Amiri (tipografia)
 | |
| Estil | tipografías árabes |
|---|---|
| Dissenyadors | Khaled Hosny (en)   |
| Editor/distribuïdor | Alif Type (en) |
| Data de publicació | desembre 2011 |
| Llicència | SIL Open Font License |
| Epònim | Amiri Press (en) |
| Codi font | https://github.com/aliftype/amiri |
| Lloc web | aliftype.com… |
L'Amiri (àrab: أميري, Amīrī) és una tipografia o font per a escriptura dissenyada amb estil cal·ligràfic naskhí pel Dr. Khaled Hosny.[1][2] La versió beta s'estrenà el desembre del 2011 i aviat es tornà una de les tipografies àrabs més populars.[1] A l'octubre del 2019 sembla que s'usava en unes 67.000 pàgines d'internet i la interfície de programació de Google Fonts l'atén unes 74,8 milions de vegades per setmana.[3] La font Amiri també engloba glifs llatins, i hi suma més de 6.000 glifs. Pren el nom de l'Alcorà Amiri o «edició alcorànica egípcia», la font tipogràfica de la qual la va fabricar la Impremta Amiri.
Inspiració
[modifica]L'Amiri s'inspirà en la cal·ligrafia d'estil <i>naskhi</i> i la va usar per primera volta la Impremta Amiri o de Bulak (مطبعة بولاق), també anomenada al-Mataabi' al-Amiriya ( المطابع الأميرية), el 1905.[1] S'utilitzà per a imprimir l'Alcorà Amiri, també conegut com a «edició del Caire» o egípcia, una de les primeres edicions de l'Alcorà impreses i certificada per una autoritat islàmica, la Mesquita del-Azhar, el 1924.[4]
Sobre aquest tipus de lletra del 1905 i els reptes de digitalitzar l'alfabet àrab, el Dr. Hosny digué: «Una de les característiques més noves de la font Bulak és preservar l'estètica de la cal·ligrafia naskhi alhora que compleix amb els requisits (i limitacions) de la composició tipogràfica, una equilibri que no s'assoleix fàcilment».[5]
El projecte Amiri, el va secundar Google Web Fonts, TeX Users Group, i algunes donacions d'usuaris.[6][7][1]
Característiques
[modifica]Amiri fou comercialitzat per Open Font License de SIL.[1]
El tipus de lletra té diferents estils: regular, negreta, inclinada, negreta inclinada, etc., tots disponibles en TrueType i OpenType.
La font Amiri fa ús extensiu de les funcions OpenType per a produir posicions i substitucions automàtiques, inclosa una gran varietat de formes contextuals, lligadures i interlletratge per a les lletres àrabs i el número de l'āleia, i ofereix funcions opcionals com ara variacions d'algunes lletres, i numeració aràbiga.[8]
La font Amiri ha estat desenvolupada exclusivament amb programari lliure, és a dir: FontForge, Inkscape, Python i Vim.[1]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Hosny, Khaled «The Amiri typeface». TUGboat, 33, 2012, pàg. 12.
- ↑ «Amiri Font Project» (en àrab i anglés). [Consulta: 10 desembre 2020].
- ↑ «Google Fonts: Amiri». Google Fonts. [Consulta: 27 gener 2020].
- ↑ Nemeth, Titus. Arabic type-making in the machine age: the influence of technology on the form of Arabic type, 1908-1993, 2017, p. 160. ISBN 978-90-04-34930-8. OCLC 993752295.
- ↑ «Modernizing Arabic Type for a Digital Audience - Library» (en anglés). Google Design. [Consulta: 20 octubre 2019].
- ↑ «Google Fonts». Google Fonts. [Consulta: 20 octubre 2019].
- ↑ «CTAN: Package amiri». ctan.org. [Consulta: 20 octubre 2019].
- ↑ «Amiri Font» (en àrab). [Consulta: 10 desembre 2020].