gripau va ser descrita per Sherif Baha el-Din del Delta del Nil com Amietophrynus kassasii, i es creu que la identificació original del gripau de Degen d'Egipte es referia a aquesta nova espècie, també coneguda com gripau del Delta del Nil. Tanmateix, és possible que aquesta espècie tingui una distribució més ampla incloent-hi parts de la Vall del Nil i dins Egipte.

Reclams[modifica]

Per l'aparellament[modifica]

Els reclams per aparellament tenen una estructura senzilla. Consisteixen de tres a quatre grinyols molt curts, separats per intervals. Aquests reclams han estat enregistrats amb l'aigua a  temperatures entre 17 i 27 graus Celsius. A 24 graus de temperatura de l'aigua la duració del grinyol mitja era de 120 mil·li-segons, l'interval entre grinyols era de 300 mili-segons, i la freqüència entre els 1100 i 2800 Hertz. Hi ha una correlació entre la temperatura d'aigua i alguns paràmetres del reclam. Quan la temperatura d'aigua augmenta, la duració dels grinyols disminueix  quan es consideren per separat els reclams que consisteixen en tres o quatre grinyols. Els intervals entre reclams i entre els gemecs també disminueixen, mentre que augmenten la freqüència del gemecs. El número de gemecs per reclam i la duració dels gemecs no canvien.

Reclams d'activitat[modifica]

Els mascles comencen a fer reclams a la primera meitat de febrer i duren fins l'octubre. Arriben a un màxim a primavera i inici d'estiu. Durant aquest temps els reclams comencen poc després de la posta del sol i duren fins a la 1 o 2 de la matinada. Més tard a l'estiu les crides finalitzen més d'hora, al voltant de les 22 i les 23 i s'acaben al setembre o octubre, fins i tot abans.

Conducta en el reclam[modifica]

Els mascles es reuneixen en petites basses superficials, séquies i rases, als camps d'arròs i de blat de moro. S'agrupen en cors aproximadament de 20 mascles. Els mascles que rauquen mantenen entre cada u una distància mínima de, aproximadament, 0,7 metres. Al decreixement de l'activitat de reclam durant l'any, els mascles continuen formar cors, però el número de cors disminueix. Els mascles rauquen mentre són en l'aigua, amb el cos aixecat, les potes del darrere i la part posterior del cos dins l'aigua. Els mascles tenen un únic sac bucal. Quan és plenament inflat és molt gran en relació a la longitud de cos. La formació de parelles és alta en primavera i a l'inici de l'estiu, disminuint posteriorment. Es poden veure aparellaments fins l'octubre.

Estatus[modifica]

Es coneix molt poc sobre aquesta espècie i el seu desenvolupament històric. Habita àrees pantanoses i presumiblement les larves són aquàtiques. El seu estatus de població, ecologia i les amenaces a les que fa front son desconeguts i la Unió Internacional per la Conservació de Naturalesa qualifica el seu estatus de conservació amb "deficiència de dades".

Referències[modifica]

  1. Baha el Din «A new species of toad (Anura, Bufonidae) from Egypt». The Journal of the Herpetological Association of Africa, vol. 42, 1, 1993, pàg. 24–27. DOI: 10.1080/04416651.1993.9650367.
  2. Mamdouh Saad Ahmed Akef, Hans Schneider: Reproductive behavior and mating call pattern in Degen's toad, Bufo vittatus, in Egypt (Bufonidae, Amphibia). In: African Journal of Zoology, Volume 107, 1993, S. 97−104.