Amimone
| Tipus | personatge de la mitologia grega  |
|---|---|
| Dades | |
| Gènere | femení |
| Família | |
| Parella | Posidó |
| Cònjuge | Enceladus (en)  i Midamos (en) |
| Mare | Europe (en) |
| Pare | Dànau |
| Fills | Naupli |
Segons la mitologia grega, Amimone (en grec antic Ἀμυμώνη) va ser una de les Danaides, una de les cinquanta filles del rei Dànau. La seva mare era Europa. Estava casada amb Encèlad, un fill d'Egipte.
Quan Dànau va fugir de Líbia amb les seves filles, Amimone també el va acompanyar i s'instal·là amb ell a Argos. El país estava sense aigua, perquè Posidó, irritat de què el territori hagués estat concedit a Hera, quan el reclamava ell, va provocar l'estroncament dels rius i les fonts. Quan Dànau es va establir com a rei d'Argos, va enviar les seves filles a buscar aigua. Amimone se'n va anar amb les seves germanes, però van caminar molt i se sentí cansada. Va estirar-se a dormir al camp. Va sorgir un sàtir que va voler-la violar mentre dormia i la jove va invocar Posidó. El déu es va presentar i va rebutjar el sàtir amb un cop de trident. Amimone va entregar al déu allò que havia negat al sàtir. El trident de Posidó havia donat un cop a una roca i d'allà va brollar una triple font. Una altra versió explica que Posidó, enamorat d'Amimone, quan aquesta noia va demanar auxili, l'ajudà i li va revelar l'existència de la Font de Lerna. De les seves relacions amb Posidó, va néixer Naupli.[1]
Referències[modifica]
- ↑ Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 31. ISBN 9788496061972.
Bibliografia[modifica]
- Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 18. (El Cangur / Diccionaris, núm. 209). ISBN 84-297-4146-1