Vés al contingut

Amimone

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula personatgeAmimone
Tipuspersonatge de la mitologia grega Modifica el valor a Wikidata
Dades
Gènerefemení Modifica el valor a Wikidata
Família
ParellaPosidó Modifica el valor a Wikidata
CònjugeEncèlad i Midamos Modifica el valor a Wikidata
MareEuropa (esposa de Dànau) Modifica el valor a Wikidata
PareDànau Modifica el valor a Wikidata
FillsNaupli Modifica el valor a Wikidata
Posidó i Amimone

Segons la mitologia grega, Amimone (en grec antic: Ἀμυμώνη), va ser una de les Danaides, una de les cinquanta filles del rei Dànau. La seva mare era Europa. Estava casada amb Encèlad, un fill d'Egipte.[1]

Quan Dànau va fugir de Líbia amb les seves filles, Amimone també el va acompanyar i es va instal·lar amb ell a Argos. El país estava sense aigua, perquè Posidó, irritat de què el territori hagués estat concedit a Hera, quan el reclamava ell, va provocar l'estroncament dels rius i les fonts. Quan Dànau es va establir com a rei d'Argos, va enviar les seves filles a buscar aigua. Amimone se'n va anar amb les seves germanes, però van caminar molt i se sentia cansada. Va estirar-se a dormir al camp i va aparèixer un sàtir que va voler-la violar mentre dormia, llavors la jove va invocar Posidó. El déu es va presentar i va rebutjar el sàtir amb un cop de trident.[2]Apol·lodor[1] i Higí[3] donen una versió lleugerament diferent: Amimone va disparar una fletxa contra un cérvol i va ferir lleugerament al sàtir, que dormia, i la va voler violar. Va demanar ajuda i arriba Posidó. Amimone va entregar al déu allò que havia negat al sàtir. El trident de Posidó havia donat un cop a una roca i d'allà va brollar una triple font. Una altra versió explica que Posidó, enamorat d'Amimone, quan aquesta noia va demanar auxili, la va ajudar i li va revelar l'existència de la Font de Lerna.[a] De les seves relacions amb Posidó, va néixer Naupli.[2]

Notes

[modifica]
  1. Segons Estrabó (Geografia, VIII, 6, 8), a Lerna hi havia un rierol anomenat Amimone

Referències

[modifica]
  1. 1 2 Apol·lodor. Biblioteca, II, 1, 5
  2. 1 2 Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 31. ISBN 9788496061972.
  3. Higí. Faules, 169

Bibliografia

[modifica]
  • Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, pàg. 18. (El Cangur/Diccionaris, núm. 209). ISBN 84-297-4146-1