Amikacina

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de fàrmacAmikacina
Amikacin.svg
Malaltia objecteinfecció del tracte respiratori superior, infecció òssia, sèpsia, endocarditis, infecció bacteriana per gramnegatius, infecció per Pseudomonas i meningitis modifica
Dades clíniques
Risc per l'embaràscategoria D per a l'embaràs a Austràlia i categoria D per a l'embaràs als EUA modifica
Grup farmacològicbactericida i aminoglicòsid modifica
Codi ATCJ01GB06, S01AA21 i D06AX12 modifica
Dades químiques i físiques
FórmulaC₂₂H₄₃N₅O₁₃ modifica
Massa molecular585,286 u modifica
Identificadors
Número CAS37517-28-5 modifica
PubChem (SID)37768 modifica
DrugBank00479 modifica
ChemSpider34635 modifica
UNII84319SGC3C modifica
KEGGC06820 i D02543 modifica
ChEBI2637 modifica
ChEMBLCHEMBL177 modifica
PDB ligand IDAKN modifica
AEPQ100.048.653

L'amikacina és un antibiòtic del grup dels aminoglucòsids que s'utilitza en el tractament de diferents infeccions bacterianes.[1] Això inclou infeccions de les articulacions, infeccions intraabdominals, meningitis, pneumònia, sèpsia i infeccions del tracte urinari.[2] També s'utilitza pel tractament de la tuberculosi multiresistent.[3] S'administra com a injecció intravenosa o intramuscular.[2]

L'amikacina, a l'igual que els altres antibiòtics aminoglucòsids, pot provocar pèrdua d'audició, problemes d'equilibri i problemes de ronyó. Entre d'altres efectes secundaris s'hi inclouen la paràlisi, que pot dur a la incapacitat per respirar. Si s'utilitza durant l'embaràs pot provocar sordesa permanent en el nadó. L'amikacina produeix el bloqueig de la funció de la subunitat menor del ribosoma procariòtic, que incapacita el bacteri per produir proteïnes.[2]

L'amikacina fou patentada el 1971 i introduïda al mercat el 1976.[4][5]

Fou preparada per Kawaguchi i alguns col·laboradors l'any 1972. Es presenta en forma de pólvores cristal·lines que es fonen a 203-204°C.

Usada en el tractament de diferents infeccions bacterianes. Actua unint-se a la subunitat 30S del ribosoma bacterià, impedint la lectura de l'ARN i conduint al bacteri a la impossibilitat de sintetitzar proteïnes necessàries per al seu creixement i desenvolupament.

És emprada principalment contra gèrmens hospitalaris multiresistents (sobretot bacils gramnegatius).

Referències[modifica]

  1. Thomson PLM (2008). «Amikacina». A José Antonio Solís Sánchez. Vademécum de genéricos intercambiables. Mèxic, D.F. Consultat el 15 d'octubre de 2011.
  2. 2,0 2,1 2,2 «Amikacin Sulfate» (en anglès). The American Society of Health-System Pharmacists. Consultat el 8 de desembre de 2016
  3. WHO Model Formulary 2008 (en anglés). World Health Organization. 2009. p. 137. ISBN 9789241547659. Arxivat des de l'original el 13 desembre de 2016. Consultat el 8 de desembre de 2016.
  4. Fischer, Janos; Ganellin, C. Robin (2006). Analogue-based Drug Discovery (en anglès). John Wiley & Sons. p. 507. ISBN 9783527607495. Archivat des de l'original el 20 de desembre de 2016.
  5. Oxford Handbook of Infectious Diseases and Microbiology (en anglès). OUP Oxford. 2009. p. 56. ISBN 9780191039621. Arxivat des de l'original el 24 de novembre de 2015.