Amintore Galli

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAmintore Galli
Biografia
Naixement12 octubre 1845 modifica
Perticara (Itàlia) modifica
Mort8 octubre 1919 modifica (73 anys)
Rimini (Itàlia) modifica
Activitat
OcupacióMusicòleg, periodista i compositor modifica

IMSLP: Category:Galli,_Amintore Modifica els identificadors a Wikidata

Amintore Galli (Perticara, Emília-Romanya, Itàlia, 12 d'octubre de 1845 - Rímini, Emília-Romanya, 8 d'octubre de 1919) fou un compositor, periodista i musicògraf italià.

Estudià en el Conservatori de Milà, i després fou director de l'Escola de Música de Finale i més tard aconseguí la plaça de professor d'història de la música del Conservatori Giuseppe Verdi de Milà, on tingué entre altres alumnes a Franco Vittadini i Giuseppe Pietri. Fou redactor del diari Il Secolo, i entre les seves composicions hi figuren:

A més se li deuen els escrits:

  • Arte fonetica, (1870),
  • La música ed i musicisti dal secolo X sino ai nostri giorni, (1872),
  • Trattato di contrappunto e fuga, (1877),
  • La música dei greci, (1879),
  • Sunto di lezioni, di storia, teoria ed estetica della música, (1880),
  • Mannuale del capomusica, (1889),
  • Il polifonista al pianoforte, (1889),
  • Piccolo lessico del mucisista, (1891),
  • Strumenti a strumentazione, (1897),
  • Etnografia della música, (1898),
  • Estetica della música, (1900),
  • Del canto litúrgico cristiano,
  • L'omofonia della chiesa latina e sua armonizzazione.,

Bibliografia[modifica]