Les amigues (banda sonora)

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Amigues (banda sonora))
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de composicióLes amigues
Кадр из фильма «Подруги» (СССР, 1935).jpg
Modifica el valor a Wikidata
Títol originalПодруги Modifica el valor a Wikidata
Forma musicalpel·lícula Modifica el valor a Wikidata
CompositorDmitri Xostakóvitx Modifica el valor a Wikidata
Llengua del terme, de l'obra o del nomrus Modifica el valor a Wikidata
Data de publicació1936 Modifica el valor a Wikidata
Gènerenovella film (en) Tradueix i drama Modifica el valor a Wikidata
Durada95 minuts Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0026874 Filmaffinity: 243356 Allmovie: v144606 Modifica el valor a Wikidata

La banda sonora de Les amigues (en rus Подруги, Podrugui), op. 41a, pel·lícula russa estrenada el 1936 dirigida per Lev Arnshtam, va ser composta per Dmitri Xostakóvitx. Aquesta va ser la tercera col·laboració entre Xostakóvitx i Arnshtam. La partitura de la pel·lícula consta de material per a quartet de corda, amb solista addicional de trompeta, piano, veus solistes, orgue, arpa, timbales i theremin.[1]

La va dedicar a l'escriptor Romain Rolland, que en aquell moment era de viatge per Moscou per invitació de Maksim Gorki, viatge que fou utilitzat de manera no oficial com a ambaixada dels artistes francesos a la Unió Soviètica.[1]

La història de la pel·lícula consisteix en l'amistat entre tres noies que comença a una edat primerenca i que finalment acaben com a infermeres al front rus durant la Primera Guerra Mundial. Xostakóvitx ja havia treballat per a Lev Arnshtam a Sola (op. 26, 1931) i Muntanyes daurades (op. 30, 1931), si bé era la primera pel·lícula que dirigia sol. Posteriorment ho faria en quatre ocasions més, a Amics (1938), Zoya (1944), Cinc dies, cinc nits (1960) i Sofia Perovskaya (1967).

A Xostakóvitx li agradava compondre bandes sonores per als amics i la seva relació amb Arnshtam havia començat a una edat primerenca quan van estudiar piano junts al Conservatori de Petrograd i quan Arnshtam va abandonar el teatre de Vsévolod Meierhold, aquest va contractar el febrer de 1929 el jove Dmitri Xostakóvitx com a pianista.[2]

Per a Xostakóvitx va ser una època d'alts i baixos, amb fortunes artístiques canviants. A finals de 1935 es va acabar Les amigues i les crítiques prèvies a la publicació van ser positives. El compositor devia estar especialment satisfet que el compositor Mikhail Cheremukhin lloés la banda sonora tot i que pensava que la música era una mica fragmentària. De fet, no hi ha cap tema o motiu únic que recorri la partitura per donar-li una sensació cohesionada. Al mateix temps, Lady Macbeth de Mtsensk continuava guanyant l'entusiasme del públic tant a Moscou com a Leningrad. Metre Xostakóvitx estava esperant l'estrena de la pel·lícula, a finals de gener, però, el famós article Caos en comptes de la música del Pravda condemnava l'òpera i la vida de Xostakóvitx es va capgirar.[2]

Mentrestant, ja s'havia començat la distribució de la pel·lícula a l'estranger i, amb el títol Three Women, va començar a obtenir crítiques positives a Amèrica. Curiosament, això va ser una setmana abans de l'estrena de Leningrad. Al cap d'una setmana s'havia de començar la projecció a Rússia, tanmateix alguns problemes d'última hora van frenar l'estrena.[2]

Segurament degut a la tempesta que envoltava Lady Macbeth, Xostakóvitx va decidir no compilar una suite de Les amigues, i la banda sonora va quedar oblidada. Guennadi Rojdéstvenski va fer un enregistrament per a Melodiya de tres fragments que va trobar al Museu Glinka, però el disc no va despertar cap interès particular. Per immortalitzar l'obra, després Xostakóvitx la va reescriure en vuit preludis[1] per a quartet de corda, amb alguns afegits per a piano i trompeta, tal com ja havia fet al seu Primer Concert per a piano.[2]

Anàlisi musical[modifica]

La pel·lícula sencera en rus

Amb l'excepció dels 8 preludis escrits per a quartet de corda, piano i trompeta, la música va ser transcrita d'oïda a partir de la banda sonora original de la pel·lícula pel director d'orquestra Mark Fitz-Gerald. Les úniques còpies que s'han conservat de la partitura original pertanyen a les pistes 2-4, 8, 16, 19 i 23.[1]

1. Introducció (Moderato), per a quartet de corda

En realitat és el segon moviment Moderato del Quartet de corda núm. 1 de Xostakóvitx, afegit quan la pel·lícula va ser restaurada als anys seixanta. Aquesta no va ser una elecció tan aleatòria: el quartet va aparèixer l'any 1938 i, per tant, és més o menys contemporani.

