Aminoffita

De Viquipèdia
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 22:07, 31 jul 2016 amb l'última edició de Yuanga (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de mineralAminoffita
Aminoffite-434422.jpg
Cristall d'aminoffita de Långban Modifica el valor a Wikidata
Fórmula químicaCa₃(BeOH)₂Si₃O₁₀ Modifica el valor a Wikidata
EpònimGregori Aminoff Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusLångban, Filipstad, Värmland, Suècia
Classificació
Categoriasilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.BH.05
Nickel-Strunz 9a ed.9.BH.05 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VIII/C.29 Modifica el valor a Wikidata
Dana57.1.1.1
Heys16.6.4
Propietats
Sistema cristal·lítetragonal
Grup espacialspace group P4₂/n (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Colorincolor a groguenc clar
Maclespolisintètiques en {001}
Fracturaconcoïdal
Tenacitatfràgil
Duresa5,5 a 6
Diafanitattransparent
Impureses comunesFe, Mn
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
Any d'aprovació1937

L'aminoffita és un mineral de la classe dels silicats. Rep el seu nom en honor del Dr. Gregori Aminoff (1883-1947), mineralogista suec i expert en la mineralogia de Långban, associat amb el Museu Suec d'Història Natural.

Característiques

L'aminoffita és un silicat de fórmula química Ca2(Be,Al)(Si2O7)(H2O,OH). Cristal·litza en el sistema tetragonal. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 5,5 i 6.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'aminoffita pertany a "09.BH - Sorosilicats amb anions Si3O10, Si4O11, etc.; cations en coordinació tetraèdrica [4] i major coordinació" juntament amb els següents minerals: kinoïta, akatoreïta i fencooperita.

Formació i jaciments

Es troba en forma de cristalls ben formats en venes i cavitats en magnetita massiva i limonita. Sol trobar-se associada a altres minerals com: magnetita, goethita, fluorita, calcita i barita. Va ser descoberta l'any 1937 a Långban, Filipstad (Värmland, Suècia). També ha estat trobada al massís alcalí de Dugdu (Tuva, Rússia) i a Taronga (Nova Gal·les del Sud, Austràlia).

Referències