Amityville: La possessió

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaAmityville: La possessió
The Amityville Horror 2: The Possession
Fitxa tècnica
Direcció Damiano Damiani
Protagonistes
Producció Ira N. Smith
Stephen R. Greenwald
Guió Tommy Lee Wallace, basat en Murder in Amityville de Hans Holzer
Música Lalo Schifrin
Fotografia Franco Di Giacomo
Muntatge Sam O'Steen
Productora Dino De Laurentiis Corporation Tradueix
Distribuïdora Orion Pictures
Dades i xifres
País Estats Units
Mèxic
Data d'estrena 1982
Durada 104 minuts
Idioma original Anglès
Lloc de rodatge Nova Jersey
Color en color
Ingressos $11.3 milions (domestic)
Temàtica
Basat en Murder in Amityville Tradueix
Gènere terror
Tema principal casa embruixada, incest, família disfuncional i Sobrenatural
Lloc de la narració Nova York

Premis
Més informació
IMDb Fitxa 5.4/10 stars
FilmAffinity Fitxa 6.6/10 stars
Rotten Tomatoes Fitxa
Box office Mojo Fitxa
All Movie Fitxa
TCM Fitxa
Modifica les dades a Wikidata

Amityville: La possessió (títol original: Amityville II: The Possession)  és una pel·lícula de terror de 1982 dirigida per Damiano Damiani.[1] Protagonitzada per James Olson, Burt Young, Rutanya Alda, Diane Franklin i la participació de Jack Magner com "Sonny Montelli". Seqüela de la pel·lícula The Amityville Horror. Aquesta vegada la trama de la pel·lícula no gira entorn de la Família Lutz, sinó en els fets reals succeïts a la família DeFeo el 1974 en la seva llar en Amityville.[2] En la pel·lícula els noms reals no van ser utilitzats i el cognom DeFeo va ser substituït per Montelli.[3] Malgrat ser considerada pels espectadors com la més terrorífica de la sèrie, els crítics van opinar que no va arribar a ser el que s'esperava.[4]

Ha estat doblada al català.[5]

Argument[modifica]

La família Montelli s'ha mudat al que creuen serà la casa dels seus somnis, desconeixent que a l'interior de la casa hi ha una presència maligna a l'aguait. Uns dimonis comencen a terroritzar als integrants de la família, fent que aquests comencin a tenir problemes i discussions. Dolores, la mare, tracta que el sacerdot local, el pare Adamsky, visiti la casa per beneir-la, però no aconsegueix fer-ho, ja que Anthony, l'abusiu espòs de Dolores, obliga al pare Adamsky a anar-se'n de la casa sense saber que Sonny, el seu fill gran, és víctima d'una possessió demoníaca. Sonny comença a jugar amb la seva germana Patricia amb la finalitat d'incitar-la a tenir relacions sexuals amb ell. Els esperits malignes fan que Sonny vagi separant la seva família i més tard es veu forçat a assassinar als seus pares i germans. El pare Adamsky s'adona que Sonny va ser posseït i demana a l'església permís per realitzar un exorcisme, però l'hi neguen al no creure'l. Per tant, el pare Adamsky es decideix a realitzar pel seu propi compte l'exorcisme per alliberar l'ànima de Sonny dels esperits malignes que l'han posseït.[6]

Repartiment[modifica]

  • James Olson ... Pare Adamsky
  • Burt Young ... Anthony Montelli
  • Rutanya Alda ... Dolores Montelli
  • Jack Magner ... Sonny Montelli
  • Diane Franklin ... Patricia Montelli
  • Andrew Prine ... Pare Tom
  • Moses Gunn ... Detectiu Turner
  • Ted Ross ... Sr. Booth
  • Erika Katz ... Jan Montelli
  • Brent Katz ... Mark Montelli

Producció[modifica]

La casa a Amityville de la família DeFeo (†)

George Lutz volia que la seqüela de la pel·lícula de 1979 es basés en el llibre The Amityville Horror Part II[2] escrit per John G. Jones. No obstant això el productor Dino De Laurentiis va assegurar un acord amb la companyia American International Pictures per produir una seqüela basada en els assassinats ocorreguts a la casa de Amityville per Ronal De Feo el 1974. Lutz va demandar a De Laurentiis i finalment va perdre, però va aconseguir que col·loquessin cartells als cinemes dient "Aquesta pel·lícula no té cap afiliació amb George i Kathy Lutz.".[2] El director Damiano Damiani va ometre el final de la història real on Ronald DeFeo crida a la policia. Va ser substituït per una escena de possessió de Sonny Montelli.

D'altra banda, un cartell de la pel·lícula Rocky (1976) està penjat en la paret de Sonny. Burt Young, que interpreta al pare de Sonny, va ser un coprotagonista en les pel·lícules de Rocky.[7]

Rebuda[modifica]

Amityville II: The Possession va rebre crítiques mixtes. Els crítics van al·legar que la pel·lícula no va tenir la història i els efectes tan emocionants com s'esperaven.[4] Per contra, Roger Ebert del Chicago Sun-Times, que en veure les crítiques en contra de la pel·lícula, es va atrevir a fer el primer comentari positiu presumint que "La Possessió" va arribar a ser millor que Terror a Amityville. A més va felicitar a l'equip tècnic i als actors que va formar part en la pel·lícula.[8] També van haver crítiques que van senyalar que el maquillatge usat en la pel·lícula va ser similar a l'exorcista.[9]

Banda sonora[modifica]

La música original de la pel·lícula va ser composta per Lalo Schifrin.

Premis i nominacions[modifica]

Premis Golden Raspberry de 1982[modifica]

Categoria Persona Resultat
Pitjor actriu secundària  Rutanya Alda Nominada[10]

Referències[modifica]

  1. «Films Directed by Damiano Damiani Study Guide» (en anglès). amazon. [Consulta: 7 gener 2011].
  2. 2,0 2,1 2,2 Staci Layne Wilson. «Exclusive Interview with George Lutz and Dan Farrands - Part One» (en anglès). Horror.com, 04-09-2005. [Consulta: 7 gener 2011].
  3. «Sony Montelli (no se utiliza el apellido DeFeo)» (en anglès). Internet Movie Database. [Consulta: 7 gener 2011].
  4. 4,0 4,1 Dana Gire. «"Amityville Dumber 2nd Time Around"» (en anglès). [Consulta: 7 gener 2011].
  5. esadir.cat. Amityville: La possessió (en català). esadir.cat. 
  6. «Amityville II: The Possession». The New York Times.
  7. «Trivia» (en anglès). Internet Movie Database. [Consulta: 7 gener 2011].
  8. Roger Ebert. «Roger Ebert sobre Amityville 2» (en anglès), 01-01-1982. [Consulta: 7 gener 2011].
  9. Blatty,William Peter. Veáse "El exorcista", 1971. 
  10. «1982 Golden Raspeberry Awards» (en anglès). wordiq.com, 1982. [Consulta: 8 gener 2010].

Enllaços externs[modifica]