2. L'any 1914: El bloc obrer i les portes de la fàbrica (Allegretto), per a quartet de corda
Torre de l'edifici del Triangle Roig (Sant Petersburg), on comença la pel·lícula

És l'any 1914, a Petrograd, fora de la fàbrica de l'Associació Ruso-Americana de Fabricants de Cautxú, després coneguda com el Triangle roig, el principal fabricant de sabates de goma abans de la guerra i ara reciclat en la producció de pneumàtics, màscares de gas i amortidors de l'artilleria.[3] Zoia i Senka parlen abans que les mares els cridin a sopar. En el camí, acompanyada d'un irònic i suau Allegretto, la Nataixa explica a la Zoia i l'Assia que el seu pare és violent. Un milicià ordena al porter que tanqui. En el clímax, Xostakóvitx fa una breu pausa mentre el milicià li diu a Senka que hi ha una vaga. Els nens han de tornar a casa.

3. Les famílies esperen que tornin els vaguistes (Allegretto), per a quartet de corda, trompeta i piano

Després de resar, el seu pare, l'àvia, Zoia i les dues amigues, esperen que la seva mare torni a casa. Comença a sonar una nota repetida i desanimada que compta les hores abans d'entrar en un tema descendent apassionat que acompanya a la mare que acaba d'entrar i que comença a beure desesperadament de l'aixeta. Li diu a l'Assia que la seva mare ha estat traslladada a l'hospital després d'haver estat enverinada pels seus caps.

4 Les claus de la felicitat (Allegretto moderato), per a quartet de corda, trompeta, piano

Les noies i Senka decideixen guanyar diners cantant a la fonda local que porta el nom de Les claus de la felicitat. Irònicament, mentre la Unió Soviètica lluitava contra l'alcoholisme, el nom satiritza l'eliminació de l'embriaguesa dels clients anteriors a la revolució, però també era el nom de la popular novel·la de 1913 d'Anastassia Verbítskaia, en la qual una dona alliberada sexualment es veu impulsada al suïcidi. Aquests fracassos tsaristes volien ser anul·lats a l'època soviètica. Una de les melodies més escandaloses de Xostakóvitx llisca i es mou com els borratxos, que és el que hi ha a la sala, abans que les noies es preparin per tocar.

5. Els nens intenten cantar la ‘cançó de la rosella‘ (Allegretto), per a conjunt orquestral

Els nens intenten cantar la seva cançó de la rosella però els homes se'n burlen fins que són expulsats pel propietari de males maneres.

6. Al costat del riu: Cançó revolucionària ‘Turmentat per la manca de llibertat’, veus solistes

Però Sílitx, un vell del bar, s'apiada d'ells. Al seu habitatge improvisat a la vora del riu els hi revela que és un revolucionari i els ensenya la cançó Turmentat per la manca de llibertat. Xostakovitx va tornar a utilitzar aquesta cançó en el Vuitè Quartet de corda (1960), quan, casualment, estava treballant en la banda sonora de Cinc dies, cinc nits d'Arnshtam.

7. Fanfàrria, solo de trompeta
8. La història del fill de Sílitx, Ivan (Allegretto) per a trompeta, quartet de corda, arpa, piano

Combina dos dels preludis compostos originalment: l'arpa la va afegir el compositor.[1]

9. Turmentat per la manca de llibertat, per a cor masculí i nens

La música ens porta de tornada a la fonda, on els nens ara es preparen per cantar Tormentats per la manca de llibertat. Els homes, borratxos, els ignoren, fins que alguns demanen silenci. A poc a poc, la cançó desperta a tothom del seu estupor apolític i s'uneixen a l'arranjament cada cop més complex de Xostakóvitx mentre la pantalla s'omple de llargs plans. Finalment, tot i l'arribada de la milícia no es pot sufocar el seu fervor. Els homes, rebels i apassionats, repeteixen la cançó. S'acaba la cançó i els nens saluden. Esclata un motí i els nens escapen amb Sílitx i Andrei.

10. L'any 1919: Guerra civil russa, per a tres trompetes i orgue

De cop i volta passem del 1914 al 1919, ja ha passat la Revolució d'Octubre de 1917 i estem en plena Guerra Civil. Acompanyades d'un timbre completament nou, una fanfàrria acompanyada d'un orgue, les noies s'han apuntat com a infermeres.

11. La Internacional, per a banda

En una multitud, Zoia reconeix a Senka que també s'ha enrolat. Però abans de marxar se sent La Internacional, es besen apassionadament i prometen mantenir-se en contacte. Boris Txirkov, l'actor que va interpretar Senka, també va protagonitzar la trilogia sobre Màxim de Kozintsev i Trauberg (1937-1939), de les quals Xostakóvitx també en va compondre la bada sonora. Els dos papers de Txirkov el van ajudar a establir-se com a favorit del públic durant la resta de la seva carrera.

