Amilopectina

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de compost químicAmilopectina
Substància químicapolisacàrid, glucà i classe d'entitat química Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular828,274682 Da Modifica el valor a Wikidata
Estructura química
Fórmula químicaC₃₀H₅₂O₂₆ Modifica el valor a Wikidata
Amylopektin Haworth.svg
SMILES canònic
Model 2D
C(C1C(C(C(C(O1)OC2C(OC(C(C2O)O)OCC3C(C(C(C(O3)OC4C(OC(C(C4O)O)O)CO)O)O)OC5C(C(C(C(O5)CO)O)O)O)CO)O)O)O)O Modifica el valor a Wikidata
SMILES isomèric

C([C@@H]1[C@H]([C@@H]([C@H]([C@H](O1)O[C@@H]2[C@H](O[C@@H]([C@@H]([C@H]2O)O)OC[C@@H]3[C@H]([C@@H]([C@H]([C@H](O3)O[C@@H]4[C@H](O[C@@H]([C@@H]([C@H]4O)O)O)CO)O)O)O[C@@H]5[C@@H]([C@H]([C@@H]([C@H](O5)CO)O)O)O)CO)O)O)O)O Modifica el valor a Wikidata
Identificador InChIModel 3D Modifica el valor a Wikidata
Estructura química d'un segment d'amilopectina mostrant els dos tipus d'enllaços entre molècules de glucosa presents α-(1,4) i α-(1,6).

Amilopectina és un polímer altament bifurcat de glucosa trobada en plantes. És un dels dos components del midó conjuntament amb l'amilosa.[1] L'amilopectina representa aproximadament un 70% el pes del midó. No és soluble en aigua freda,[2] però sí en aigua bullent.[3] El seu pes molecular és molt alt, ja que algunes fraccions arriben a assolir fins a 200.000 kDa.

Les unitats de glucosa estan enllaçades de forma lineal amb enllaços α-(1,4). La bifurcació té lloc amb enllaços α-(1,6) que ocorren cada 24 - 30 unitats de glucosa. El seu homòleg en animals és el glicogen[4] que té la mateixa composició i estructura, però amb una major bifurcació més extensa que ocorre cada 8 a 12 unitats de glucosa. L'amilopectina és molt ramificada, sent format de 2.000 a 200.000 unitats de glucosa. Les seves cadenes interiors es formen de 20-24 subunitats de glucosa.

L'amilopectina de patata és l'única que posseeix a la seva molècula grups èster fosfat,[5] units més sovint en una posició O-6, mentre que el terç restant ho fa en posició O-3. Es diferencia del glucogen per tenir les ramificacions - (1,6) cada 25-30 monòmers, perquè aquest té les seves ramificacions cada 8-12 unitats de glucosa.

El midó actua com a polisacàrid de reserva en les plantes dins d'orgànuls especialitzats anomenats amiloplasts.[6] Quan l'energia es necessita per al treball de cèl·lules, la planta hidrolitza el midó que allibera les subunitats de glucosa. Els humans i la resta d'animals herbívors també disposen d'enzims per hidrolitzar el midó.

Referències[modifica]

  1. Geissman, T. A.. Principios de química orgánica (en castellà). Reverte, 1973, p. 568. ISBN 978-84-291-7180-8. 
  2. Geissman, T. A.. Principios de química orgánica (en castellà). Reverte, 1973, p. 131. ISBN 978-84-291-7180-8. 
  3. Bioelements i biomolècules. Edicions Universitat Barcelona, 1993, p. 209. ISBN 978-84-7533-896-5. 
  4. Beyer, Hans; Walter, Wolfgang. Manual de química orgánica (en castellà). Reverte, 1987, p. 486. ISBN 978-84-291-7066-5. 
  5. Ráfols, Wifredo de. Aprovechamiento industrial de los productos agrícolas (en castellà). Salvat, 1964, p. 194. 
  6. Palasi, Antoni Aguilella; Pinazo, Felisa Puche. Diccionari de botànica. Universitat de València, 2011-11-28, p. 37. ISBN 978-84-370-8639-2. 

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]