12. Les noies atenen els soldats ferits (Largo, Adagio), per a timbales, orgue i arpa

En una línia de ferrocarril del camp de batalla, les noies atenen els soldats ferits amb ressons del Dies irae, que té un paper destacat en la història de la música russa, i com un senyal que fa preveure que les coses no aniran bé.

13. La ciutat de Puixkin ha estat presa per l'enemic (Alla Marcia), per a banda

A la llunyania, una banda de música anuncia que l'enemic ha pres el poble de Puixkin i es fa necessari evacuar les noies. En realitat es tracta d'una versió accelerada per a banda de la Grande Marcia de l'òpera Norma de Vincenzo Bellini.

14. ‘La Internacional‘ – La retirada de les noies i els soldats ferits en tren, per a theremin i veus

Arriba un tren conduït per Sílitx. Les noies pugen a bord i hi ha una presentació extraordinària de La Internacional: un theremin en solitari, en comptes de buscar l'emoció o intentar ser optimista, s'allunya cada cop de forma més salvatge de la melodia original, acompanyat del retruc del tren i el soroll de les bombes. Fins que es va calmant, de la mateixa manera que el risc per a les noies s'acaba sufocant.

15. Zoia al bosc nevat (Andante sostenuto), per a trio de corda

Un soldat li diu a Zoia que s'ha de trobar amb un agent secret en una cabana al mig del bosc. En el moment més sensible de la pel·lícula, s'obre camí per un bosc nevat. El trio de cordes captura el seu progrés prudent pel bell paisatge blanc.

16. La cabana del bosc (Andante), per a piano i quartet de corda

Zoia té una gran alegria quan descobreix que l'agent no és altre que Senka. Allà decideixen passar junts el futur.

17. Arriba l'Andrei amb notícies del front (Fanfàrria), per A 2 trompetes i caixa

Senka i Zoia tornen al campament per descobrir que Sílitx està molest i la Nataixa gelosa pel seu amor. Una breu fanfàrria retorçada anuncia l'arribada d'Andrei.

18 Fanfàrria, per a dues trompetes

Andrei reitera les ordres existents sota les quals Zoia i Senka havien d'estar en parts separades del camp de batalla de totes maneres, i s'acaba amb una segona fanfàrria més convencional.

19. Les noies troben un pollastre (Allegro), per a piano, trompeta i quartet de corda

A mesura que els enemics s'acosten, les noies es preparen per a l'arribada de més homes ferits. Recullen palla i en fan jaços. Entre la palla hi troben un pollastre que aviat sobresurt d'una olla. A jutjar per la música còmica i agitada de Xostakóvitx, podria ser que originàriament hi hagués una persecució per atrapar l'ocell i que finalment se suprimís. També podria representar la música de l'obertura original.[1] Recorda el final del Concert per a piano núm. 1.

20. La Nataixa i la Zoia canten: ‘On són aquestes nits càlides?’, per a veus solistes

Mentre l'olla va bullint, les noies canten la cançó sentimental On són aquestes nits càlides? (Gde eti tyoplie nochi?).

21. La Nataixa i la Zoia són rescatades (Allegro molto), per a orquestra completa

Mentre canten, no s'adonen que arriben dos soldats enemics. La Nataixa es pot escapar mentre la Zoia i l'Assia) són detingudes pels soldats que es mengen el deliciós pollastre. Nataixa pot avisar Sílitx, que amb altres soldats van al galop al rescat. Sorprenentment, és el primer senyal orquestral de la partitura.

22. Fanfàrria: arriben Andrei i Senka, per a 2 trompetes

Hi ha un breu tiroteig i en el qual moren els dos soldats enemics, però Assia és ferida. Andrei i Senka arriben amb un escamot per socórrer les noies al so d'una fanfàrria. Però ja és massa tard: Assia ha mort. Sona de nou la fanfàrria.

23. Paraules de cloenda d'Andrei (Adagio), per a orquestra completa

Amb Assia als seus braços, Andrei fa un elogi del futur brillant que els espera, mentre toquen les cordes que posteriorment s'uneixen amb la resta de l'orquestra que acaba amb un clímax final apassionant on es pot veure a Andrei, Sílitx, Senka, Zoia i Nataixa cavalcant davant d'un exèrcit.[2]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Catàleg d'obres de Dmitri Xostakóvitx» (en anglès). Sikorski Musikverlage Hamburg. [Consulta: 12 gener 2022].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Riley, John. «Ressenya del disc» (en anglès). Naxos. [Consulta: 12 gener 2022].
  3. Solomko, V.S. «Krasny Treugolnik, plant» (en anglès). Saint Petersburg Enciclopaedia. [Consulta: 13 gener 2022].